martes, julio 19, 2005

Centre d’Estudis Tecnològics per a la Dependència (CETpD)

L'Obra Social de "la Caixa" i la Universitat Politècnica de Catalunya han signat un conveni per a la creació del Centre d'Estudis Tecnològics per a la Dependència

El Centre, impulsat pel grup d’Enginyeria i Recerca en Intel·ligència Computacional (ERIC) de la UPC, té com a objectiu l’estudi i l’aplicació de la tecnologia electrònica i les telecomunicacions per contribuir a la millora de la qualitat de les persones necessitades d’una atenció especial. Així, s’aconsegueix incrementar la qualitat de vida de les persones amb dependència, incrementar la seva autonomia i millorar l’ajut a l’entorn familiar i social. La prevenció de caigudes; la monitorització de fàrmacs i de malalties cròniques (bombes d'insulina, marcapassos i hipertensió) i la teleassistència mèdica són algunes de les àrees que es treballaran al centre.

L’ERIC uneix l’experiència dels grup de recerca de la UPC d’Arquitectures Hardware Avançades (AHA), dirigit pel professor de la UPC, Joan Cabestany, i del Grup de Recerca en Enginyeria del Coneixement (GREC), que dirigeix el director de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la UPC, Andreu Català.

Altres objectius:
El nou centre actuarà també com un observatori tecnològic per estudiar l'evolució de les tecnologies electròniques i de comunicació aplicables en aquest camp i vol esdevenir un centre de referència per a l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació a la millora de les condicions de vida de les persones amb dependències.

Un altre del objectius del centre és la transferència de resultats de la recerca cap a la societat, en general, i, en particular vers el teixit social i empresarial. Per això, des del centre s’impulsarà la creació d’una oficina que transfereixi coneixements i experiències.L’organització de plataformes mixtes de professionals de diferents àmbits per analitzar els aspectes deontològics i ètics i la realització d'estudis sobre els usos de les solucions desenvolupades seran altres línies de treball del centre que treballarà igualment per impulsar acords de desenvolupament d’idees i prototipus amb empreses i organitzacions.

Càtedra d’Accessibilitat: arquitectura, disseny i tecnologia per a tothomEl nou centre treballarà estretament amb la Càtedra d’Accessibilitat de la UPC, que centra la seva activitat a promoure, en l’àmbit de l’arquitectura i l’enginyeria, la igualtat d’oportunitats dels col·lectius amb discapacitats, minusvalies o dependència de terceres persones, mitjançant la coordinació dels esforços, coneixements i experiències que es duen a terme dins la Universitat Politècnica.

MANIFEST SOBRE EL MALTRACTAMENT A LA GENT GRAN

MANIFEST SOBRE EL MALTRACTAMENT A LA GENT GRAN (8/7/2005)

El Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya juntament amb els Col·legis d'Advocats de Barcelona, de Metges, Infermeria, Psicòlegs, Periodistes, Treball Social, Educadors Socials, Fisioterapeutes, Pedagogs i Filosofia s'han unit en un grup de treball que reclama una intervenció en front a la violència silenciada que pateixen algunes persones grans.

Els 11 Col·legis professionals van presentar el dia 6 de juliol de 2005 al matí a la seu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona el Manifest sobre l'abús i el matractament a les persones grans.
En representació del COLCPIS el manifest va ser signat per la vicedegana, Mercè Kirchner i Baliu.

El manifest aborda el fenonem del maltractament a les persones grans, un fenomen que no és aïllat però del qual es tenen poques dades a nivell internacional, degut a la dificultat de detecció i al fet que sovint se silencien aquest tipus de situacions. Tanmateix, els estudis conclouen que entre un 4% i un 6% de les persones grans en pateixen.Al manifest es recullen les causes dels maltractaments envers les persones grans, així com aspectes que ha de tenir en compte qualsevol iniciativa per lluitar contra el maltractament.

Si voleu informació ampliada, consulteu el manifest http://www.colcpis.org/inc/manifestgentgran.pdf

lunes, julio 18, 2005

Estadístiques establiments d'atenció a gent gran

A la web de l'Idescat hi podeu trobar

l'Estadística econòmica dels establiments d'atenció social a la gent gran, any 2002.

http://www.idescat.net/cat/societat/gentgran.html

martes, julio 05, 2005

UPEC

La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

http://www.universitatprogressista.org/

té diversos eixos temàtics interessants des del punt de vista de la gerontologia social:

Itinerari 1, Memòria històrica. Dies 11 i 12 de juliol

1.- EXPERIÈNCIES EXEMPLARS DE RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA.
Dm 12, 10h
Ferriol Soria, investigador sobre Comissions de la Veritat Arreu del Món
Ulrich Deppe, professor de polítiques públiques de la Universitat de Frankfurt
Joan Garcés, advocat de les víctimes de la dictadura xilena
Modera: Rosa Regàs, escriptora

2.- LES ESQUERRES A CATALUNYA AL SEGLE XX. La República i la Guerra Civil. Les lluites obreres i socials de principis del segle XX, sovint capdavanteres internacionalment.
Dll 11, 16h
Andreu Mayayo, professor UB
Jose Luis Martin Ramos, professor UAB
Josep Termes*, catedràtic Història Contemporània
Modera: Josep Lluis Lopez Bulla, ex parlamentari i sindicalista

3.- TESTIMONIS DE LLUITADORS CONTRA EL FRANQUISME, EL NAZISME I EL FEIXISME. Dll 11, 11h
Maria Salvo, ex-presonera del franquisme
Enric Pubill, ex-pres del franquisme
Lluís Martí Bielsa, ex-guerriller contra el franquisme
Jaume Álvarez*, ex-pres en camp de concentració nazi
Modera: Montse Armengou, periodista

4.- LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A CATALUNYA I A ESPANYA. ESTAT DE LA QÜESTIÓ. Dm 12, 16h.
Joan Saura, conseller Relacions Institucionals i Participació, responsable projecte Memorial Democràtic
Manel Perona, president Associació per a la Recuperació de la Memòria Histórica de Catalunya
Julián Casanova, catedràtic d’Història Contemporània, Universitat Saragossa
Jose Antonio Martín Pallín, magistrat Tribunal Suprem
Santiago Macias, co-fundador “Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica” Modera: Xavier Domènech, historiador i membre del Centre d’Estudis de les Èpoques Franquista i Democràtica.

5.- LA DIVULGACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA. Dm 12, 19h.
Montse Armengou, autora de Els Nens perduts del franquisme entre altres documentals de recuperació de la Memòria Històrica
Ferran Toledano, director del Centre d'Història de Catalunya
Enric Pujol, membre del projecte del futur Museu de l'Exili a la Jonquera
Caterina Mieras, consellera de Cultura
Antonio Mayo, Associació Recuperació Memòria Històrica de la SEAT
Javier Tébar, Fundació Cipriano Garcia

Modera: Oriol Junqueres, historiador de l’Universitat Autònoma Barcelona

6.- PROJECCIONS DE DOCUMENTALS DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA*
La Ciutat Foradada (bombardejos sobre Barcelona)
Els Nens perduts del Franquisme (presons)
Santa Cruz por ejemplo (fosses)
La guerrilla de la memòria (maquis)
Francesc Boix, El Fotògraf de Mauthausen
Los Presos del canal (treball presoners)
Rejas en la memòria (camps concentració a Espanya fins finals 60’s)
Dones del ‘36

Itinerari 2, l’Estat del Benestar i l’Europa Social.
Dies 13 i 14 de juliol

1.- L’ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA I A ESPANYA.
Dx. 13, 10h
Situació de l’Estat del Benestar a Catalunya i a Espanya, comparació entre comunitats de l’Estat Espanyol i amb els altres països de la Unió Europea. Anàlisi dels aspectes que més incideixen en la qualitat de vida de les persones: habitatge, educació, sanitat, atenció a la gent gran, salut pública, pensions, escoles bressol, etc.
Per Vicenç Navarro, Catedràtic de Polítiques Públiques i Socials de la UPF

2.- POLÍTICA FISCAL.
Dj.14, 10h
Estratègia de finançament de l’Estat del Benestar per arribar a la mitjana europea en despesa publica en benestar de la població. Els balanços fiscals interregionals
Joan Coscubiela, Secretari General de CCOO de Catalunya
Josep Huguet, Conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat
Antoni Castells, Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat
Jordi Miralles, Coordinador General d’EUiA
Modera: Luis de Sebastián, Catedràtic d’Economia Internacional d’ESADE

3.- L’EUROPA SOCIAL.
Dj.14, 10h
Anàlisi de l’Europa Social a través de les diferents tradicions polítiques, posant èmfasi en la social-democràcia que té la màxima representació al Nord d’Europa
Joakim Palme, Director del Institute for Futures Studies i Professor del Swedish Institute for Social Research
Modera: Raimon Obiols, parlamentari europeu

Itinerari 3: Tribuna Política. 18 mesos de Govern Catalanista i d’Esquerres. Dies 15 i 16 de juliol

2.- POLÍTIQUES SOCIALS.
Ds. 16, 10h
Sanitat, educació, atenció a la gent gran, ajuts a les famílies, prestacions per a la vellesa, habitatge social, escoles bressol, atenció domiciliaria per a gent gran o amb discapacitats, fecunditat, salut pública, sinistralitat laboral, incorporació de la dona al mercat de treball, precarietat laboral.... Política d’Habitatge. Polítiques d’igualtat dones-homes: violència de gènere
Marina Geli, Consellera de Salut
Marta Cid*, Consellera d’educació
Anna Simó*, Consellera de benestar i família
Marina Subirats, Regidora d’Educació Ajuntament de Barcelona
Carme Trilla, Directora General d’Habitatge de la Generalitat
Josep Mª Alvarez, Secretari General UGT de Catalunya
Ricard Gomà, Regidor de Benestar Social Ajuntament de Barcelona
Marta Selva, Presidenta Institut Català de la Dona Modera: Manuela de Madre

IV Premi

IV PremiJosep M. Rueda i PalenzuelaLa dimensió comunitària en la intervenció social

L'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona convoca la quarta edició delspremis Josep Maria Rueda per premiar i reconèixer recerques sobre la dimensió comunitària en la intervenció social.

http://www.diba.es/servsocials/premiJM/index.asp

El termini per presentar sol·licituds finalitzarà el dia 16 de setembre de 2005 ales 14 hores.

Per més informació, podeu adreçar-vos a:
Eva Erill Mascaró Telèfon 93 402 22 22 Ext. 35352
Mony Vallès Casadevall Telèfon 93 402 24 19
o a l'adreça electrònica: o.planificacio@diba.es