Carlota SOLÉ (Coord.) Inmigración comunitaria:¿discriminación inversa? 2006 191 pp. Anthropos ISBN 84-7658-782-1
La inmigración des de países de la Europa comunitaria en España ha sido muysignificativa a lo largo de las últimas décadas. Los flujos de migración laboral y de jubilados que se asientan en nuestro país, procedentes de la Unión Europea de los 15 miembros y de los nuevos países miembro, tras la ampliación de la UE, provoca la demanda de fuerza de trabajo cualificada en el sector servicios:sanitarios, orientados a la tercera edad, especialmente; y en el industrial:altamente especializada, o bien experta en oficios como fresadores, soldadores yotros, escasos entre la mano de obra autóctona dado el poco prestigio que haacompañado los estudios de formación profesional en nuestro país y el bajo nivelde estatus que se atribuía, hasta el momento actual, a este tipo de profesiones. La llegada de trabajadores comunitarios (alemanes, ingleses, etc.) de alta cualificación profesional, y de trabajadores procedentes de Europa del Este (amenudo sobrecualificados para desarrollar tareas manuales) puede generar nuevos procesos de etnoestratificación en el mercado de trabajo. Las relaciones de competencia, complementariedad y/o substitución en el mercado de trabajo se reducenal ámbito de la empresa o el lugar de trabajo. Por el momento, no derivan abiertamente en conflictos sociales de cariz racista o xenófobo, como puede ocurrir con los inmigrantes extracomunitarios procedentes de países externos a la UniónEuropea.
ÍNDICE
Introducción.
Parte I. MAPA DE LA INMIGRACIÓN EUROPEA EN ESPAÑA:
Cap. 1. El mapade la inmigración europea en España, por Rosalina Alcalde y Sarai Samper.
ParteII. LA INMIGRACIÓN DE JUBILADOS EXTRANJEROS EN LAS COSTAS MALLORQUINAS Y CATALANAS.Condiciones de vida y utilización de los servicios sociosanitarios de atención ala dependencia. ¿Nuevas fuentes de empleo?:
Introducción: Los servicios públicosy privados de atención a la tercera edad en Cambrils y Calvià. La utilizacióndiferencial entre jubilados comunitarios, por Rosalina Alcalde, Kàtia Lurbe yRaquel Moreno.
Cap. 2. La utilización de los servicios sanitarios en la vejez: underecho a disposición desigual entre las personas jubiladas comunitarias yautóctonas, por Kàtia Lurbe i Puerto.
Cap. 3. Los servicios de ayuda y atención ala dependencia a la tercera edad. ¿Utilización diferencial entre los jubiladosextranjeros?, por Rosalina Alcalde.
Cap. 4. Tercera edad: la transferencia deresponsabilidades a la subesfera asociativa, por Raquel Moreno. Conclusiones. Lainmigración de jubilados extranjeros en las costas mallorquinas y catalanas, porRosalina Alcalde, Kàtia Lurbe y Raquel Moreno.
Parte III. PAUTAS DE MOVILIDAD Y DEINSERCIÓN LABORAL ENTRE LOS TRABAJADORES COMUNITARITOS Y DEL ESTE EN CATALUÑA.
Cap. 5. Consideraciones teóricas sobre la movilidad e inserción laboral detrabajadores comunitarios y del Este en Cataluña, por Amado Alarcón, DavidGarcía, Luís Garzón, Sarai Samper y Albert Terrones.
Cap. 6. Perfiles,trayectorias, pautas de inserción laboral de los inmigrantes europeos en Cataluña,por Amado Alarcón, David García, Luís Garzón, Sarai Samper y Albert Terrones.
Conclusiones. Inmigración comunitaria: ¿discriminación inversa?, por SòniaParella.
Bibliografía general.
Apéndice metodológico, por Kàtia Lurbe.
miércoles, mayo 31, 2006
martes, mayo 30, 2006
Nutrició per la gent gran
Llegit a lamalla.net:
Els farmacèutics van fer públic un estudi que feia palès que un 22% de la gent gran es troba en risc de patir desnutrició. Per evitar aquesta situació només cal distribuir l’alimentació de manera equilibrada, a banda d'adaptar-la a les característiques específiques d'aquest col·lectiu.
Entre els consells del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i el Consell General de Farmacèutics consten els percentatges recomanats de cada grup d'aliments a aquestes edats. Així, la gran majoria (60%) han de ser hidrats de carboni (patata, fruita, pa, arròs), una quarta part (25%), greixos (ous, llet, mantega, margarina, carn i peix) i un 15% de proteïnes (llet, llegums, peix, carn, ous). La peça complementària seran les vitamines, molt útils per regular i millorar el funcionament de l’organisme. En trobem, bàsicament, a la fruita i a les hortalisses.
Dieta recomanada per a la gent gran: propietats i racions diàries
Greixos: aporten vitamines A, D i E i són rics en calories. En calen de tres a cinc racions al dia. Alguns exemples de ració són una cullerada sopera (10 ml o 12 g) en el cas de l’oli o la maionesa o una porció individual (12 g) de mantega.
Verdures/hortalisses: aporten vitamines A i C i minerals (potasi, magnesi i calci). Se n’han de prendre dues o tres racions (un plat mitjà) al dia. Una d’aquestes ha de ser crua.
Fruites: dues o tres al dia. Són riques en sucre, fibra i vitamines A i C. Cal menjar com a mínim un cítric (kiwi, taronja, mandarina...).
Aigua: s’ha de veure molt de líquid, encara que no se senti set. Entre 6 i 8 gots al dia, poden ser infusions, sucs, caldos i sopes.
Aliments proteics: carns, peix, llegums i ous tenen un alt valor dietètic, amb vitamines A i B i minerals, sobretot ferro, zinc i fòsfor.
Es recomana de dues a tres racions al dia i cal anar alternant els diversos aliments al llarg de la setmana. D’aquesta manera, per setmana s’han de menjar de dues a quatre racions de carn, de tres a quatre de peix, de dues a tres de llegums i un màxim de 4 ous. Les zones greixoses són riques en colesterol, per això s’ha d'escollir la part magre de la carn i que la meitat del peix sigui blau.
Cereals: la pasta o l’arròs, el pa i la patata aporten hidrats de carboni, fibra i vitamina B. Cada dia se n’han de menjar de quatre a sis racions.
Lactis: són la principal font de calci, també aporten fòsfor, vitamines A, D i B, i proteïnes de gran valor dietètic. Se’n recomanen tres o quatre racions al dia, com poden ser: un got de llet, un iogurt, una quallada o 60 g de formatge fresc.
Els farmacèutics van fer públic un estudi que feia palès que un 22% de la gent gran es troba en risc de patir desnutrició. Per evitar aquesta situació només cal distribuir l’alimentació de manera equilibrada, a banda d'adaptar-la a les característiques específiques d'aquest col·lectiu.
Entre els consells del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i el Consell General de Farmacèutics consten els percentatges recomanats de cada grup d'aliments a aquestes edats. Així, la gran majoria (60%) han de ser hidrats de carboni (patata, fruita, pa, arròs), una quarta part (25%), greixos (ous, llet, mantega, margarina, carn i peix) i un 15% de proteïnes (llet, llegums, peix, carn, ous). La peça complementària seran les vitamines, molt útils per regular i millorar el funcionament de l’organisme. En trobem, bàsicament, a la fruita i a les hortalisses.
Dieta recomanada per a la gent gran: propietats i racions diàries
Greixos: aporten vitamines A, D i E i són rics en calories. En calen de tres a cinc racions al dia. Alguns exemples de ració són una cullerada sopera (10 ml o 12 g) en el cas de l’oli o la maionesa o una porció individual (12 g) de mantega.
Verdures/hortalisses: aporten vitamines A i C i minerals (potasi, magnesi i calci). Se n’han de prendre dues o tres racions (un plat mitjà) al dia. Una d’aquestes ha de ser crua.
Fruites: dues o tres al dia. Són riques en sucre, fibra i vitamines A i C. Cal menjar com a mínim un cítric (kiwi, taronja, mandarina...).
Aigua: s’ha de veure molt de líquid, encara que no se senti set. Entre 6 i 8 gots al dia, poden ser infusions, sucs, caldos i sopes.
Aliments proteics: carns, peix, llegums i ous tenen un alt valor dietètic, amb vitamines A i B i minerals, sobretot ferro, zinc i fòsfor.
Es recomana de dues a tres racions al dia i cal anar alternant els diversos aliments al llarg de la setmana. D’aquesta manera, per setmana s’han de menjar de dues a quatre racions de carn, de tres a quatre de peix, de dues a tres de llegums i un màxim de 4 ous. Les zones greixoses són riques en colesterol, per això s’ha d'escollir la part magre de la carn i que la meitat del peix sigui blau.
Cereals: la pasta o l’arròs, el pa i la patata aporten hidrats de carboni, fibra i vitamina B. Cada dia se n’han de menjar de quatre a sis racions.
Lactis: són la principal font de calci, també aporten fòsfor, vitamines A, D i B, i proteïnes de gran valor dietètic. Se’n recomanen tres o quatre racions al dia, com poden ser: un got de llet, un iogurt, una quallada o 60 g de formatge fresc.
lunes, mayo 22, 2006
Relacions Intergeneracionals
El Centre for Intergenerational Practice ha editat una Guia de Pràctiques intergeneracionals a partir de 27 casos pràctics.
jueves, mayo 11, 2006
L'Angeleta té els seu bloc
Les persones grans no tenen por de les noves tecnologies i se les fan seves.
L'Angeleta, amb una mica d'ajuda de la seva família, té el seu: Bloc de l'Angeleta de Cal Teto
A la malla.net hi podeu trobar una entrevista on valora la seva experiència com a blocaire.
Felicitats!!!
Qui més s'anima?
L'Angeleta, amb una mica d'ajuda de la seva família, té el seu: Bloc de l'Angeleta de Cal Teto
A la malla.net hi podeu trobar una entrevista on valora la seva experiència com a blocaire.
Felicitats!!!
Qui més s'anima?
martes, mayo 02, 2006
2006 Any de la Memòria
El Congrés de Diputats va aprovar el 27 d'abril una proposició de llei que declara el 2006 Any de la Memòria en record i homenatge de les víctimes de la Guerra Civil, la repressió franquista i dels impulsors de la Transició democràtica.
http://www.memoriahistorica.org/modules.php?name=News&file=article&sid=268
http://www.memoriahistorica.org/modules.php?name=News&file=article&sid=268
Suscribirse a:
Entradas (Atom)