Soc-Vell

JORNADES SOBRE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

2009-11-12T14:46:00.002+01:00

JORNADES SOBRE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

Fundación Democracia y Gobierno Local i Diputació de Barcelona

La Fundación Democracia y Gobierno Local i la Diputació de Barcelona organitzen aquestes jornades on s'exposaran les conclusions assolides pel projecte d'estudi i reflexió que aquesta fundació porta mesos duent a terme amb motiu dels temes i aspectes tractats a la Llei 39/2006, sobre promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Programa

Les jornades tindran lloc els pròxims 17 i 18 de novembre a l'Auditori de la Delegació de la ONCE a Cataluny (Gran Vía de les Corts Catalanes, 400. Barcelona).

XVI CONGRÉS DE LA SOCIETAT CATALANO-BALEAR DE GERIATRIA I GERONTOLOGIA

2009-10-02T14:48:00.000+02:00

XVI CONGRÉS DE LA SOCIETAT CATALANO-BALEAR DE GERIATRIA I GERONTOLOGIA
Granollers, 22-23 d'Octubre

La Societat Catalano Balear de Geriatria i Gerontologia celebrarà els propers 22 i 23 d'Octubre a Granollers el seu setzè congrés tot posant l'énfasi en la multidisciplinarietat. D'aquesta forma, una societat científica que agrupa professionals de diferents àmbits sanitaris i socials, s'afiança com a facilitador d'espais de reflexió i intercanvi d'idees.

Segons els organitzadors, amb aquest Congrés volem destacar la rellevància de la perspectiva multidisciplinar en la nostra especialitat i pretenem reprendre aquesta faceta mitjançant un congrés obert i participatiu a les disciplines d'infermeria, treball social, fisioteràpia, neuropsicologia, i logopèdia, entrealtres.

El programa científic cerca la diversitat i actualitat, amb 6 taules rodones per a debatre sobre temes de Psicogeriatria, UGAs, Ortogeriatria, Atenció a la dependència, Prevenció en Geriatria i Infeccions per gèrmens multirresistents. A més, dos tallers permetran treballar aspectes més específics sobre la Disfàgia i el Deteriorament funcional.

El congrés comptarà amb la participació de destacats especialistes que fan el programa particularment atractiu. Menció especial a la participació del professor Bruno Vellas, líder mundial en el camp de la demència i actual president electe de l'Associació Internacional de Geriatria i Gerontologia.

Per a finalitzar aquest Congrés hem volgut concentrar una taula rodona sobre l'impacte de la geriatria a les diferents professions sanitàries i una conferència magistral sobre els reptes que es presenten en la nostra especialitat en el segle XXI.

Més informació i inscripcions

Conferència “Ciutats amigables amb la gent gran”

2009-09-16T11:13:00.002+02:00

En commemoració del dia Internacional de la Gent Gran, el Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona promou la Conferència “Ciutats amigables amb la gent gran” a càrrec del Dr. Alexandre Kalache, expert de l’OMS en envelliment i cicle de vida.

L'acte tindrà lloc el dilluns 28 de setembre a les 10:30 hores al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), c/ Montalegre,5

Cal confirmar assistència a l’adreça electrònica: cagg@bcn.cat
o als telèfons 93 413 26 72 / 93 413 26 54

El Dr. Alexandre Kalache ha estat un dels principals promotors del projecte impulsat per l’Organització Mundial de la Salut; “Ciutats amigables amb la gent gran”. Una iniciativa que actualment reuneix a 35 ciutats,de 22 països de tot el mon.

El principal objectiu del projecte és aconseguir que les ciutats promoguin l'envelliment actiu mitjançant l'optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat, a fi de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que es fan grans.

Jornades Intergeneracionals setembre 2009

2009-09-10T10:55:00.002+02:00

17, 18 i 19 de setembre Menorca
Jornadas Inter-generacionales
Programa

30 de setembre Madrid
Acciones formativas IMSERSO: Relaciones Intergeneracionales y Experiencias en el Voluntariado
Programa i inscripcions

Congreso Nacional de Organizaciones de Mayores

2009-06-26T11:58:00.002+02:00

Congreso Nacional de Organizaciones de Mayores

La quarta edició del Congreso Nacional de Organizaciones de Mayores té com eix fonamental l'envelliment actiu i com a lema “El arte de envejecer”. La justificació d'aquesta elecció és que la gent gran sigui subjecte actiu i participatiu en la societat. Paral·lelament, s'organitzarà la III Fira “Mayores en Acción” que pretén apropar a la gent gran tot un ventall d'empreses i institucions que treballen per i per a ells, en el marc de l'envelliment actiu.

Organitza: Confederación Española de Organizaciones de Mayores
Data: Del 20 al 22 d’octubre de 2009
Lloc: Sevilla. Palacio de Exposiciones y Congresos. Av. Alcalde Luís Uruñuela 1
Inscripció: Places limitades

Més informació a: http://www.ceoma.org/ix_congreso/index.php

V Congrés Català de Sociologia

2009-04-17T13:23:00.003+02:00

Estem de congrés!!!!

Dissabte de 12:00 a 13:30 es farà la sessió d'Envelliment del Grup de Generacions. Es presenten 4 comunicacions:

Jeroen Spijker, Antonio D. Cámara i J. Pérez Canvis generacionals en l'alçada a l'Espanya del segle XX

Pau Mas Llei de dependència i govern local: un futur incert

Montse Freixa Les persones grans actives i la seva contribució als canvis socials. El procés de canvi d’una organització:cap a la participació real

Montse Mora L'enfocament de les capacitats i l'envelliment actiu

TopobioGrafies de l'exili català

2009-04-14T17:12:00.001+02:00

Els itineraris vitals i literaris que trobareu a les TopobioGrafies de l’exili català ens permeten "territorialitzar" i, per això, fer més reals uns homes i dones que van tenir la dissort d'haver de fugir del seu país ara fa setanta anys. A més, ens presenten les seves vivències des d'una perspectiva diferent a l’habitual, que ens posen davant nostre interrogants nous: tots aquells homes i dones realment havien pensat mai que els tocaria viure tan lluny de casa seva? Com aconseguiren fugir, anar d'un cantó a l'altre sense pràcticament recursos econòmics? I tot el que van deixar enrera? Quines estratègies de solidaritat van permetre que un número tan gran d’exiliats s'establís a països tan llunyans i diferents culturalment? Què en pensaven, aquests homes i dones, dels nous països d'acollida i què van fer en aquests nous entorns?

Relacions Intergeneracionals

2009-03-26T13:28:00.002+01:00

Les Nacions Unides en el seu informe sobre l'aplicació del Programa d'Acció Mundial pels Joves aposten per augmentar els programes comunitaris que permeten l'interrelació entre joves i grans.

Podeu consultar l'informe

TICS i persones amb diversitat funcional

2009-03-04T17:14:00.003+01:00

La Fundació Barcelona Digital va dedicar un dels seus debats a Les TICS com a oportunitat per les persones amb diversitat funcional.

Podeu accedir als audios i els textos de la jornada

'El complot de Matusalem'

2008-10-21T15:41:00.000+02:00

La Fundació Catalunya Oberta ha atorgat el Premi Periodístic a Frank Schirrmacher, autor del llibre 'El complot de Matusalem'. En aquest llibre es presenta l'envelliment de les societats europees com la revolució social més important en acció ara mateix. En una entrevista amb VilaWeb TV Schirmacher diu que la societat ha d'entendre que el grup que creix més és el de la gent gran i que aquest grup pot fer grans aportacions, perquè té temps.
Per Schirmacher hi ha realitats que haurien de canviar, vista la força de les generacions que envelleixen. Als Estats Units, per exemple, moltes empreses de tecnologia, les engeguen jubilats; però a molts països d'Europa els bancs no els donarien crèdits. Pel periodista alemany, un dels cinc editors del prestigiós Frankfurter Allgemeine Zeitung, mirar cap al passat amb una certa tristesa per allò que té d'irrepetible no hauria de frenar la creativitat ni les aportacions socials de la gent gran. Ben altrament, recalca, si trobem la manera d'acomodar-nos a la nova situació segurament que farem un gran salt social i econòmic endavant.

Notícia llegida a: vilaweb

Dia Internacional de la Gent Gran

2008-10-15T13:08:00.001+02:00

L’any 1992, l’Organització de les Nacions Unides va acordar celebrar el dia 1 d’octubre el Dia Internacional de la Gent Gran. El secretari general de l'ONU recorda, en el missatge difós en relació a aquest dia, que quan els Estats Membres de les Nacions Unides van aprovar el Pla, durant la Segona Assemblea Mundial sobre l'Envelliment, "es van comprometre a eliminar totes les formes de discriminació, entre altres, per motiu de l'edat. Van reconèixer que les persones, a mida que es fan grans, han de gaudir d'una vida plena, amb salut, seguretat i participació activa en la vida econòmica, social, cultural i política de les seves societats. I van expressar que estaven decidits a ressaltar el reconeixement de la dignitat de les persones grans i a eliminar totes les formes d'abandonament, abús i violència".

Dia Intergeneracionaal

2008-09-22T13:28:00.001+02:00

5 de octubre: Día Intergeneracional
Esta iniciativa está impulsada internacionalmente por la entidad norteamericana Intergenerational Foundation.

Dia Internacional de l'Alzheimer

2008-09-16T18:37:00.000+02:00

El Dia Mundial de l'Alzheimer, que se celebra cada 21 de setembre, té com a objectiu fer visible la malaltia a tota la ciutadania, que cada cop és més conscient que ningú s'ha d'amagar de res i que cal normalitzar-la per a què ni les persones malaltes ni les seves famílies, cuidadors o cuidadores se sentin desemparades.

Cartera de Serveis socials de Catalunya

2008-08-05T13:28:00.002+02:00

El 29 de juliol es va aprovar la Cartera de Serveis Socials de Catalunya:

1. PRESTACIONS DE SERVEIS
1.1 Serveis socials bàsics
1.1.1 Servei bàsic d’atenció social
1.1.2 Serveis d’atenció domiciliària
1.1.2.1 Servei d’ajuda a domicili
1.1.2.2 Servei de les tecnologies de suport i cura
1.1.3 Serveis residencials d’estada limitada
1.1.3.1 Servei d’acolliment residencial d’urgència
1.1.3.2 Servei de residència temporal per a persones adultes en situació de
marginació
1.1.4 Servei de menjador social
1.1.5 Servei d’assessorament tècnic d’atenció social
1.1.6 Servei d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents
1.1.6.1 Servei de centre obert
1.2 Serveis socials especialitzats
1.2.1 Infància, adolescència i joventut
1.2.1.1 Servei especialitzat d’atenció a la infància i a l’adolescència (SEAIA)
1.2.1.2 Servei de centre d’acolliment
1.2.1.3 Serveis residencials d’acció educativa
1.2.1.3.1 Servei de centre residencial d’acció educativa (CRAE)
1.2.1.3.2 Servei de centre residencial d’educació intensiva (CREI)
1.2.1.4 Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
1.2.1.5 Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
1.2.1.6 Servei de residència o pisos per a joves vinculats a programes d’inserció
laboral
1.2.1.7 Servei d’integració familiar
1.2.1.7.1 Servei d’unitat convivencial d’acció educativa
1.2.1.8 Servei de centre socioeducatiu diürn
1.2.1.9 Servei de centre socioeducatiu nocturn
1.2.1.10 Servei d’acompanyament especialitzat a joves tutelats/ades i extutelats/
ades (SAEJ)
1.2.1.11 Servei de suport a l’adopció internacional
1.2.1.12 Servei d’atenció postadoptiva
1.2.1.13 Servei del Telèfon de la Infància
1.2.1.14 Servei d’equips de valoració de maltractaments infantils (EVAMI)
1.2.2 Persones amb dependència
1.2.2.1 Serveis comuns per a persones amb dependència
1.2.2.1.1 Servei de prevenció de les situacions de dependència
1.2.2.1.2 Servei de valoració de la dependència
1.2.3 Persones grans amb dependència o risc social
1.2.3.1 Servei de centre de dia per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.3.2 Servei d’atenció integral a les persones grans en l’àmbit rural
1.2.3.3 Serveis de centres residencials per a gent gran
1.2.3.3.1 Servei de llar residència per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.3.3.2 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent
1.2.3.3.2.1 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent. Grau I
1.2.3.3.2.2 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent. Grau II
1.2.3.3.2.3 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent. Grau III
1.2.3.4 Servei d’habitatge tutelat per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.3.5 Servei de família d’acollida per a gent gran
1.2.3.6 Servei de tutela per a gent gran
1.2.4 Persones amb dependència ateses en centres sociosanitaris
1.2.4.1 Servei de promoció de l’autonomia personal per a persones amb dependència
ateses en centres sociosanitaris de llarga estada
1.2.4.2 Servei de promoció de l’autonomia personal per a persones amb dependència
ateses en hospitals de dia
1.2.5 Persones amb discapacitat
1.2.5.1 Serveis comuns per a persones amb discapacitat
1.2.5.1.1 Serveis de valoració i orientació
1.2.5.1.1.1 Servei d’orientació
1.2.5.1.1.2 Servei de valoració
1.2.5.1.2 Servei d’atenció precoç
1.2.5.1.3 Servei de transport adaptat
1.2.5.1.4 Servei de centre per a l’autonomia personal
1.2.5.2 Serveis per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.1 Servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent
per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.2 Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb
discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.3 Serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat intellectual
1.2.5.2.3.1 Servei de llar amb suport per a persones amb discapacitat intel·lectual
amb necessitat de suport intermitent
1.2.5.2.3.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel.lectual
1.2.5.2.3.2.1 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport intermitent
1.2.5.2.3.2.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport limitat
1.2.5.2.3.2.3 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport limitat (trastorn de conducta)
1.2.5.2.3.2.4 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens
1.2.5.2.3.2.5 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens (trastorn de conducta)
1.2.5.2.3.2.6 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat
1.2.5.2.3.3 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.3.3.1 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens
1.2.5.2.3.3.2 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens (trastorn de conducta)
1.2.5.2.3.3.3 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat
1.2.5.2.3.3.4 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat (amb problemes
de salut o de salut mental afegits)
1.2.5.2.4 Serveis de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat intellectual

1.2.5.2.4.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
intel·lectual
1.2.5.2.4.1.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
intel·lectual
1.2.5.2.4.1.2 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
intel·lectual, amb auxiliar
1.2.5.2.4.2 Servei ocupacional d’inserció (SOI) per a persones amb discapacitat
intel·lectual
1.2.5.2.5 Servei de temps lliure per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.6 Servei de tutela per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.3 Serveis per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.1 Servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent
per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.2 Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb
discapacitat física
1.2.5.3.3 Serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.3.1 Servei de llar amb suport per a persones amb discapacitat física amb
necessitat de suport intermitent
1.2.5.3.3.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat física
1.2.5.3.3.2.1 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat física amb necessitat de suport intermitent
1.2.5.3.3.2.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat física amb necessitat de suport limitat
1.2.5.3.3.3 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat física
1.2.5.3.3.3.1. Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat física amb necessitat de suport extens
1.2.5.3.3.3.2 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat física amb necessitat de suport generalitzat
1.2.5.3.4 Serveis de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.4.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
física
1.2.5.3.4.1.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
física
1.2.5.3.4.1.2 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
física, amb auxiliar
1.2.5.3.4.2 Servei ocupacional d’inserció (SOI) per a persones amb discapacitat
física
1.2.5.3.5 Servei d’assistent/a personal per a persones amb discapacitat física
1.2.5.4 Serveis per a persones amb discapacitat sensorial
1.2.5.4.1 Servei d’intèrpret per a persones sordes
1.2.5.4.2 Servei d’assistent/a personal per a persones amb discapacitat sensorial
sordcecs
1.2.5.4.3 Servei de suport a la integració sociolaboral i personal per a persones
amb discapacitat visual i pluridiscapacitats afegides
1.2.6 Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.1 Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb problemàtica
social derivada de malaltia mental
1.2.6.2 Serveis d’habitatges per a persones amb problemàtica social derivada
de malaltia mental
1.2.6.2.1 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.2.2 Servei de llar amb suport temporal o permanent per a persones amb
problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.3 Servei de residència assistida temporal o permanent per a persones amb
problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.4 Servei de club social
1.2.6.4.1 Servei de club social (mòdul A)
1.2.6.4.2 Servei de club social (mòdul B)
1.2.6.5 Servei prelaboral
1.2.6.6 Servei de tutela per a persones amb malaltia mental
1.2.7 Persones amb drogodependències
1.2.7.1 Servei de prevenció de drogodependències
1.2.7.2 Serveis de reinserció per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.1 Servei de centre de dia per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.2 Servei de llar amb suport per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.2.1 Servei de llar amb suport per a persones amb drogodependències,
baixa intensitat
1.2.7.2.2.2 Servei de llar amb suport per a persones amb drogodependències,
alta intensitat
1.2.7.2.3 Servei residencial per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.3.1 Servei residencial per a persones amb drogodependències, baixa
intensitat
1.2.7.2.3.2 Servei residencial per a persones amb drogodependències, mitjana
intensitat
1.2.7.2.3.3 Servei residencial per a persones amb drogodependències, alta intensitat
1.2.8 Persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.8.1 Servei de prevenció per a persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.8.2. Serveis de reinserció per a persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.8.2.1 Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA
1.2.8.2.1.1 Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA, baixa intensitat
1.2.8.2.1.2 Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA, alta intensitat
1.2.8.2.2 Servei temporal de llar residència per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA
1.2.9 Cuidadors/es (familiars o altres cuidadors/es no professionals)
1.2.9.1 Servei de suport als familiars cuidadors/es i a altres cuidadors/es no
professionals
1.2.10 Famílies amb problemàtica social i risc d’exclusió social
1.2.10.1 Servei d’atenció a les famílies
1.2.11 Dones en situació de violència masclista i els seus ills i illes
1.2.11.1 Servei d’atenció i acolliment d’urgència
1.2.11.2 Serveis d’acolliment residencial per a dones en situació de violència
masclista i per als seus ills i illes
1.2.11.2.1 Servei d’acolliment i recuperació
1.2.11.2.2 Servei de pis amb suport
1.2.11.2.3 Servei de pis pont
1.2.11.3 Servei d’intervenció especialitzada
1.2.11.4 Servei tècnic de punt de trobada
1.2.11.5 Servei de la línia d’atenció a les dones en situació de violència masclista
2. PRESTACIONS ECONÒMIQUES
2.1 Prestacions econòmiques de dret subjectiu
2.1.1 Prestació per a joves extutelats/ades
2.1.2 Pensió no contributiva per jubilació
2.1.3 Pensió no contributiva per invalidesa
2.1.4 Prestació complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva,
per invalidesa o jubilació
2.1.5 Ajuts assistencials de protecció a cònjuges supervivents
2.1.6 Prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats
col·lectius
2.1.7 Prestació per a l’acolliment d’una persona menor d’edat tutelada per la
Generalitat
2.1.8 Prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec
2.1.9 Prestació econòmica de caràcter universal per part, adopció o acolliment
múltiple
2.1.10 Prestació econòmica vinculada al servei per a persones en situació de
dependència
2.1.11 Prestació econòmica d’assistència personal per a persones amb dependència
2.1.11.1 Prestació econòmica d’assistència personal per a persones amb dependència,
acompanyament a activitats laborals o educatives
2.1.11.2 Prestació econòmica d’assistència personal per a persones amb dependència,
de suport personal i integració laboral o educativa
2.1.12 Prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport als cuidadors/
es no professionals
2.1.13 Renda mínima d’inserció (RMI)
2.1.14 Prestació per atendre les necessitats bàsiques
2.1.15 Prestacions derivades de la Llei d’integració social del minusvàlid (LISMI)
2.1.16 Pensions assistencials del Fons d’Assistència Social (FAS)
2.2 Prestacions econòmiques de dret de concurrència
2.2.1 Prestacions econòmiques de caràcter social per a treballadors/es del mar
2.2.2 Ajut per part, adopció o acolliment múltiple, sotmès al nivell d’ingressos
de la unitat familiar
2.2.3 Ajut per adopció internacional
2.3 Prestacions econòmiques d’urgència social
3. PRESTACIONS TECNOLÒGIQUES
3.1. Ajudes tècniques dependents del sistema de serveis socials
3.1.1 Ajudes per a la mobilitat i el transport
3.1.2 Ajudes per a l’autonomia personal i la comunicació
3.2 Altres prestacions de suport a l’accessibilitat i de supressió de barreres
dependents del sistema de serveis socials
3.2.1 Ajudes per a la supressió de barreres arquitectòniques i de barreres en la
comunicació
3.2.2 Ajudes per a l’adaptació d’habitatges per a persones amb discapacitat

España necesita un Plan Nacional de atención al anciano enfermo

2008-07-22T11:52:00.001+02:00

Llegit a: Observatorio de salut y Mujer Julio 2008

El paciente anciano es un enfermo de alta complejidad tanto en lo que se refiere al diagnóstico como al tratamiento. Sin embargo, existe un claro problema de formación de los médicos, ya que la Geriatría apenas se contempla en las universidades. Esta realidad se traduce en diagnósticos incorrectos, malos tratamientos, una tasa elevada de ingreso hospitalario, una estancia media superior a la necesaria y un alto porcentaje de reingresos. Hay que tener en cuenta los pacientes ancianos, que suelen presentar múltiples patologías y están polimedicados, suponen entre el 45 y el 60% de las consultas de Atención Primaria y los médicos de familia no tienen la formación suficiente para abordar la complejidad clínica de estos pacientes. Así lo exponían los expertos reunidos en el 50º Congreso Nacional de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG).
Según el presidente de esta Sociedad, doctor Pedro Gil, "en España se necesita un Plan Nacional de atención al anciano enfermo. Es absurdo que en un país tan envejecido como el nuestro no haya una estructura de asistencia geriátrica que asegure unos mínimos-. La Geriatría es la única rama de la Medicina dedicada de forma exclusiva a atender los problemas de salud de los ancianos. Sin embargo, mientras que en Castilla-La Mancha todos los hospitales primarios tienen un servicio de Geriatría, en Andalucía, con 1.215.000 personas mayores de 65 años y 254.000 mayores de 80, nuestra especialidad no existe para el Sistema Andaluz de Salud".
Señala el presidente de la SEGG que, según se ha demostrado en numerosos estudios, la asistencia geriátrica especializada reduce la morbi-mortalidad en el anciano, el número de ingresos y reingresos hospitalarios, así como la estancia media. También mejora la recuperación funcional del paciente y reduce el consumo de medicamentos. Esto supone para el sistema de salud un ahorro muy importante de costes y recursos, por lo que los administradores sanitarios deberían valorar convenientemente la necesidad de crear una estructura mínima de asistencia geriátrica. "Lo contrario sería una cuestión de completa ignorancia".
Respecto a los ancianos enfermos dependientes, la SEGG ha creado una comisión de seguimiento para analizar la manera en la que las diferentes Comunidades Autónomas aplican los beneficios contemplados en la Ley de Promoción de la Autonomía Personal. También tiene intención de construir un mapa sociosanitario de la dependencia en España, a partir del cual establecer las prioridades sobre las que se deberá afrontar la adecuación de la Ley de Dependencia a la realidad y proceder a la reorganización de los recursos asistenciales.
La edad nunca debe ser un obstáculo para la prevención
La falta de control de los factores de riesgo cardiovascular, como el tabaquismo, no practicar ejercicio físico, consumo inadecuado de alcohol, hipertensión arterial, colesterol elevado y carencias nutricionales, son la causa fundamental de que más de la mitad de la población mayor de 65 años fallezca a causa de una enfermedad cardiovascular.
"La prevención -advierte el doctor García de Monlleó, presidente del Congreso de la SEGG- es un aspecto fundamental para reducir esta elevada mortalidad. Y la edad no puede ni debe ser una excusa".
Uno de los problemas más frecuentes en las personas mayores es el de la malnutrición. Es cada vez más frecuente el desvío de la tradicional dieta mediterránea durante la etapa laboral, que condiciona a la comida rápida y a la pérdida de la cultura alimentaria. Y esto es especialmente relevante en las personas mayores, ya que con la edad el organismo tiene más dificultades para absorber los diferentes nutrientes, como es el caso de determinadas vitaminas y oligoelementos.
"Una de las carencias habituales en los ancianos", aclara el doctor García de Monlleó, es la vitamina E, que es un potente antioxidante e impide la aparición de radicales libres, que origina lo que se denomina estrés oxidativo. Asimismo, el déficit de vitaminas del grupo B se empieza a comprobar que está relacionado con el deterioro neuronal e incluso con las enfermedades cardiovasculares, especialmente el ictus.
El ictus conlleva un deterioro cerebral por mínimo que éste sea. De hecho, es cada vez más frecuente encontrar personas que presentan una merma de su capacidad intelectual por esta causa. "También encontramos cada vez más demencias de origen dual, en las que hay una combinación de Alzheimer y accidentes cerebrovasculares. Por eso insistimos mucho que hay que emprender cuanto antes el desarrollo de hábitos saludables con el fin de prevenir todos estos problemas. Y en este punto no basta con una alimentación sana, el ejercicio físico y controlar los factores de riesgo. Es necesario también mantener una actividad intelectual activa para retrasar el deterioro cognitivo".
Señala este experto que las personas mayores deberían someterse periódicamente a una analítica con el fin de detectar posibles carencias nutricionales o anemias, además de controlar todos los demás factores de riesgo, y someterse a una valoración de capacidad cognitiva mediante escalas neurológicas, "con el fin de detectar lo antes posible el deterioro cognitivo y frenar su evolución".
El 75% de los centenarios son mujeres
Según un estudio geodemográfico del Departamento de Geografía de la Universidad de Cantabria, y publicado en el último número de la Revista Española de Geriatría y Gerontología, se espera que en 2010 haya en España más de 7.700 centenarios y más de 56.000 a mediados del siglo XXI.
Ávila, Salamanca, Guadalajara, Almería, Soria, Segovia, Zamora, León, Valencia, Orense, Alicante, Pontevedra y Toledo tienen las tasas más altas de centenarios, con más de 600 por cada 100.000 personas mayores de 85 años. Por el contrario, las provincias con menos representantes de este grupo de población son Granada, Gerona, Lérida, Ceuta y Guipúzcoa.
El volumen de centenarios ha crecido de forma paralela a la tasa de supervivencia de todas las edades, y las mujeres españolas ocupen el segundo lugar del mundo en relación a la esperanza de vida. De hecho, el 75% de las personas con más de cien años son mujeres.
Según el autor del trabajo, Pedro Reques Velasco, la genética no es la única responsable para entrar el grupo de los centenarios, también hay condicionantes socioeconómicos, territoriales y ambientales.

Envelliment Actiu

2008-07-14T13:23:00.003+02:00

Benest@r. A fons

Envelliment Actiu

Presentació

Fomentar l'autonomia al llarg del Cicle de Vida

Montserrat Ballarín

La magnitud dels reptes provocats per l'envelliment demogràfic ens empeny, a responsables polítics, professionals, tercer sector i a la ciutadania en general, a dissenyar les respostes més adequades a aquests desafiaments. El terme "envelliment actiu" va ser adoptat per l'Organització Mundial de la Salut justament amb aquesta intenció: transmetre un missatge més complet que el de l'envelliment saludable, fins llavors dominant, i reconèixer aquells factors que condicionen l'envelliment de les persones i les seves possibilitats de viure autònomament més enllà de la mera atenció sanitària.

Tema

L'envelliment demogràfic i les seves conseqüències en la vida quotidiana

Jeroen Spijker

Jeroen Spijker és investigador "Juan de la Cierva" al Centre d'Estudis Demogràfics i del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest article fa un breu repàs dels factors que han permès que cada vegada més persones arribin a edats més elevades i apunta alguns dels reptes sociopolítics que aquest context pot generar.

La joventut és una disbauxa. El món adult una lluita. La vellesa una lamentació

Iago de Balanzó

Amb aquesta cita de Lord Beaconsfield va començar la intervenció del psicòleg Iago de Balanzó al Congrés de Gerontologia i Geriatria de Catalunya, celebrat a l'Hospitalet el passat mes de maig. Balanzó va prendre part a la taula "Economia i gent gran com a objecte econòmic", on va pronunciar una conferència que va reividicar els fers i els sabers de les persones grans. El text que us oferim a continuació és un extracte d'aquella conferència .

L'entrevista

"Si bé no podem evitar fer-nos grans, sí que podem afavorir i promoure un envelliment millor"

Entrevista a Antoni Salvà

La primera entrevista d’aquest monogràfic sobre envelliment, i la primera del butlletí Benestar A Fons, l’hem feta amb Antoni Salvà. Salvà és geriatra i director de l'Institut Català de l’Envellimentuna fundació privada integrada per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona i l'Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, que té com a missió aprofundir en el coneixement dels diferents aspectes relacionats amb l'envelliment

Les Dades

Dades recents, projeccions i fonts secundàries

A l’hora de cercar fonts estadístiques per conèixer les condicions de vida de les persones grans de manera sistematitzada, contrastada i rigorosa ens trobem amb les ja populars dificultats causades per la llunyania de l’últim cens i amb d’altres de noves, provocades per les dificultats de trobar dades desagregades -territorialment i per edats. Aquesta secció pretén proposar unes quantes de les fonts que es poden consultar per entreveure quina és la situació i les característiques de les persones grans i dels serveis que s’hi adrecen. Combinant-les, potser ens podrem fer una idea què passa als diferents nivells territorials, als diferents subgrups d’edat i en els múltiples àmbits d’intervenció.

Bones Pràctiques

Barcelona, la participació activa als Casals de Gent Gran

Montse Freixa
Tècnica de gent gran

Converses matinals a Terrassa. "Esmorza amb nosaltres i explica'ns que penses de..."

Carme Busqueta
Responsable tècnica de promoció de la gent gran

Programa de dinamització i formació permanent de la gent gran de Mollet del Vallès

Ana María Díaz
Regidora de gent gran

Programa de dinamització de gent gran a l'Alt Berguedà

Rosa Genovès
Dinamitzadora de gent gran

Guies i Eines

Bibliografia de referència i recuros en línia

La reducció de la mortalitat i l'augment de l'esperança de vida, junt amb la reducció de la fecunditat, ha generat una tendència a l'envelliment progressiu de la població. Aquests canvis demogràfics han estat assumits com a un repte important per les més diverses entitats polítiques, que des de fa temps malden per dissenyar els ajustos polítics i socioeconòmics més adequats per superar-lo. En aquesta secció recollirem alguns dels marcs teòrico-polítics que s'han creat com a conseqüència d'aquests reptes demogràfics amb la intenció que puguin ser una eina útil a l'hora d'enfocar el debat, les prioritats i les intervencions.

El butlletí Benest@r vol ser un espai de referència del treball que des dels ens locals s’està duent a terme en l’àmbit de serveis socials. Es per això que us convidem a nodrir les seves seccions amb aquelles notícies i activitats que cregueu que puguin interessar als i les professionals dels sector i a proposar els temes que us agradaria que desenvolupéssim monogràficament. Podeu adreçar les vostres propostes a benestar@diba.cat

Pensions indignes

2008-06-25T13:13:00.002+02:00

Afortunadament, encara que tímids i no pas imminents, comencen a donar passos per dignificar les pensions.

Tots els grups parlamentàris del Congrés dels Diputats han votat a favor d'una iniciativa per incrementar el coeficient amb què es calculen les pensions de viudetat. La iniciativa, presentada per Convergència i Unió, preveu apujar entre un 52 i un 90% les pensions de les persones amb càrregues familiars i un 70% en la resta de supòsits. Cal tenir en compte que set de cada deu pensions de viudetat a Catalunya estan per sota del llindar de la pobresa.

A Espanya hi ha un milió i mig de persones vídues que cobren menys de 550 euros de pensió. Aquestes pensions es calculen en funció del que cobrava el marit o la dona. El coeficient que s'aplicava per calcular-les és del 52% i, amb la proposta aprovada, s'incrementarà el percentatge 18 punts, fins al 70% i fins al 90% en el cas de persones amb càrregues familiars. En aquest supòsit, hi haurà les persones que visquin amb menors acollits, fills menors de 26 anys, persones discapacitades i quan els ingressos de la família no superin el 75% del salari mínim interprofessional.

Jornada sobre programas intergeneracionales en Valencia

2008-05-29T17:09:00.000+02:00

Jornada sobre programas intergeneracionales en Valencia (9 de Junio)

El próximo día 9 de junio tendrá lugar en la Universidad de Valencia la Jornada Los programas Intergeneracionales y el trabajo en Red. Análisis de buenas prácticas y propuestas de desarrollo en cuya organización colabora la Red Intergeneracional.

La conferencia marco de esta Jornada estará a cargo del profesor Matt Kaplan, de la Penn State University (EEUU), pionero mundial en el estudio e investigación de los programas intergeneracionales comunitarios. Esta Jornada trata de plantear la necesidad de potenciar el trabajo en red para que el desarrollo de las prácticas intergeneracionales sea más sólido y productivo. En este enlace se pueden consultar tanto el programa completo de la Jornada, que es gratuita, como el procedimiento de inscripción www.redintergeneracional.es

III Congrés de Professionals i Entitats de Gerontologia i Geriatria de Catalunya

2008-04-25T12:51:00.003+02:00

El 7 i 8 de maig es celebrarà a la Farga de l'Hospitalet del Llobregat el III Congrés de Professionals i Entitats de Gerontologia i Geriatría de Catalunya amb el lema "Envelliment satisfactori, el nostre repte".

Archivo de la Experiencia

2008-04-22T14:19:00.003+02:00

L’Archivo de la Experiencia és un extens projecte amb dos objectius, un de caràcter social i un altre de caràcter tècnic, que pretén unir a grans i petits en un mateix entorn: Internet, a través de les vivències de la nostra gent gran.

Un bé social
L'Archivo de la Experiencia ofereix protagonisme a un sector de la població fins ara poc afavorit a Internet: els més grans. Els seus testimonis i aportacions crearan un mosaic de continguts que contribuiran a la conservació de la nostra herència històrica.

Perque són les personas qui fan un país i són les històries de cada home i de cada dona les que li confereixen una personalitat, l'Archivo de la Experiencia es convertirà en un important document viu sobre la història de l'España del seglo XX i en font d'informació essencial per al futur.

Un bé tècnic

Tot allò que aportin els testimonis, narració i documentació, es recopilarà i es catalagorà en el propi lloc de recollida. Documents i vídeos s'entrellaçaran en un mateix format per tal de facilitar l'accés a la informació.

Una excel.lent organització documental permetrà que aquesta gran quantitat de material sigui de fàcil localització i accés per a tothom. Així, monogràfics i testimonis, ja sigui com unitats independents o bé formant part del conjunt de l'Archivo de la Experiencia, seran peces d'un gran valor informatiu i educatiu.

Segueix la vaga al sector de la dependència

2008-04-18T11:04:00.000+02:00

Llegit a: http://www.ugt.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=867&Itemid=1

Els serveis mínims no s’han seguit en molts centres importants

Després de què ahir la patronal i l’Administració perdessin una oportunitat única de signar d’una vegada per totes un Conveni Català de la Dependència que ha de solventar la precarietat laboral i asssitencial que es donen en els centres catalans, les treballadores i els treballadors del sector arriben a l’onzè dia de vaga indefinida.
En la reunió de mediació d’ahir, ACRA i la Unió Catalana d’Hospitals –patronals majoritàries al sector- van limitar la seva oferta econòmica en 1.000 euros bruts al mes només per a la categoria de gerocultor, i a finals de 2009, molt lluny de l’exigència de la UGT de Catalunya de garantir aquest sou per a les categories més baixes. Tanmateix, la patronal tornà a mostrar la seva contundent negativa al plantejament del nostre sindicat que situa la necessitat de reduir les càrregues de treball, no només en termes de càrrega per al propi treballador sinó també com a exigència per a la millora assistencial per als usuaris i les usuàries d’aquests centres. Ni tan sols ha tingut en compte la proposta de reducció de jornada plantejada per la UGT, consistent en passar de les 1792 hores anuals actuals a 1742 hores -50 hores anuals menys- per a finals de 2010. La patronal tampoc ha volgut donar cap resposta a la situació que es dóna actualment amb les Incapacitats Temporals de les seves treballadores, que si es posen de baixa perceben salaris inclús per sota del Salari Mínim Interprofessional, ni a la petició de la UGT de Catalunya de què les baixes per accident laboral siguin cobertes en el 100%.
Des de la UGT de Catalunya entenem que políticament algun responsable haurà de comprometre’s a donar una sortida a aquest conflicte i a traçar les directrius del sector sobre el qual s’assentaran les noves Llei de la Dependència i Llei de Serveis Socials, cridades a executar la quarta porta de l’Estat del Benestar al nostre país. Així mateix, creiem que aquesta situació ha de servir de profunda reflexió sobre quins són els serveis socials que veritablement volem per a Catalunya.
Sense serveis mínims
En la jornada d’avui, per a la qual la UGT de Catalunya ja havia anunciat que no podria garantir el compliment dels serveis mínims decretats pel Govern, el nostre sindicat xifra en un 80% el seguiment de la vaga.
Per causes alienes a les treballadores, els serveis mínims no s’han pogut seguir en alguns dels principals centres, destacant:
Residència Mapfre Quavitae (Barcelona) – Centre privat.
Residència SAR Regina (Barcelona) – Centre privat amb concert amb el Servei Català de la Salut per a llits sòcio-sanitaris.
Sanitas Residencial Provença (Barcelona) – Centre privat.
Centre Euroresidencias Les Corts (Barcelona) – Centre privat.
Residència Mossèn Vidal i Audós (Barcelona) – Centre públic de gestió privada.
Centre gerontològic AMMA Horta (Barcelona) – Centre privat.
· Centre gerontològic AMMA Teià (Teià, Maresme) – Centre privat.
· Residència geriàtrica Fort Pienc (Barcelona) – Centre públic de gestió privada.
· Residència Falguera (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat) – Centre concertat.
· Residència Barcelona Bertran i Oriola (Barcelona) – Centre públic de gestió privada.

Davant la irresponsable actitud d’ACRA i la Unió Catalana d’Hospitals que han amenaçat i coaccionat les treballadores dels seus centres pressionant-les amb el fals argument que durant la vaga els treballadors no poden anar al metge, des de la UGT de Catalunya recordem que es tracta d’un dret individual del treballador i que des de que ens trobem en període democràtic aquest dret individual no s’havia vulnerat. Després de mentir afirmant que és il·legal anar al metge i d’amenaçar amb el comiat aquelles treballadores que s’agafin la baixa, des del nostre sindicat recordem que el facultatiu professional és és l’únic que té la postetat de decidir si una treballadora pateix una sobrecàrrega de treball o si escau que agafi la baixa, i no l’advocat de la patronal de torn.

Vaga indefinida del sector de la dependència per les precàries condicions laborals

2008-04-07T15:34:00.003+02:00

La patronal admet que s'han de millorar 'tant com sigui possible'

Els treballadors que atenen les persones en estat de dependència han arribat a una situació límit. Els sous baixos (700-900 euros mensuals), la manca de personal, i la baixa professionalització han conduït a la vaga indefinida que avui comença. Diu el representant d'UGT, Sergio Martínez: 'Estem desesperats; els nostres vells i la gent dependent no són ben atesos.' El conveni actual vigent a Catalunya és l'espanyol, del 1997, però des del juliol sindicats i patronal en negocien un de propi.

El País Valencià, per exemple, té un conveni propi, amb unes condicions millors que no l'estatal.

A Catalunya, segons la normativa actual, un professional ha de tenir cura de vint interns durant el dia, i de trenta-cinc durant la nit, però a vegades són més, perquè quan manca personal, per baixa o vacances, no el substitueixen, diu Martínez, que culpa la patronal d'afany mercantil. Les millores que reclamen els treballadors van lligades a una professionalització del sector, que ara és nul·la. 'Un treballador tant posa injeccions com neteja lavabos. Les condicions són tan dolentes que ni els immigrants no volen treballar-hi.'

Els serveis mínims de la vaga seran els corresponents al nombre de treballadors d'un dia festiu.

Un 70% dels centres són privats i un 30% depenen de l'administració pública, però són de gestió privada.

La patronal admet que les condicions laborals s'haurien de millorar, però els costos de manteniment d'aquests centres són molt elevats i les ajudes de l'administració amb prou feines si cobreixen el preu de cost.

Paco Carretero, assessor d'ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), explica que la patronal ofereix un augment salarial d'un punt més que no el conveni estatal (això equivaldria a un augment total del 5,9% per al 2008), però els sindicats l'han rebutjat. També es declara 'sorprès' per la convocatòria de vaga en plena negociació, i la considera precipitada.

L'altre consorci que gestiona centres d'aquesta mena és la Unió Catalana d'Hospitals.

Comissions Obreres coincideix amb UGT amb les reivindicacions, i va participar en la vaga dels dies 3-4 de març, però no se suma a la vaga indefinida que comença avui.

Llegit a : vilaweb.cat

UGT diu:

Després de quatre anys intentant la negociació amb l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i amb la Unió Catalana d'Hospitals, d'un conveni català del sector de la Dependència que tregui els 30.000 treballadors i treballadores de la precarietat laboral i assistencial que durant els darrers anys estem vivint a Catalunya, i davant els continus boicots de la patronal perquè aquest sector continu precaritzat dotant Catalunya d'uns serveis socials que no són propis d'un país desenvolupat, la Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya convoca els treballadors i les treballadores del sector a una vaga indefinida a partir del proper dilluns, 7 d'abril.

El nostre sindicat torna a denunciar a la ciutadania de Catalunya quina és la realitat que es viu en els centres residencials de la tercera edat, centres de dia, ajuda domiciliària per a persones dependents, teleassistència i qualsevol dels serveis destinats a afavorir la qualitat de vida de les persones depenents de Catalunya.

Per a la UGT de Catalunya no es pot tolerar que aquesta situació es perpetuiï en la nostra comunitat. Davant la poca implicació de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania per dignificar aquest sector i garantir uns veritables serveis socials al nostre país, la UGT de Catalunya entén que la vaga indefinida i la denúncia del tracte indigne que els nostres ciutadans dependents estan rebent per compte d'aquesta situació insostenible són l'única via per aconseguir dignificar un sector de més de 30.000 treballadors, la majoria dels quals són dones, que estan cridats a materialitzar el desplegament de la Llei de Dependència i la Llei de Serveis Socials. El nostre sindicat calcula que en els propers quatre anys seran necessaris uns 10.000 professionals més, que actualment no existeixen.

Pel que fa els serveis mínims decretats pel Govern, la UGT de Catalunya considera que aquests confirmen quelcom que ja vàrem fer constar en la vaga de 24 hores del 3 de març: que aquest sector se sustenta en serveis mínims els 365 dies a l'any. Per al nostre sindicat, resulta absolutament vergonyós que la conselleria d'Acció Social i Ciutadania estigui negociant l'augment de les tarifes de les empreses privades del sector de la Dependència, mentre el Govern reconeix que aquest sector es troba sempre sota mínims en condicions laborals.

D'altra banda, la UGT de Catalunya no entén la postura de CC.OO. de Catalunya que, en el moment més important de la negociació i després d'haver dut, juntament amb la UGT, els treballadors i les treballadores del sector a una vaga de 24 hores el depassat 3 de març, deixen ara novament el nostre sindicat sol davant la responsabilitat que com a institució sindical tenim, i trencant la unitat sindical en una acció que només pot afavorir la continuïtat d'aquesta insostenible situació.

Noves convocatòries de premis de recerca sobre atenció a l'envelliment

2008-04-02T11:18:00.003+02:00

A hores d'ara hi ha dues convocatòries obertes per a premis de recerca sobre atenció a l'envelliment. Per una banda, ens trobem la convocatòria 2008 del Premi Edad & Vida. Per a aquest any el tema de recerca triat és "Innovación y tecnología aplicada a productos y servicios de atención a domicilio". El termini de presentació de propostes acaba el 30 de maig de 2008, i el premi està dotat amb 30.000 euros.

D'altra banda, també es poden presentar propostes per al Premi de Recerca "Francisco Garcés Roca", promogut per la Sociedad Española de Asistencia Sociosanitaria e Innovaciones Sociosanitarias. Aquest premi està dotat amb 6.000 euros, i té com a objectiu promoure el coneixement de l'assistència sociosanitària a malalts crònics que presenten dependència. El termini de lliurament finalitza el 16 de maig de 2008.

Article Maria Pia Barenys

2008-03-26T17:24:00.004+01:00

La Maria Pia Barenys em demana que publiqui al blog un article que ha escrit per al Butlletí de l'Associació Catalana de Sociologia:

Maria Pia Barenys

Per fi he arribat a gran

Per fi he arribat a gran. Sí, sóc una persona gran. Us explico. Des de que tenia 20 anys i fins ara, que en tinc 63, que m’interesso pel món de la vellesa. Això vol dir tota una vida amb aquest tema a l’espatlla des de diferents àmbits socials i laborals, és a dir, docents i investigadors, i sempre des de la perspectiva sociològica. El perquè una persona molt jove es dedica a aquest tema donaria per a una llarga dissertació, la qual, els que ens hi dediquem, hem pensat de fer alguna vegada. En el meu cas, la pregunta/hipòtesi era: ¿com una persona gran, que lògicament ha estat jove, pot haver entomat tots els canvis que li han sobrevingut, tant físics com anímics i socials, i mantenir-se en la seva personalitat, alhora que sobreviure? Des de la perspectiva d’una persona jove, aquests canvis es valoren com a negatius. Sabreu que, als anys seixanta, la vellesa patia d’un estereotip marcadament negatiu, en tots els aspectes.

Ara no ho veig així. No caldria ni dir-ho. Com algú em comentava, hagués estat irònic que, després de tota la vida dedicant-me a estudiar la vellesa , no hagués pogut arribar-hi.

Una de les causes que em va motivar a prejubilar-me era la de comprovar, per fi, com s’estava jubilada Havia llegit tant les teories i les experiències dels altres que ja era hora de constatar-les per mi mateixa. Cada situació és diferent, però hi ha denominadors comuns en el fet de jubilar-se. Per altra banda, si no fos així no seria possible la Sociologia.

Un tema a debatre, i amb el que t’enfrontes quan et jubiles, és la visió dels altres, i per tant, l’imaginari social com a persona desvagada que no fa res, o que no ha de fer res per obligació, i que té tot el temps lliure. En comptes de temps lliure, jo parlaria de temps de lliure disposició. Però no lliure de compromisos, perquè el fet de viure ja és una cosa molt compromesa, molt prometedora i comprometedora.

Quan vaig fer 61 anys em vaig acollir al pla d’emeritatge, com es coneix a la UAB, o de prejubilació. És a dir, la UAB et complementa la pensió, de forma que et ve a sortir un 15% menys del que guanyaves. Això per tal de que te’n vagis de la docència regular, la qual serà coberta per un, o una, docent segurament en precari, al qual haurà de pagar molt menys per la mateixa feina, atès que no té sexenis, ni trams de docència, ni antiguitat. Per a mi , la gràcia d’aquesta situació és que et permet conservar un despatx compartit, amb tot el que això representa de disposar d’ordinador, telèfon, taula i cadira, és a dir, d’un lloc per treballar amb el teu grup d’investigació i fer tutories. I també, si s’escau, estar a disposició del departament per fer algun encàrrec puntual.

Puc dir que, a diferència d’altres jubilacions, aquest tipus no suposa un trencament radical amb el lloc de treball, i entra en una de les variades formes que els sindicats i les organitzacions de gent gran contemplen com a òptimes. Com bé sabem, el treball és quelcom més que el sou que rebem. També hi compten les relacions socials, la valoració in situ, etc. Valoració que desapareix així que et barreges amb altres àmbits de la societat civil i passes a ser una jubilada amb tot el temps lliure, com et diu tothom. Alguns amb ulls d’enveja, uns altres amb la por o el misteri pintat a la cara tot preguntant-se: què faria jo si no hagués d’anar la feina? I més concretament: qui seria jo fora de la UAB?

Per tant, cal situar-te i refer l’escala de valors. És un avantatge viure, i viure molts anys. Tal com hem constatat per les estadístiques, la nostra esperança de vida al néixer supera els 80 anys, i cada cop més anys ens separen de la fi del treball. Amb tant de temps per endavant et pots permetre agafar altres compromisos. Com diu Anne Marie Guillemard, per a les societats futures es preveu una llarga vida de formació i de treball alternativament, de tal manera que ni la formació ni el treball siguin etapes tancades en si mateixes, amb un principi i un final.

Els primers mesos, fins i tot el primer any, és possible que un/una vagi una mica venut. Es tracta o bé de fer-se un pla de previsions a complir, com ara desigs no realitzats, d’oferir a altres indrets l’especialització adquirida, etc.., o bé d’escoltar-se a un/una mateix. I hom s’adona de quan temps feia que no s’escoltava, potser des de la joventut. I aleshores les possibilitats són immenses, des de realitzar els anhels fins a no deixar de banda els coneixements adquirits, que ja formen part d’un mateix, i adquirir compromisos a tort i a dret amb la societat civil. I és bo tenir clar allò que no vols fer, perquè en la situació de temps lliure, que diuen els altres, et poden organitzar la vida si tu no te l’organitzes.

Parlant d’organització, l’oci dels vells és actualment una de les branques més reeixides. I la forma d’oci es pot diferenciar, com en tots els àmbits, per classes socials. Si vius en el cinturó d’una gran ciutat, i més enllà a les rodalies, tens l’acollida dels casals. Cada barri i cada poble, per petit que sigui, tenen un casal per a gent gran. La distribució d’aquests a Barcelona, segons el mapa de Serveis Personals de l’Ajuntament, posa de manifest que als barris burgesos, benestants, com es diu ara, els casals públics són pràcticament inexistents, i en canvi abunden els cercles privats. Públics o privats, uns i altres tenen la missió de ser un lloc de reunió i d’organització d’activitats per als seus socis.

Podríem parlar també, dins de l’oci, de l’organització de viatges. Des del pare o la mare IMSERSO, que es diversifica i ofereix fins i tot estades a balnearis, fins a les excursions que es munten en cada casal. L’oferta es diversifica i amplia quasi fins a l’infinit, com vàrem poder comprovar en un estudi fet pel GEV (Grup d’Estudis de la Vellesa) sobre els Casals Municipals a BCN en què vàrem trobar més de 70 tipus diferents d’activitats i formes d’organització. Actualment, les activitats que es fomenten són las de caràcter formatiu, és a dir, aquelles en les quals la persona pugui aprendre coses o bé aprofundir en les seves habilitats.

També cal dir que els centres culturals de Barcelona adreçats a tota la població es nodreixen bàsicament de gent jubilada benestant, atès que són de pagament, com ara la Casa Elizalde o la Casa Golferich, per citar-ne dos d’entre tants.

Si he agafat l’oci, i més concretament l’oci social, si és que hi ha alguna acció humana que no sigui social, fins i tot la més íntima i personal, ha estat per demostrar que en les formes d’oci que l’imaginari social atribueix a la gent gran (jubilació igual a temps lliure, igual a temps buit), i que diuen que és allò a què es dedica majoritàriament, ha estat per demostrar que també existeix el compromís personal i social, i que aquest també està organitzat.

Ara només em cal decidir, i triar, respecte de tot el que m’ho ofereix la vida. I fer-ho amb un major control precisament sobre la meva pròpia vida, perquè ja he arribat a gran.

I per altra banda, des de la meva vessant de gerontòloga finalment he arribat a ser el meu propi objecte d’estudi. Això diríem que és la quadratura del cercle!

Mariapia Barenys

Professora emèrita de la UAB
Directora del GEV (Grup Estudis Vellesa)

Resultats electorals

2008-03-26T17:07:00.003+01:00

Tal i com podeu veure a la seva plana web, el Partido de los Pensionistas en Acción va aconseguir 3.000 vots a les darreres eleccions generals. Es tracta d'un resultat molt modest que satisfà, però, les expectatives dels impulsors del partit. Aquest tipus de partit, anomenats "Single-issue parties" o partits unidimensionals pel fet de centrar-se en un únic aspecte de la política tenen èxit només quan el tema en que es centren és converteix en nucli del debat polític i social. Si la societat percep en algun moment de manera majoritària que el sistema públic de pensions està realment en entredit, un partit d'aquestes característiques té possibilitats d'arribar al Congrés, com va passar a Holanda. Mentre no sigui així, difícilment trobaran un espai gaire més ampli que l'actual en el escenari polític.

Partido de los pensionistas en acción

2008-03-09T18:16:00.002+01:00

Avui és dia d'eleccions generals. En aquestes eleccions es presenta un nou partit, el Partido de los Pensionistas en Acción. Neix aquest partit amb voluntat d'aconseguir representació parlamentària, com ho han fet altres partits similars en altres països europeus. Per exemple, l'any 1994 es van presentar a les eleccions a Holanda dos partits en defensa dels interessos dels pensionistes. Un va aconseguir un escó i l'altre 6. A les següents eleccions es van presentar en una llista única però ja no van aconseguir cap escó. En podeu trobar més informació en aquest enllaç. Seguirem amb interès l'evolució al nostre pais d'aquest nou partit. No és el primer cop, però, que un partit d'aquestes caracterísitques neix a Espanya. La Agrupación Ciudadana Independiente Panteras Grises de España ja ho va fer a les eleccions autonòmiques i municipals el 1991, però sense gaire èxit i amb una certa controversia sobre irregularitats en les seves llistes. Esperem que aquest no sigui el cas d'aquest nou partit.

Programes intergeneracionals. Cap a una societat per a totes les edats

2008-03-07T19:00:00.002+01:00

L'Obra Social de La Caixa ha publicat el llibre "Programes intergeneracionals. Cap a una societat per a totes les edats" en el Volum 23 de la Col·lecció d'Estudis Socials

Aquí us el podeu descarregar sencer o per capitols

Autors: Mariano Sánchez (director), Donna M. Butts, Alan Hatton-Yeo, Nancy A. Henkin, Shannon E. Jarrott, Matthew S. Kaplan, Antonio Martínez, Sally Newman, Sacramento Pinazo, Juan Sáez i Aaron P.C. Weintraub

Els programes intergeneracionals ofereixen oportunitats perquè les generacions grans i les més joves es relacionin. En societats on el contacte cara a cara entre joves i grans esdevé sovint difícil, aquests programes augmenten la solidaritat i la cohesió social i faciliten la inclusió de totes les generacions.

Això no obstant, s'ha demostrat que els beneficis que poden comportar els programes intergeneracionals no s'aconsegueixen simplement fent que les generacions es trobin. Cal que aquests programes responguin a necessitats reals de les persones i de les comunitats: han d'estar ben dissenyats, gestionats i planificats i han d'implicar un treball en xarxa que connecti diferents entitats i recursos.

En línia amb la crida internacional de Nacions Unides per construir una societat per a totes les edats, el present estudi de l'Obra Social "la Caixa" investiga quines característiques han de tenir els programes i les polítiques intergeneracionals que aspirin a fer de les nostres societats llocs on no es discrimini les persones per la seva pertinença a un o altre grup d'edat,i on l'envelliment no sigui considerat com una amenaça sinó com un procés que contribueix al benestar i al desenvolupament socioeconòmic.

Principals propostes dels programes electorals

2008-03-03T18:29:00.002+01:00

ISA, Barcelona 2008

2008-02-29T15:08:00.001+01:00

Research Committee on
Sociology of Aging RC11

Main theme
Diversities of ageing: Discourses and debates

Programme Coordinator
Andreas Hoff, Univesity of Oxford, UK, andreas.hoff@ageing.ox.ac.uk

Demographic ageing and its consequences for our ageing societies and the people living in them have become popular themes of policy reform, public debate, and even TV talk shows. Population ageing has indeed become a global phenomenon – almost all societies worldwide are affected by changes of their population structures, with a decreasing share of younger people and a growing proportion of older people living in them.

This change has implications for our future societies: Fewer younger people mean fewer children and grandchildren, fewer family members and nurses looking after older people in need of care, fewer young workers in the workplace, they may mean fewer people paying social insurance contributions and taxes, fewer people using schools and universities, etc. More older people imply greater numbers of older voters, older consumers, grandparents and great-grandparents, older workers in the workplace, they may mean more older people paying taxes and social insurance contributions, living in poverty and being socially excluded, or studying at university when others retire, etc.

Population ageing is not necessarily apocalyptic or catastrophic for individuals, societies and their social systems – it means a changing balance between older and younger people in society and the challenge of finding new ways of dealing with each other, of communicating between the generations, of supporting each other, of social inclusion and social integration. Ageing can become a risk factor – or an opportunity for realising new potentials.

Demographic ageing also implies changes in international relations, with ageing societies ‘importing’ younger care workers, who in turn leave behind family members in need of care, or attracting younger workers from disadvantaged regions of the world seeking new opportunities. Furthermore, increasingly individualised life courses, even more so in a globalised world, mean growing “diversities of ageing” – and more diversity in “discourses and debates” about ageing.

RC11 ‘Sociology of Ageing’ wants to provide a platform for these discourses and debates on the diversity of ageing. Therefore, we invite abstracts for papers and abstracts for symposia on any of the topics outlined above or any other topic related to the RC11 Programme theme “Diversities of Ageing: Discourses and Debates”.

Joint session 1: Aging, social exclusion, and social participation in a globalizing world

Joint Session of RC11 Sociology of Aging with RC10 Sociology of Participation, Organizational Democracy and Self Management.
Co-chairs: Julia Rozanova, University of Alberta, Canada rozanova@ualberta.ca and Andreas Hoff, University of Oxford, UK andreas.hoff@ageing.ox.ac.uk
This session adopts the concepts of social exclusion and social participation as a means to explore issues around the cumulative effects of disadvantages faced by older adults in various societal contexts world over. The meanings of participation, inclusion, and exclusion in different spaces and places, their connections to health and well-being, as well as the structural causes of inequalities in later life, will be considered.

The session means to bring the voices of older people to the fore in examining the diversity of experiences, causes, and implications of social exclusion and participation in later life. The private and public domains including, but not limited to, the family, organizational structure, the media, and social policy will be explored as the sites of older adults' resistance and activism against social exclusion.

The session will be organized as a panel. Papers involving older adults and other community stakeholders and/or incorporating non-traditional modes of presentation such as drama/enactment will be welcome alongside traditional academic papers.

Joint session 2: Leisure and the ageing societies

Joint Session of RC11 Sociology of Aging with RC13 Sociology of Leisure
Co-chairs: Ishwar Modi, University of Rajasthan, India iiiss2005modi@yahoo.co.in and Sara Arber, University of Surrey, UK s.arber@surrey.ac.uk

Joint session 3: New forms of interaction between children and older adults in ageing societies

Joint Session of RC11 Sociology of Aging with RC53 Sociology of Childhood
Co-chairs: Doris Bühler-Niederberger, University of Wuppertal, Germany
buehler@uni-wuppertal.de and Andreas Hoff, University of Oxford, UK andreas.hoff@ageing.ox.ac.uk
For a long time, the ‘Sociology of Ageing’ and the ‘Sociology of Childhood Studies’ appeared to be coming from contrasting, if not conflicting ends: public debate and policy discourse towards demographic change suggested growing intergenerational conflict over scarce resources between the younger and the older generations. This alleged ‘war of generations’ caught the attention and imagination of media and policymakers, particularly in the context of unprecedented wealth to be inherited from current pensioner generations coexisting with widespread child poverty, namely of those living with a lone parent or with many siblings.

In contrast to this common, but misleading public perception, this joint session will emphasise commonalities between children and older adults – and explore new ways of intergenerational interaction. Population ageing results in the emergence of a completely new quality of relationships between the younger and the older generations: Increasing longevity enables older people to spend much more time with their grandchildren in good health and to engage with them in new ways (e.g. new forms of leisure activities, jointly spent vacations) – a change from daily routines many children appreciate. Decreasing fertility makes (grand)children more precious – four, or in the new reality of patchwork-families, even more grandparents, competing for the attention of a grandchild is becoming more common.

On the other hand, the parent generation relies increasingly on grandparental childcare support to reconcile family and employment demands. Even traditional grandparent-grandchild interaction may change due to the availability of new means of communication. Furthermore, increasing childlessness or lack of frequent face-to-face interaction between grandparents and grandchildren due to long geographical distances may result in the development of new relationships between older adults and children outside the family. A growing number of NGO projects are trying to match older people with children coming from a lone parent household or children with an isolated older adult.

Papers addressing these or any related themes are invited. Presenters should aim to consider both the child’s and the older person’s perspective, or at least make an effort to accommodate the other side’s views, and/or discuss their reflection in policymaking or public debate.

With this third and final call the deadline for submission of paper/symposia proposals is extended to 30 November 2007. Abstracts of a maximum of 200 words should be sent to: Andreas Hoff, Chair of the Programme Committee, Oxford Institute of Ageing, University of Oxford, at andreas.hoff@ageing.ox.ac.uk .

Paper proposals intended for presentation in a joint session should be sent to BOTH co-chairs (see above)!

Abstracts MUST include:

Name(s) and affiliation(s) of the author(s)
Contact details of presenting author (postal address, telephone, fax + email)
Title of the proposed presentation
Indicate whether an oral paper or poster presentation

Please note that individuals should not be the first author (the presenter) of more than one paper.

Members of the RC11 Programme Committee
Susan Feldman, Monash University, Australia; Andreas Hoff, University of Oxford, UK (Chair); Virpi Timonen, Trinity College Dublin, Ireland; Lucie Vidovicova, Masaryk University, Czech Republic; and Feliciano Villar, University of Barcelona, Spain.

EL BOSQUE DE LUTO

2008-01-07T16:41:00.001+01:00

Pel·lícula japonesa que ens apropa a la fi dels cicles vitals, poesia cinematogràfica en una proposta molt premiada i una de les gran sorpreses de la darrera edició de Canes.

Una treballadora social té una relació especial amb un dels homes interns, mentre pateix interiorment la pèrdua del seu fill. El dia de l’aniversari de l’ancià, decideix treure’l amb cotxe per passejar però s’espatlla. Decideixen seguir a peu i descobrir un viatge ple de màgia i pau per amagar les ombres de la mort.

Pellícula premiada a la recent edició de Canes. Una cinta íntima, d’autor, que es transforma en minimalisme cinematogràfic en molt moments: detallant el camp, la natura i, fins i tot, els personatges. Aparentment, sembla que no passi res. La bellesa visual de l’entorn ajuda a omplir de poesia aquesta pellícula tan especial. La vida i la mort es miren frontalment, s’acaricien la mà i s’accepten com a cicles vitals inseparables.

19th IAGG World Congress of Gerontology and Geriatrics

2008-01-02T11:42:00.000+01:00

Entre el 5 i el 9 de juliol de 2009 es celebrarà a Paris el 19th IAGG World Congress of Gerontology and Geriatrics. A la seva plana web podreu veure quins seran les principals àrees temàtiquqes sobre les que es treballarà. Tot i que ja s’ha obert el termini per a presentar propostes per a organitzar simposis dins del Congrés, a hores d'ara encara trobareu poca informació concreta ja que falta molt per a que es porti a terme el Congrés, però us podes suscriure a un butlletí de notícies per estar al cas dels terminis per si hi voleu enviar alguna proposta.

S'aprova la nova Llei de Serveis Socials de Catalunya

2007-10-14T19:18:00.000+02:00

El 3 d'octubre el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei de Serveis Socials. Podeu consultar el seu text fent clic aquí. Si voleu consultar el resum que de les principals novetats de la llei n'ha fet la Generalitat, podeu llegir aquesta nota de premsa. La proposta de calendari de desplegament d'aquesta llei el podeu consultar en aquesta altra nota de premsa.

1 d'octubre Dia Internacional de les Persones Grans

2007-09-27T15:52:00.000+02:00

Des del 1990 l'Assamblea General de les Naciones commemora el Dia Internacional de les Persones Grans.

Les persones grans no han de ser vistes com una càrrega sinó com una oportunitat: Per què una nova força?

Dia Mundial de l'Alzheimer

2007-09-17T17:13:00.000+02:00

El 21 de setembre és el Dia Mundial de l'Alzheimer.

Per commemorar aquest dia moltes entitats realitzen activitats formatives o de sensibilització:

El 21 de Septiembre Día Mundial del Alzheimer se estrena ¿Y Tú quien eres? una película dirigida por Antonio Mercero. Basándose en un guiónescrito por el mismo trata en su nueva película el tema del Alzheimer. Trata con humor y dulzura una historia basada en miles de casos reales.Los actores tuvieron que convivir con enfermos de Alzheimer y la magia del cine contagio su mundo.
La película cuenta con dos leyendas del Cine Español Manuel Alexandre y Jose Luis López Vázquez. Manuel Alexandre es Ricardo un abuelo que esllevado a una residencia de ancianos para que su familia pueda irse de vacaciones. Sólo su nieta se queda con él. Ricardo conocerá allí Andrés unpersonaje imprevisible y divertido al que da vida José Luis López Vázquez. Sin embargo Ricardo comienza a perder la memoria y se le diagnosticaAlzheimer. Dolor, amor y humor se mezclan en una historia cercana y vital sobre una enfermedad que convive muy cerca de nosotros.

Uso del tiempo entre las personas mayores

2007-08-29T12:44:00.000+02:00

L'Imserso ha publicat un informe anomenat "Uso del tiempo entre las personas mayores". Aquest informe, realizat a partir de les dades de la Encuesta de Empleo del Tiempo 2002-2003 facilita trencar estereotips negatius envers la vellesa, al mostrar-nos a les persones grans com individus majoritàriament actius tant al seu entorn familiar com comunitari.

The Future of Retirement: The new old age

2007-08-28T09:40:00.000+02:00

HSBC és una entitat financera que manté la plana web HSBC Global Forum in Ageing and retirement. En ella s'hi pot trobar un informe anomenat The Future of Retirement: The new old age - Global Report. Aquest treball examina els nivells creixents de salut i el canvi de les estructures familiars en la nostra societat. Aquests aspectes són catalitzadors de la notable contribució que la gent gran aporta a la societat en termes d'ocupació, treball voluntari i atenció familiar.

7a edició Premis de Recerca Fundació Conviure

2007-08-27T09:24:00.000+02:00

Mutuam convoca la 7a edició Premis de Recerca Fundació Conviure, tant per a un projecte desenvolupat als seus propis centres com per a un projecte extern que tinguin com a àmbit territorial d'aplicació Catalunya. Els premis estan dotats amb 6.000 euros cadascun. El termini de presentació de propostes acaba el 30 d'octubre de 2007.

Análisis de la evolución de la dependencia en la tercera edad en España

2007-08-09T13:31:00.000+02:00

David Casado Marín, professor associat de la UPF, ha publicat un document de treball pel BBVA analitzant les dades de l'Enquesta Nacional de Salut de 1993 i 2001, per determinar quina ha estat l'evolució durant aquest període dels problemes de dependència entre les persones grans i, per altra banda, analitzar la influència que han tingut els diversos factors sociodemogràfics. Aquí teniu el text complert d'aquest estudi.

Saraband

2007-08-07T13:54:00.001+02:00

Saraband d'Ingmar Bergman és la continuació d'Escenas de un matrimonio, els personatges es retroben molts anys després.

Avaluació de programes intergeneracionals

2007-07-05T12:52:00.000+02:00

IMSERSO ha publicat el llibre "La evaluación de los programas intergeneracionales"

V Premis ACRA per a la millora del benestar i la qualitat de vida

2007-07-02T17:55:00.000+02:00

La patronal catalana ACRA (Associació Catalana de REcursos Assistèncials) ha tornat ha convocar els seus premis. Els premis convocats són els següents:

1- Premis ACRA a l'atenció a la gent gran:
- Premi ACRA a la millora a l'atenció a la gent gran
- Premi ACRA a la innovació en l'atenció a la gent gran

2 - Premi ACRA a la millor aportació professional en l'atenció a la gent gran

El termini per al lliurament de propostes acaba el 7 de novembre de 2007. Podeu llegir les bases aquí.

Long Life al GREC 2007

2007-06-27T18:00:00.000+02:00

Més teatre sobre gent gran:

Long Life al GREC 2007

Cinc avis, cinc pàries dels temps moderns, protagonitzen una tragèdia que no renuncia a l’humor. Una mirada tendra i compassiva al món dels ancians
Què passa quan envellim i esdevenim pàries d’una societat a la qual ja no fem servei? Ens ho expliquen el director letó Alvis Hermanis i cinc actors convertits en vells xarucs a Long Life, un muntatge sense paraules que transcorre durant un dia en un apartament comunitari per a ancians. En un decorat hiperrealista conviuen cinc veterans, víctimes del pas del socialisme al capitalisme. Long Life és una mirada tendra i compassiva sobre els més oblidats de tots els oblidats, aquells de qui ja no es recorden ni els lluitadors més compromesos.

El laberint

2007-06-26T10:36:00.000+02:00

No, no em refereixo al "laberinto del fauno", sino al laberint que s'ha de seguir per aconseguir ajuda per a una persona amb problemes de dependència. A descriure les situacions kafkianes amb els que a vegades et pots trobar es dedica el document "La implantación y la gestión del sistema de atención a las personas dependientes en España: Las necesidades de los ciudadanos", elaborat conjuntament per la Fundación Edad & Vida, la Confederacion Española de Organizaciones de Mayores (CEOMA), i la Unión Democrática de Pensionistas y Jubilados de España (UDP). Aquest document es prestenta a Madrid, el 4 de juliol.

Els familiars deixan d'estar obligats al copagament

2007-06-26T10:30:00.000+02:00

Segons la resolució de l'11 de maig de l'ICASS, els familiars ja no estan obligats a pagar la seva part a les entitats col·laboradores. Això és un canvi considerable, amb repercusions econòmiques considerables tant per les famílies com pel pressupost públic, que haurà d'assumir el que abans pagaven les famílies.

Grans blocaires

2007-06-21T15:56:00.000+02:00

Les persones grans tenem moltes coses a dir i els blogs són una eïna més utilitzada:

Amis 95 años

La mirada de l'Anna

I aquí un recull de blogs que segur que anirà creixent:

Els blocs de la gent gran. Les Veus de la gent gran posades en blogs

Conferència Internacional sobre la Convivència entre Generacions

2007-06-05T17:47:00.000+02:00

La Fundació Viure i Conviure organitza la Conferència Internacional sobre Convivència entre Generacions els propers 18 i 19 de juny a la Sala Petita del Palau de la Música Catalana amb la participació de Zygmunt Bauman, Michel Maffesoli, Mia Couto, Alberto Manguel, Paul Holdengräber, Laurence Cornu, Carlos Skliar, Ricardo Forster, José Luis Pardo y Enrique Gil Calvo, y Carles Feixa.

Avis i néts

2007-05-23T12:11:00.000+02:00

Al Teatre Romea es representa "Passat el riu" una obra sobre les relacions entre avis i néts dirigida per Oriol Broggi.

Una ocasió per gaudir del teatre, passar-ho bé i pensar sobre la sort de tenir avis.

Premi Edad & Vida 2007

2007-05-15T17:13:00.000+02:00

Cada any la Fundación Edad & Vida dóna un premi de 30.000 euros a un projecte de recerca. Per a l'edició d'aquest any, la recerca ha de girar entorn de "La previsión y el ahorro ante el envejecimiento de la población". Podeu veure les bases del premi a la plana web de la Fundació.

L'envelliment al món

2007-05-14T12:00:00.000+02:00

A la web worldmapper.org podeu trobar diferents mapes mundials en funció de categories com la pobresa, l'educació, l'accés a l'aigua potable, etc...

En aquest mapa veiem com l'envelliment de la població no és només patrimoni dels països desenvolupats encara que hi ha moltes regions en que arribar a gran encara és molt i molt difícil.

Postgraus de la UB

2007-05-08T22:41:00.000+02:00

L'Institut de Formació Contínua de la UB, l'IL3, ofereix els següents cursos de postgrau i Master en temes vinculats a la vellesa:

Màster en Gerontologia Social Aplicada
Màster en Administració i Direcció de Serveis de Dependència i Discapacitat
Màster en Atenció a la Dependència: Avaluació i Gestió de Casos
Postgrau en Direcció i Gestió de Residències Geriàtriques
Postgrau en Gerència de Serveis de Dependència
Postgrau interdisciplinari en Prevenció, Detecció i Intervenció en Violència Familiar: Infància, Parella i Gent Gran

Trobar informació

2007-05-07T14:16:00.000+02:00

Perquè no només existeix st google:

SIIS Centre de Documentació i estudis (el Pais Basc)

el Butlletí de la Dependència (Catalunya)

Jornades Tècniques "Firagran 2007)

2007-05-02T14:10:00.000+02:00

Les Jornades Tècniques "Firagran 2007" tindran lloc el el proper dijous 10 de maig, a l'edifici El Far (C/ Escar 6-8).

Xerrades

2007-04-26T11:20:00.000+02:00

La Fundació Pere Ardiaca organitza algunes xerrades sobre la memòria històrica en els seus cafès dels divendres (a les 19h a Avda Portal de l'Àngel 42, 2n A)

Divendres 27 d' abril.
Peatons de la història del Baix llobregat: recuperant la memòria antifranquista
Paco Ruiz Acevedo, autor i President de l'Assoc. per a la Memòria Històrica del Baix LLobregatPresenta: Manolo González, dirigent obrer antifranquista i soci de la Fundació

Divendres 4 de maig.
70 anys dels fets de maig de 1937
José Manuel Rua, historiador Presenta:Manuel Moreno, Responsable de l'Àrea d'Història de la Fundació

Divendres11 de maig.
El Memorial Democràtic: una eina per la democràcia
M. Jesús Bono , Directora General del Memorial Democràtic Presenta: Joan Calvo, Amical de Mauthausen i membre de la Mesa d'entitats memorialistes de Catalunya

Jornada per conèixer el desenvolupament de la Llei de Dependència

2007-04-13T12:25:00.000+02:00

La Societat Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia organitza el proper 26 d'abril a la seu de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya una jornada per tractar sobre com afectarà la Llei de Dependència als professionals de la sanitat i els serveis socials.

Aquell dia amb tota seguretat es coneixerà el barem de valoració de la dependència, la quantia de les prestacions, els nivells d'atenció i altres detalls que actualment s'estan preparant al Consell Territorial del SAAD.

Com afectarà la Llei de Dependència als professionals de la sanitat i els serveis socials?
Programa:
9.00 h Acreditació i lliurament de documentació
9.30 h Benvinguda a l’acte
Salvador Altimir
President de la Societat Catalanobalear
de Geriatria i Gerontologia
9.45 h Las claus de la Llei de Dependència
Josep de Martí
Llicenciat en Dret.
Director de www.inforesidencias.com
10.30 h Pausa cafè
11.00 h L’avaluació de la dependència com
a oportunitat per als professionals
sanitaris
Antoni Salvà Casanovas
Director de l’Institut de l’Envelliment.
Universitat Autònoma de Barcelona
11.45 h L’atenció social i sanitària davant
la Llei de Dependència
Josep de Andrés
Responsable de l’Àrea de Projectes
del Programa ProdeP de la Generalitat
de Catalunya
12.30 h La visió dels professionals:
oportunitats i amenaces de la llei.
Què opinen els metges, DUIsi Treb. Socials
sobre la nova situació
Mercè Tabueña Lafarga
Professora de la Facultat de Pedagogia.
Ensenyament de Treball Social de la
Universitat de Barcelona
Antoni M. Cervera Alemany
Cap de Servei de Geriatria IMAS.
Director de l’Institut d’Atenció Geriàtrica
i Sociosanitària (IAGS), Institut Municipal
d’Assistència Sanitària (IMAS)
Josep París
Gerent del Col·legi Oficial d’Infermeria
de Barcelona
14.15 h Final del seminari
Presentació
Programa

Salud y Calidad de Vida

2007-04-10T19:17:00.000+02:00

José Javier Yanguas Lezaun. IMSERSO, 2006 Anàlisis de la calidad de vida relacionada con la salud en la vejez desde una perspectiva multidimensional

Libro Verde de las PYMAs de Personas Mayores

2007-04-10T19:10:00.000+02:00

Un estudi sobre el paper de les associacions de persones grans:

Libro Verde de las PYMAs de Personas Mayores

Jornada Llei de Dependència

2007-03-16T13:17:00.000+01:00

JORNADA SOBRE LA LLEI 39/2006 DE DEPENDÈNCIA. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

La Universitat Autònoma de Barcelona organitza una jornada sobre la Llei 39/2006, De promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Aquesta jornada té com a objectiu oferir als professionals vinculats a aquesta matèria la possibilitat d'actualitzar els seus coneixements i crear un fòrum de debat i anàlisi de la situació actual.

PROGRAMA:

09.15 h. INAUGURACIÓ: Sra. Rut Carandell i Rieradevall. Directora de l'eEscola de Prevenció i Seguretat Integral (EPSI)

09.30 h. LA LLEI DE DEPENDÈNCIA: PLANTEJAMENT GENERAL. Dra. María José Feijóo Rey. Coordinadora de Formació del Mòdul Laboral Mercantil de l'EPSI. Professora Titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UAB.

10.15 h. LA LLEI DE DEPENDÈNCIA: QÜESTIONS COMPETENCIALS. Dr. Manuel Ramón Alarcón Caracuel. Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Sevilla.

11.00 h. Pausa

11.30 h. LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA AL SECTOR DE LA DEPENDÈNCIA: PARTICULARITATS I DISFUNCIONS. Sr. Francisco Carretero Palomares. Soci i Responsable del Departament Laboral del Bufet Vallbé

12.15 h. LA SEGURETAT I SALUT LABORAL A L'ÀMBIT DEL TREBALL AMB PERSONES DEPENDENTS. Sr. Juan Ignacio Marín de Arce. Inspector de Treball i de la Seguretat Social.

13.00 h. COL·LOQUI

14.00 h. CLOENDA

Data i lloc de realització: Dimarts, 27 de març e 2007 de 9.15 a 14.00 hores. Escola de Prevenciói Seguretat Integral. Matríula: 60,00 euros lumnes de l'PSI i personal UAB 30,00 euros

Informació i inscripció: Escola de Prevenció i Seguretat Integral. Campus de la UAB. Edifici Blanc, tercera planta. Vila Universitària
Tel: 93 581 70 42 /71 77 ( Valeria Andújar / Josep M. López),
Fax: 93 581 74 71
E-mail : epsi@uab.es
http:// http://magno.uab.es/epsi/contacte.htm

article Marta Rovira

2007-03-15T20:20:00.000+01:00

Anar a article:

Premis Àmbit de Vellesa

2007-03-08T10:05:00.000+01:00

La Fundació Agrupació Mútua ha tornat a publicar la convocatòria del seu premi a recerques en l'àmbit de la vellesa, valorat en 12.000 euros. El termini per a presentar els candidatures acaba el 28 d'abril de 2007. Podeu trobar més informació aquí.

Salut mental

2007-02-26T12:05:00.000+01:00

Salud mental en el anciano. Identificación y cuidados de los principales trastornos

de Inmaculada de la Serna de Pedro, Instituto de Salud Pública, Madrid 2003

Escenarios Territoriales de la Ley de Apoyo a las personas con Dependencia en España

2007-02-15T14:20:00.000+01:00

Escenarios Territoriales de la Ley de Apoyo a las personas con Dependencia en España

Fundación Instituto del Envejecimiento. FICE-UAB; Agrupació Mútua, 2006.

Estudi dedicat a l'anàlisi dels escenaris possibles en la posada en funcionament del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència a Espanya en l'horitzó 2007-2009. Aporta informació i dades de gran utilitat desgregades per Comunitats Autònomes tot utilitzant un nou sistema de microsimulació anomenat MEDASS.

Ier Forum de Serveis Socials Municipals

2007-02-15T14:16:00.000+01:00

Ier Forum de Serveis Socials Municipals

Barcelona 28-29 de març 2007

Palau de Congressos de Catalunya

Jornada sobre els maltractaments a les persones grans. Una realitat oculta

2007-02-14T12:55:00.000+01:00

Jornada sobre els maltractaments a les persones grans. Una realitat oculta

Tindrà lloc el el proper divendres 16 de febrer, a l'Auditori Caixa Catalunya de La Pedrera, organitzada per la Fundació Viure i Conviure i la Facultat de Pedagogia, ensenyament de Treball Social,de la Universitat de Barcelona.

Aquesta jornada té per objectiu sensibilitzar la societat sobre una de les formes de violència
més oculta que afecta la gent gran. Fer públic el fenomen dels maltractaments a la gent
gran és el primer pas per prendre consciència col·lectiva, elaborar estratègies preventives
i aportar solucions que derivin en actuacions concretes.

PROGRAMA DE LA JORNADA
09.00 h - Lliurament de documentació
09.30 h - Presentació a càrrec de:
• Sr. Josep Solans, director-gerent de la Fundació Viure i Conviure de l'Obra Social de Caixa Catalunya.
• Sr. Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona.
• Dr. Joan Mateo, degà de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
• Sr. Josep Maria Bosch, vicepresident segon del Consell de la Gent Gran de Catalunya.
10.00 h - Conferència: «Els maltractaments a les persones grans: un tema de salut, d’ètica
i de drets humans»
A càrrec de la Sra. Lia Daichman, presidenta d’INPEA (Xarxa Internacional per a la Prevenció del
Maltractament a Persones Grans), consultora en gerontologia i col·laboradora de l'OMS (Argentina).
10.30 h - Col·loqui
Presentació i moderació del col·loqui a càrrec del Sr. Jordi Muñoz, advocat, membre de l’equip
d’investigació EIMA.
10.45 h - Descans - Cafè
11.15 h - Conferència: «La transmissió intergeneracional dels maltractaments
a les persones grans»
A càrrec del professor Jordan Kosberg, catedràtic de Treball Social de l’Escola de Treball Social
de la Universitat d’Alabama.
11.45 h - Col·loqui
Presentació i moderació del col·loqui a càrrec del Dr. Joan Mateo, degà de la Facultat de Pedagogia
de la Universitat de Barcelona.
12.00 h - Conferència: «Qüestions ètiques i psicosocials plantejades arran de la intervenció
en casos de maltractament de persones grans»
A càrrec de la Dra. Marie Beaulieu, professora del Centre de Recerca sobre l’Envelliment (CDVR) de
la Universitat de Sherbrooke (Quebec, Canadà).
12.30 h - Col·loqui
Presentació i moderació del col·loqui a càrrec del professor José Manuel Alonso Varea, psicòleg, i
director del postgrau interdisciplinari sobre violència familiar (IL3-UB).
12.45 h - Conferència: « Envellir en llibertat. És possible prevenir la negligència i la violència
envers les persones grans?»
A càrrec del Dr. Charles-Henri Rapin, metge geriatre dels Hospitals Universitaris de Ginebra (Suïssa).
13.15 h - Col·loqui
Presentació i moderació del col·loqui a càrrec del Dr. Salvador Altimir, president de la Societat
Catalanobalear de Gerontologia i Geriatria.
13.30 h - Descans
15.00 h - Conferència: «Maltractaments a les persones grans: perspectiva actual
des del Regne Unit»
A càrrec de la professora Bridget Penhale, professora de l’Escola d’Infermeria i Obstetrícia de la
Universitat de Sheffield (Regne Unit).
15.30 h - Col·loqui
Presentació i moderació del col·loqui a càrrec del Dr. Antoni Yuste, vicepresident de la Societat
Catalanobalear de Gerontologia i Geriatria.
15.45 h - Taula rodona: «La intervenció: alguns exemples de la praxi en diferents contextos»
a càrrec de:
• Sr. Javier Barbero, psicòleg de l'Hospital de la Paz (Madrid).
• Sr. Alain Koskas, gerontòleg i president de la xarxa Geront'Aisne, Allô Maltraitances (ALMA) (París).
• Dra. Marie Beaulieu, professora del Centre de Recerca sobre l'Envelliment (CDVR) de la Universitat de
Sherbrooke (Quebec, Canadà).
• Dr. Charles-Henri Rapin, metge geriatre dels Hospitals Universitaris de Ginebra (Suïssa).
Presentació i moderació de la taula rodona a càrrec de la professora Mercè Tabueña, doctora en
Psicologia i treballadora social, professora de Treball Social i Serveis Socials, i de Gerontologia de la
Universitat de Barcelona.
17.15 h - Cloenda a càrrec de:
• Sr. Miquel Perdiguer, director de l’Obra Social de Caixa Catalunya.
• Sr. Rafel Ribó, coordinador del Síndic de Greuges de Catalunya.
• Sr. Josep Marquès, president provincial de Creu Roja Barcelona.
La Fundació Viure i Conviure de l’Obra Social de Caixa Catalunya i la Facultat
de Pedagogia, ensenyament de Treball Social, de la Universitat de Barcelona
us conviden a aquesta Jornada que tindrà lloc el proper
divendres 16 de febrer,
a l’Auditori Caixa Catalunya, la Pedrera. Passeig de Gràcia, 92, Barcelona
Inscripcions al 902 400 973. Accés gratuït.
Jornada sobre els maltractaments
a les persones grans
Una realitat oculta

Un tal Eusebi

2007-01-19T13:09:00.000+01:00

Un tal Eusebi és un documental sobre un jubilat que es converteix en artista.

Recentment ha rebut una menció dels Premis de Comunicació del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona.

Congressos

2007-01-12T11:33:00.000+01:00

I Congreso Internacional "Dependencia y calidad de vida".
28 de febrer-3 de març de 2006.
Salón de Actos del Oceanográfico de la Ciudad de las Artes y de las Ciencias. València.

Congrés organitzat per l'entitat Edad y Vida en col·laboració amb la Conselleria de Benestar Social de la Comunitat Valenciana i l'IMSERSO, amb l'objectiu d'analitzar altres models de desenvolupament dels serveis d'atenció a la dependència mostrats per altres països europeus i reflexionar com aquests patrons ens poden servir de referència en la seva aplicació un cop ja s'ha aprovat la llei de dependència.

“Revisión y Cumplimiento del Plan de Acción Internacional de la II Asamblea Mundial del Envejecimiento. ¿Una sociedad para todas las edades?
Madrid, 22 y 23 de abril 2007
8º Congreso Nacional de Organizaciones de Mayores CEOMA

Congreso 2007 del Centro para la Práctica Intergeneracional

2007-01-08T12:02:00.000+01:00

Congreso 2007 del Centro para la Práctica Intergeneracional "Traspasando la línea divisoria"

El rol de la práctica integeneracional en la construcción de un mejor entendimiento entre las generaciones

Del 17 al 19 de Julio del 2007, Universidad de Manchester

* Abierto el plazo de envío de propuestas de presentación de trabajos*

El Centro para la Práctica Intergeneracional organiza su tercer congreso intergeneracional para que quienes están interesados en el trabajo intergeneracional puedan conocerse, establecer relaciones, compartir experiencias y aprender mutuamente. Se ha abierto el plazo para el envío de propuestas de presentación de trabajos; toda la información al respecto se puede consultar en la página web:

http://www.centreforip.org.uk/default.aspx?page=16203
Los participantes en el congreso tendrán la oportunidad de presentar su experiencia y conocimiento en una serie de talleres y posters en torno a los siguientes temas:

Aplicaciones prácticas
Programas puestos en marcha por entidades juveniles
Voluntariado intergeneracional para una ciudadanía activa
Actividades intergeneracionales comunitarias
Principios de la Práctica Intergeneracional

Les animamos a hacernos llegar sus propuestas para la presentación de talleres o posters basados en los temas expuestos. La presentaciones de comunicaciones en talleres tendrán una duración de 30 minutos, incluidos 10 minutos para preguntas. La información detallada acerca de los talleres, de la posibilidad de ampliar un taller para organizar un simposio, y de los posters están a su disposición en la página web del Centro dedicada al congreso:
http://www.centreforip.org.uk/default.aspx?page=16989
La fecha límite para el envío de propuestas es el 28 de febrero del 2007. Las propuestas recibidas con posterioridad a esta fecha no serán admitidas.

Es un placer anunciarles que el Centro ha confirmado la participación en el congreso de dos ponentes de renombre en el campo de la práctica intergeneracional: el profesor Mariano Sánchez, profesor de Sociología en la Universidad de Granada, España, y el Dr. Matthew Kaplan, profesor asociado de Programas Intergeneracionales y Envejecimiento en la Universidad del Estado de Pennsylvania, EEUU.

El resumen del programa del congreso, con el formato de trabajo durante los tres días, está disponible en nuestra página web.
Existen posibilidades de patrocinio, incluidas becas, para aquellas organizaciones que querrían apoyar el Congreso 2007. Hagan el favor de consultar, en la siguiente página web, la información sobre las distintas formas de patrocinar el congreso:
http://www.centreforip.org.uk/default.aspx?page=16990
Si tienen alguna duda o pregunta, por favor contacten con nosotros a través de los datos indicados más abajo.
Saludos,
Louise.
Louise Middleton
Co-ordinator
Centre for Intergenerational Practice
Tel: 01782 844036
Fax: 01782 746940
E-mail: generations@bjf.org.uk
www.centreforip.org.uk

Nova legislació

2006-12-13T13:56:00.000+01:00

Finalment comencen a pendre cos un seguit de lleis llargament esperades en l'àmbit dels serveis socials i la geriatria:

Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya

I l'esperadíssima Llei de la Dependència espanyola

El Portal Mayores ha fet una guia sobre la llei de dependència:

"¿Qué es la Ley de Dependencia? 16 preguntas y respuestas sencillas sobre la Ley de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las Personas en Situación de Dependencia" Madrid: Portal Mayores, Informes Portal Mayores, núm. 68. (Publicació: 24/11/2006)

Salud de la mujer en España a principios del siglo XXI

2006-11-28T12:25:00.000+01:00

La fundació Gaspar Casal amb col·laboració amb Forum sanofi-aventis ha editat el Ier informe sobre "La Salud de la mujer en España a principios del siglo XXI".

Les dones viuen més anys sobretot pq al llarg de la seva vida han tingut uns hàbits més saludables.

IX Congrés de la Federació Espanyola de Sociologia

2006-11-24T11:15:00.000+01:00

Els propers 13, 14, 15 de setembre del 2007 es celebrarà a Barcelona el IX Congrés de la Federació Espanyola de Sociologia amb el lema "Poder, cultura i civilització".

Com sempre el congrés està organitzat en grups de treball i n'hi ha us quants que son propers a la nostra temàtica:

Sociología de la Edad y Ciclo Vital
Coordina: Mª Teresa Bazo (UPV)E-mail: mariateresa.bazo@ehu.es

Sociología de la población y demografía
Coordina: Margarita Delgado (IEG/CSIC)E-mail: mdelgado@ieg.csic.es

Sociología de la Salud
Coordina: Lourdes Lostao (UPNA)E-mail: llostao@unavarra.es

Sociología de la Familia
Coordina: Gerardo Meil Landwerlin (UAM)E-mail: gerardo.meil@uam.es

Envejecimiento y dependencia

2006-11-13T11:05:00.000+01:00

Rafael Puyol; Antonio Abellán (coord.) Envejecimiento y Dependencia. Una mirada al panorama futuro de la población española. Madrid: Mondial Assistance, 2006.

El procés d'envelliment de la població espanyola està incrementant progressivament el nombre de persones en situació de dependència. L'envelliment i la dependència constitueixen un autèntic repte per a les famílies i la política social d'un país. Aquest treball vol traçar les línies del panorama que s'obre als individus, les famílies, la societat, els governs i altres agents socials davant de la dependència creixent.

ELAIA: el portal de polítiques públiques per a la dependència

2006-11-13T10:49:00.000+01:00

Antares consulting, una consultora en l'àmbit de les polítiques sanitàries i de serveis socials, entre d'altres, ha creat el portal Elaia, a on, previ registre, es pot accedir a la informació que aquesta consultora ha recollit sobre polítiques públiques per a la dependència.

Les entitats d'iniciativa social catalanes s'agrupen a la CECAD

2006-11-13T10:43:00.000+01:00

Per tal d'adaptar-se a les noves lleis de la dependència a Espanya i de serveis socials de Catalunya, s'ha creat la CECAD, per tal que tingui prou entitat com per a ser tinguda en compte com a representant legal de les institucions sense ànim de lucre que ofereixen serveis d'atenció a la dependència. La CECAD reuneix a les preexistents CAPSS, FEATE i FERS. Més informació aquí.

Reunió de països europeus i de la ONU per parlar sobre l'Estratègia de l'Envelliment

2006-11-10T19:18:00.000+01:00

Del 13 al 15 de Novembre es reuniran a Segovia representants de 33 països i de diversos organismes internacionals per analitzar l'evolució del Pla d'Acció de Gent Gran aprovat a l'Assemblea Mundial d'Envelliment de la ONU de 2002. Més informació aquí.

Envelliment i dependència. Situació actual i reptes de futur

2006-11-10T19:07:00.000+01:00

Us presento un estudi publicat per la Caixa de Catalunya, i coordinat pel professor Guillem López Casanovas (UPF). Aquest estudi, anomenat Envelliment i dependència. Situació actual i reptes de futur, tracta aquest tema especialment des d'un punt de vista econòmic i centra bastant el seu discurs en la discusió sobre la viabilitat del finançament públic de l'atenció a la dependència, tema de molt interès ara que s'ha d'aplicar la LLei de la dependència i l'autonomia personal.

Un parell de documents

2006-11-08T16:59:00.000+01:00

La situación de los sistemas de formación y cualifacación de las ocupaciones en la atención a los mayores dependientes al Boletín sobre envejecimiento del Observatorio de personas mayores

Age discrimination and european law de Colm O'Cinneide.European Comission, 2006.

Jornada sobre programes intergeneracionals

2006-10-29T12:56:00.000+01:00

La Fundació Pere Tarrés organitza una jornada sobre programes intergeneracionals. Si voleu més informació, feu clic aquí.

Envellir en xarxa

2006-10-29T12:49:00.000+01:00

Fa un temps vaig decidir definir la meva àrea d'atenció en la relació entre tecnologia i envelliment, entre els serveis que la tecnologia pot oferir i les necessitats d'atenció de la gent gran que podrien quedar cobertes per aquestes tecnologies, i per tant, en com fer possible que aquestes tecnologies fossin fàcilment accessibles per al col·lectiu de gent gran a qui puguessin fer servei, per tal de potenciar la seva eficàcia. Totes les meves inquietuds a l'entorn d'aquest tema, així com la informació que sobre aquestes qüestions trobo a la xarxa, les recullo en el blog Envellir en xarxa. Espero que us sembli interessant...espero els vostres comentaris!

Fundació Viure i Conviure: Ajuts 2007

2006-10-20T11:46:00.000+02:00

S'obre la convocatòria d'ajuts 2007 que convoca laFundació Viure i Conviure. La convocatòria d'enguany té l'objectiu de contribuir al desenvolupament de projectes innovadors, d'entitats sense ànim de lucre, destinats a promoure l'autonomia de les persones que pateixen alguna malaltia neurodegenerativa.Podeu consultar les bases i baixar-vos el formulari de sol·licitud al web de la fundació (http://www.caixacatalunya.es/viureiconviure). El termini per presentar les sol·licituds acaba el 17 de novembre.

Premi Edad&Vida al Instituto de Biomecánica de València

2006-10-09T15:16:00.000+02:00

La Fundació Edad&Vida ha donat el seu premi dotat amb 30.000 euros, a una proposta de recerca presentada pel Instituto de Biomecánica de Valencia amb el títol "Análisis de los hábitos de compra, consumo, y nivel de satisfacción de los productos de la vida diaria en función de su tecnología." En trobareu més informació al butlletí de Inforesidencias.

Aprovada al Congrés la Llei de la Dependència

2006-10-06T15:55:00.000+02:00

Dijous va ser aprovada al Congrés espanyol la Llei de la dependència. A la web de l'Imserso figura un recull d'informacions sobre aquesta llei. He fet també una cerca de notícies sobre aquesta llei. Malauradament, per a la importància d'aquesta llei, no hi ha hagut prou debat social sobre els serveis que s'oferiran i especialment, sobre com es finançaran. Perquè ja sabem que sense un pressupost que avali les propostes de serveis que es fan, ens tornarem a quedar amb les bones paraules i les bones intencions de sempre.

5è Congrés Nacional de la Gent Gran

2006-09-22T14:30:00.000+02:00

5è Congrés de la Gent Gran: un compromís de futur. 4-6 d'octubre. Palau de Congressos de Catalunya. Barcelona. El 5è Congrés Nacional de la Gent Gran és un procés de participació a tot el territori català en què durant l’any 2006, les persones i entitats de gent gran reflexionaran sobre temes que els afecten directament. Una iniciativa que pretén donar resposta a les necessitats de les persones grans, un col·lectiu clau en la nostra societat.

Gent gran a la Xarxa

2006-09-18T14:56:00.000+02:00

Les persones grans ja fa temps que mostren un gran interés per ser agents actius a internet però encara hi ha poques iniciatives específiques de gent gran a la xarxa.

FATEC ha obert recentment un espai forum per facilitar que la gent gran pugui dir la seva.

Les dones Invisibles

2006-09-08T10:24:00.000+02:00

UGT de Catalunya ha presentat l'informe Les dones invisibles sobre la situació de les dones cuidadores informals de persones en situació de dependència.

ANIMALS DE COMPANYIA

2006-08-08T08:29:00.000+02:00

LOS EFECTOS BENEFICIOSOS DE LOS ANIMALES PARA EL MAYOR

La adopción de animales de compañía por parte de personas mayores es una iniciativa que puede resultar muy beneficiosa para el mayor puesto que le ayuda a no estar sola, sentirse acompañada a la vez que le "obliga" a tener que cumplir con un séquito de tareas que impiden el aislamiento con su entorno y con la sociedad en general. La fundación Affinity lleva desde el año 1992 desarrollando programas de adopción de animales por parte de personas jubiladas. La fundación Affinity lleva a cabo tres programas diferentes con personas mayores: uno enfocado a residencias geriátricas, otro con enfermos de alzheimer y el de adopción de animales por parte de las personas jubiladas, cuyos efectos positivos han sido constatados por diferentes Universidades españolas: Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universidad Autónoma de Madrid (UAM), Universitat Ramón Llull (URL) y Universitat Rovira i Virgili (URV) han destacado, entre otros, los siguientes beneficios de la interacción de las personas mayores con perros y gatos:
-Mitiga la sensación de soledad, ya que las mascotas les proporcionan compañía y afecto
-Mejora la autoestima ya que se sienten útiles
-Favorece el ejercicio físico, salir de casa, pasear
-Propicia el contacto social, más visitas, nuevos intereses, menos soledad
-Disminuye la depresión, la ansiedad, la medicación

Memòria

2006-07-24T10:24:00.000+02:00

Cal fer i no perdre la memòria.

Entre molts projectes:

El projecte "Fer present la memòria" de la UPF recull les vivències de gent gran durant el franquisme.

BarcelonaTv emet el programa "Ciutadans en temps de guerra"

Uno de cada cinco ancianos será chino en 2050

2006-07-17T12:19:00.000+02:00

Uno de cada cinco ancianos será chino en 2050

20MINUTOS.ES / EFE. 17.07.2006 - 10:08h

Las claves:

- 400 de los 1.500 millones de chinos que habrá en 2050, tendrán más de 60.
- Suele darse en los países más desarrolados.
- Allí se cree que aumentarán los desequilibrios sociales.

El gigante amarillo envejece por momentos.

Se calcula que para el año 2050 más de 400 de los 1.500 millones de personas que poblarán China contarán con más de 60 años, es decir, que la quinta parte de los ancianos del planeta serán chinos.
Al menos así lo aegura el Gobierno chino en un estudio publicado por el diario South China Morning Post .

Fenómeno peculiar

Según los datos de la Oficina Nacional para la Tercera Edad, se trata de un fenómeno peculiar, ya que el porcentaje de población de edad avanzada aumenta más rápido que los ingresos económicos de sus habitantes, al contrario del proceso experimentado habitualmente en el resto del mundo.

Habrá 400 millones de chinos de más de 60 años en 2050
Los criterios de la ONU establecen que un país cuenta con una sociedad envejecida cuando más del 10% de su población supera los 60 años, un caso que se suele dar en los países más desarrollados.

Sin embargo, China, que con este criterio se puede considerar una sociedad envejecida, tiene una renta per cápita en torno a los 1.300 dólares, muy alejado de los 5.000 registrados como media por los países más avanzados.

Efectos negativos

Los desequilibrios sociales y la indefensión a la que se enfrentará esta gran masa de población anciana en un país que no cuenta con un servicio de pensiones tenderán a agudizarse, ya que la mayoría de ellos vivirán en el campo y sus hijos se habrán desplazado a las ciudades en busca de oportunidades laborales.
De acuerdo con un estudio hecho público el pasado mes por el Consejo de Estado, la población china alcanzará los 1.500 millones de habitantes hacia 2035 y a partir de entonces comenzará a decrecer lentamente, mientras que el desequilibrio de géneros se agravará y pasará a ser de 119 niños por cada 100 niñas, 2 más que ahora.
Hay que recordar que en China sigue vigente la ley que sólo permite a las parejas que tengan un hijo, con lo cual, por cada dos adultos, sólo hay un niño.

Declaración de París sobre prioridades políticas del Movimiento Alzheimer Europeo

2006-07-11T10:14:00.000+02:00

Las asociaciones europeas de Alzheimer reunidas en París para la 16ª Conferencia Europea de Alzheimer bajo el auspicio del Presidente de la República de Francia hicieron un llamado a los hacedores de las políticas nacionales y europeas a hacer de la enfermedad de Alzheimer (EA) y la demencia un asunto de prioridad en la salud pública.

El texto que a continuación transcribiremos es una declaración adoptada unánimemente por las asociaciones nacionales de Alzheimer y discutida por cerca de 400 delegados durante los tres días de la Conferencia. Alzheimer Europa delinea las prioridades políticas del movimiento Alzheimer europeo y los temas sobre los cuales hay que trabajar en busca del mejoramiento de la situación de 5.4 millones de ciudadanos europeos que viven con la EA u otra forma de demencia, así como también lo relacionado con los cuidadores informales o familiares.

La extensión del texto nos obliga a presentarlo fraccionado en dos artículos una parte en este boletín y la segunda en el del próximo mes de agosto. Estamos seguros que esta declaración marcará un derrotero claro sobre las acciones que la sociedad civil debe exigir a los gobiernos europeos.

Esta declaración es pues un llamado inteligente y sensible, del cual queremos hacernos voceros.

Resumen Ejecutivo

Alzheimer Europa y sus organizaciones miembros hacen un llamado a la Unión Europea (UE), a la Organización Mundial de la Salud (OMS), al Consejo de Europa (CE) y a los gobiernos nacionales para:

• Reconocer la enfermedad de Alzheimer (EA) como un reto de salud pública de primer orden y a desarrollar programas de acción nacionales, internacionales y europeos.

• Dedicar un reporte y una resolución del Parlamento Europeo sobre el estado de la atención, tratamiento e investigación de la demencia en Europa.

• Reconocer la enfermedad de Alzheimer como un problema de salud de primer orden en el texto del Artículo 152 del Tratado de la CE y desarrollar un programa de acción Comunitario sobre la EA.

• Investigar la posibilidad de proveer un programa de fondos a Alzheimer Europa para el intercambio de información y de las mejores prácticas entre las asociaciones Alzheimer nacionales.

• Hacer de la demencia una parte fundamental de la formación médica obligatoria.

• Financiar campañas de prevención dirigidas al público en general para fomentar el reconocimiento de los síntomas de la EA.

• Continuar haciendo disponibles los tratamientos existentes bajo los sistemas nacionales de seguridad social.

• Favorecer /Apoyar una revisión sobre las desigualdades de acceso existentes a los tratamientos disponibles para la EA.

• Fomentar la investigación pan-europea sobre las causas, prevención y tratamiento de la EA y otras demencias.

• Incrementar los fondos para investigación sobre EA y el apoyo y la colaboración de los centros nacionales de investigación.

• Promover el papel de las asociaciones Alzheimer dirigido hacia la profesión médica de modo que las personas diagnosticadas sean informadas sistemáticamente sobre las asociaciones de Alzheimer y los servicios de ellas proveen.

• Reconocer las contribuciones importantes ofrecidas por las asociaciones de Alzheimer y para proveerlas de apoyo financiero.

• Reconocer la carga significativa de los cuidadores de personas con demencia y el apoyo al desarrollo de servicios de respiro (descanso) adecuados.

• Desarrollar y apoyar un amplio abanico de servicios para las personas con demencia.

• Apoyar adecuadamente a las personas con demencia y a sus cuidadores para permitirles hacer uso de los servicios existentes.

• Extender el Método Abierto de Coordinación a los asuntos relacionados con los cuidados a largo término y para el intercambio de las mejores prácticas a nivel nacional.

• Reforzar los códigos médicos para asegurar que las personas con demencia sean adecuadamente informadas acerca de su diagnóstico.

• Intercambiar las mejores prácticas con vista a los sistemas nacionales de protección y tutela.

• Proveer bases estatutarias claras para directivas de efectivo progreso con las apropiadas garantías

Prioridades de Salud Pública

1. En 2006, cerca de 5.4 millones de ciudadanos en Europa viven con la EA u otra demencia. Con el envejecimiento de las naciones en todos los Estados Miembros de la Unión Europea, estos números tienden a incrementarse y los investigadores han pronosticado la duplicación de estos datos para el 2004 en Europa Occidental y una triplicación de los mismos en Europa Oriental.

Alzheimer Europa llama la atención a la Unión Europea, la Organización Mundial de la Salud y los gobiernos nacionales a reconocer la EA como un asunto prioritario de la salud pública y a desarrollar planes de acción europeos e internacionales, así como también nacionales para responder adecuadamente a los retos impuestos por el creciente número de personas con demencia.

2. En 1996 y 1998, el Parlamento Europeo dedicó dos resoluciones a la EA en las cuales llamaba la atención sobre las implicaciones de salud pública de una población envejecida y el incremento del número de población afectada por EA y otras formas de demencia. El llamado a la acción del Parlamento Europeo expresado en estas dos resoluciones ha sido ampliamente desatendido.

Alzheimer Europa llama la atención al Parlamento Europeo a dedicar un informe a la EA señalando el progreso alcanzado desde la adopción de sus resoluciones, así como también las prioridades para la acción Comunitaria en los años siguientes.

Alzheimer Europa llama la atención a las Instituciones Europeas para reconocer la EA como un flagelo de la salud de primer orden dentro del texto del Artículo 152 de la Constitución Europea “Convenio para desarrollar un programa de acción Comunitario sobre la EA”.

3. En su resolución de 1996, el Parlamento Europeo dio la bienvenida y apoyó a “Alzheimer Europa y a otras asociaciones europeas quienes atienden a pacientes de EA y sus familias”. Desde entonces Alzheimer Europa ha estado promoviendo activamente la colaboración entre asociaciones nacionales de Alzheimer y ha llevado a cabo buen número de exitosos proyectos trans-europeos. A pesar de este probado antecedente y varios comunicados al Parlamento Europeo los fondos de proyectos de Alzheimer específicos han sido discontinuos.

Alzheimer Europa llama la atención a las Instituciones Europeas para investigar la posibilidad de proveer de una financiación a la organización para el intercambio de información y de las mejores prácticas entre las asociaciones nacionales de Alzheimer y el desarrollo de proyectos pan-europeos.

Equipaments lúdics per gent gran

2006-07-05T13:23:00.000+02:00

La Diputació de Barcelona ofereix als ajuntaments equipaments lúdics per gent gran per parcs i espais públics:

http://www.diba.cat/otc/eludics.asp

Aquests equipaments afavoreixen l'exercici físic per persones de totes les edats però estan pensats especialment per a que siguin adients per les persones grans.

Podeu trobar més informació al num 29 de Territori i Ciutat, el Butlletí digital de l'Oficina Tècnica de Cooperació, que dedica el seu monogràfic a Jocs per a tothom

"En la diversitat GLT ens fem grans"

2006-06-27T21:38:00.000+02:00

Especial 28 de Juny 2006 - Dia Internacional per l'alliberament d'homes i dones transexuals, lesbianes i gais - "En la diversitat GLT ens fem grans"

La Comissió Unitària 28 de Juny dedica enguany aquesta diada a la gent gran, amb el lema "En la diversitat GLT ens fem grans".

En la Diversitat ens fem Grans.
En la Diversitat ens fem Grans en experiència de vida.
En la Diversitat ens fem Grans en coneixements.
En la Diversitat ens fem Grans vivint la vida plenament.
En la Diversitat ens fem Grans sense discriminar, marginar, ni rebutjar ningú.

Actes

Manifest

Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

2006-06-21T13:32:00.000+02:00

Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Hi ha alguns cursos propers a la nostra temàtica:

POLÍTICA DE RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A
CATALUNYA

Josep Vendrell, Secretari General del Departament de Relacions
Institucionals i Participació de la Generalitat
Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés dels diputats
Fila 0
Maria Salvo, representant de l’Associació Dones del 36
Enric Pubill, membre de l’Associació Catalana d’expresos polítics
Luis Martí Bielsa, membre de l’Amical d’Antics guerrillers espanyols
Álvaro Fernández, Vicepresident de la Coordinadora per la memòria
històrica i democràtica
Manel Perona, President de l’Associació Catalana per la recuperació de la
Memòria Històrica
Modera: Francesc Triola, periodista

BENESTAR, FAMÍLIA, GENT GRAN I DEPENDÈNCIA
Ponent
Anna Simó, Consellera de Benestar i Família entre desembre 2003 i maig
2006
Introductor al debat
Ramon Nicolau, Director General de l’Institut Català d’Assistència i Serveis
Socials (ICASS)
Fila 0
Cristina Faciaben, responsable de previsió social i polítiques socials de
CCOO Catalunya
Francesc Pérez Rodríguez, membre de la Federació catalana pro
persones amb retard mental (APPS)
Lali Ullastre, membre de l’APPS
Federació d'associacions de gent gran de Catalunya (fatec)
Foro de vida independiente (subforo vida independent)
Modera: Dolors Camats, diputada del Parlament de Catalunya

EL DOLOR DEL TRAUMA (6 hores)
Anna Miñarro, (psicòloga clínica, psicoanalista, supervisora i docent
institucional). Subjectivitat, memòria, silenci. Cicle vital i estructura
familiar abans i després del moment repressiu. Patologies diverses.
Teresa Morandi, (psicòloga clínica, psicoanalista, supervisora i docent
institucional). Trauma psíquic. Dol, el seu procés i les seves alteracions.
Conseqüències i efectes transgeneracionals.
Teresa Sunyé, (psicòloga clínica, psicoanalista, membre de la Foundation
Europèene pour la Psycanalyse, Paris). El silenci, el vuit en la
transmissió d’aconteixements vitals en una generació comporta per les
següents un malestar psíquic que a vegades no troba altre forma d’
expressió que el dolor corporal i/o la malaltia somàtica.

RECOPILACIÓ I TRANSMISSIÓ DE MEMÒRIA ORAL
representant de la Shoah Visual History Fundation*
Mercè Vilanova, historiadora UB, dirigeix una revista sobre la memòria oral
Alejandra Oberti, directora de l’arxiu de “Memoria Abierta” (Argentina)
Carlos Martín Beristain, Coordinador de l’Informe Guatemala Nunca Más i
del projecte de Recuperación de la Memoria Histórica de Guatemala
(REHMI)*
Modera: Montse Armengou, periodista

NOU ESTATUT I ESTAT DEL BENESTAR
Antoni Castells, Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat*
Carme Figueras, Consellera de Benestar i Família de la Generalitat*
Uriel Bertran, diputat del Parlament de Catalunya
Alfons Labrador, director d’estudis de CCOO Catalunya
Frederic Monell, Vicesecretari General UGT de Catalunya
Modera: Luis Juberías, Secretari de la Junta Directiva de les
jornades per la UPEC

CONVIVÈNCIA CIUTADANA
10.00h. Presentació.
Ricard Gomà, president de la Fundació Nous Horitzons
10.15h. El diàleg, la mediació i l’acord com a instruments de regulació de
l’espai públic
Josep Maria Navarro, coordinador del servei de mediació comunitària de
l’Ajuntament de Barcelona
Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la UAB
Modera: Fundació Nous Horitzons
11.00h. Convivència, civisme i ciutadania: els processos d’acció comunitària
Òscar Rebollo, professor de sociologia de la UAB
Fernando Pintado, sotsdirector general de Foment de la Participació
Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona
Modera: Fundació Nous Horitzons
19.30h. Espai públic, convivència i exercici de drets i llibertats
Vanessa Valiño, Observatori DESC
Jaume Asens, advocat
Modera: Fundació Nous Hortizons
20.00h. Espai públic i col·lectius socialment vulnerables
Salvador Busquets, Fundació Arrels*
Mercè Civit, secretaria de la dona de CCOO Catalunya
Modera: Fundació Nous Horitzons
20.30h. Polítiques municipals per a ciutats convivencials.
Lluís Tejedor, alcalde d’El Prat del Llobregat
Imma Mayol, 3ª tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona
Modera: Fundació Nous Horitzons
Organitza: Fundació Nous Horitzons
* pendent de confirmació

Foto Ri-man

2006-06-15T11:16:00.000+02:00

Ri-Man, un altre robotjaponès

2006-06-15T11:08:00.000+02:00

*
Ri-Man : un robot pour les Seniors *

*/ /*

*/ /* Des chercheurs de l'institut de recherches scientifiques japonais
Riken ont annoncé avoir mis au point un prototype de robot destiné à
s'occuper de personnes âgées ou malades.

Baptisé Ri-Man, ce robot à roulettes muni de deux bras peut soulever et
déplacer un mannequin de douze kilogrammes en ajustant sa force et ses
gestes grâce à des capteurs sensoriels positionnés le long de ses
membres. En théorie, il peut porter une masse de trente-cinq kilogrammes.

Les chercheurs souhaitent développer dans les cinq années à venir un
robot capable de soulever un corps de soixante-dix kilogrammes.

"Nous espérons que nos recherches pourront un jour être utiles à
l'assistance aux personnes âgées", a précisé mardi l'un des directeurs
de recherche chargés de ce projet, Toshiaru Mukai.

Ri-Man pèse quelque cent kilos et mesure 1,58 mètre de haut. Ses bras
sont recouverts d'une texture en silicone de cinq millimètres afin
d'adoucir le contact avec un humain. Des micros en guise d'oreilles lui
donnent l'abilité d'analyser la provenance d'un son, et des capteurs
olfactifs de reconnaître huit types d'odeurs.

"Nous voudrions aussi mettre au point un dispositif pour que le robot
puisse juger de l'état de santé d'une personne en fonction de sa
respiration", a expliqué M. Mukai.

Les nombreux chercheurs en robotique japonais sont fortement incités par
le gouvernement à développer des êtres artificiels pour subvenir aux
besoins d'une population vieillissante, en prévision d'une pénurie de
personnels de soin. Plus d'un Japonais sur cinq est actuellement âgé de
plus de 65 ans, et la proportion va continuer à croître dans les
décennies à venir.

Il existe déjà un robot bébé-phoque en peluche, baptisé Paro, conçu avec
l'aide de l'Etat, pour accompagner les personnes âgées. Truffé de
capteurs et de micro-moteurs, ce robot est capable de se comporter comme
un animal vivant (en remuant, clignant des yeux) par réaction aux
caresses et autres gestes que lui prodigue une personne. Selon les
chercheurs, ce bébé-phoque artificiel a des effets notables contre les
troubles affectifs et les affections neuro-dégénératives comme la
maladie d'Alzheimer.

Par K.S. le 09-06-2006

15 juny dia contra el maltractament vers les persones grans

2006-06-13T13:35:00.000+02:00

Informació sobre prevenció dels maltractaments a les persones grans:

Declaració de Toronto

http://www.imsersomayores.csic.es/salud/maltrato/enlaces.html

Informe mundial sobre salut i violencia

Saló de la Gent Gran de Catalunya per a professionals

2006-06-08T14:33:00.000+02:00

Jornades Tècniques FiraGran
Saló de la Gent Gran de Catalunya per a professionals

15 de juny de 2006
Edifici "El Far"
C/ Escar, 6-8 (final del moll de la Barceloneta)
- Port Vell de Barcelona -

Fòrums de participació dirigits a l'ampli ventall de professionals que treballen per a la gent gran
TEMARI
dijous 15 de juny Torn 1 - 10h a 11h30
dijous 15 de juny Torn 2 - 12h a 13h30
dijous 15 de juny Torn 3 - 15h30 a 17h

Sala 1
Taula Rodona: Pla per a la Promoció de l'Activitat física i Alimentació Saludables. Organitza: Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
Ponents:
Dr. Antoni Plasència i Taradach , Director general de Salut Pública del Departament de Salut.
Dr. Ricard Serra i Grima , de l'Hospital de Sant Pau.

Sala 1
Taula Rodona: Tens molt per veure (programa d'intercanvi entre casals)
Organitza: Àrea de Benestar Social, Servei d'Acció Social, Diputació de Barcelona. Ponents :
Assumpció Pujol Amich, cap de la Subsecció d'Intervenció Social Oriental de l'Àrea de Benestar Social.

Sala 1
Taula Rodona: De l'Atenció Domiciliària a l' Atenció Institucional
Organitza: Col·legi Oficial de Treballadors Socials
Ponens: Maria Jesús Real Vázquez, Treballadora Social de l'empresa "Badalona,serveis assistencials. Gestiona i coordina el SAID (Servei d'atencióintegral a domicili).
Consol Cano Hernandez, Assistent Social de l' Ajuntament de Palafrugell(Girona). Treballa en l' Atenció Primària i en la Residència Geriàtricai Centre de Dia de Palafrugell.
Maria Camino Gastón Sola, Treballadora Social del Servei Territorial deBenestar i Família de Girona. Servei d' Atenció a Persones.

Sala 2
Taula Rodona: Les noves línies d'habitatge per la gent gran: apartaments per la gentgran, ajuts de lloguer, instal·lació d'ascensors.
Organitza: Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya) Ponents: Jaume Fornt , Director Tècnic d'Habitatge de l'Institut Català del Sòl.
Glòria Adelantado , Responsables de polítiques socials d'habitatge(Direcció General d'Habitatge) del Departament de Medi Ambient iHabitatge.
Lluís Roura , Director tècnic d'Adigsa

Sala 2
Taula Rodona: Projecte Pòster: Una iniciativa d'informació i sensibilització sobre elsdrets i llibertats de les persones grans amb dependència.
Organitza:Ajuntament de Barcelona
Ponents: Mercè Màs , Coordinadora del projecte Pòster.
Un membre de la Comissió de gent gran del Districte de Sants-Montjuic.

Sala 2
Taula Rodona: Els Trastorns de Conducta en Geriatria
Organitza: Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Ponents: Montserrat Lacalle , membre del Grup de Treball en Gerontologia delCOPC, psicòloga de la Residència Vibentia Mullerat i professoraAssociada a la Facultat de Psicologia de la UAB.
Sala 3
Taula Rodona:La sensibilització com a mecanisme de prevenció de l'abús i elmaltractament a les persones grans.
Organitza: Creu Roja
Ponents: Marta López, Servei Provincial d'atenció a les persones grans de Creu Roja. Elisenda Calvet , Gabinet de Drets Humans i Centre de Dret InternacionalHumanitari de Creu Roja.
Profesional de l'àmbit de la geriatria, pendent de confrmar.

Sala 3
Taula Rodona : Mobil'age: dinamització intergeneracional.
Marc Cadafalch, Director de Projectes Intergeneracionals de ProjectesSocials de la Fundació Ponents:Pere Tarrés

Organitza: Fundació Pere Tarrès de la Fundació
Preu:52,20 euros (IVA inclòs) places limitades
Termini d'inscripció 9 de juny de 2006
Es donarà certificat d'assistència

Els immigrants jubilats

2006-05-31T19:44:00.000+02:00

Carlota SOLÉ (Coord.) Inmigración comunitaria:¿discriminación inversa? 2006 191 pp. Anthropos ISBN 84-7658-782-1

La inmigración des de países de la Europa comunitaria en España ha sido muysignificativa a lo largo de las últimas décadas. Los flujos de migración laboral y de jubilados que se asientan en nuestro país, procedentes de la Unión Europea de los 15 miembros y de los nuevos países miembro, tras la ampliación de la UE, provoca la demanda de fuerza de trabajo cualificada en el sector servicios:sanitarios, orientados a la tercera edad, especialmente; y en el industrial:altamente especializada, o bien experta en oficios como fresadores, soldadores yotros, escasos entre la mano de obra autóctona dado el poco prestigio que haacompañado los estudios de formación profesional en nuestro país y el bajo nivelde estatus que se atribuía, hasta el momento actual, a este tipo de profesiones. La llegada de trabajadores comunitarios (alemanes, ingleses, etc.) de alta cualificación profesional, y de trabajadores procedentes de Europa del Este (amenudo sobrecualificados para desarrollar tareas manuales) puede generar nuevos procesos de etnoestratificación en el mercado de trabajo. Las relaciones de competencia, complementariedad y/o substitución en el mercado de trabajo se reducenal ámbito de la empresa o el lugar de trabajo. Por el momento, no derivan abiertamente en conflictos sociales de cariz racista o xenófobo, como puede ocurrir con los inmigrantes extracomunitarios procedentes de países externos a la UniónEuropea.

ÍNDICE

Introducción.

Parte I. MAPA DE LA INMIGRACIÓN EUROPEA EN ESPAÑA:

Cap. 1. El mapade la inmigración europea en España, por Rosalina Alcalde y Sarai Samper.

ParteII. LA INMIGRACIÓN DE JUBILADOS EXTRANJEROS EN LAS COSTAS MALLORQUINAS Y CATALANAS.Condiciones de vida y utilización de los servicios sociosanitarios de atención ala dependencia. ¿Nuevas fuentes de empleo?:

Introducción: Los servicios públicosy privados de atención a la tercera edad en Cambrils y Calvià. La utilizacióndiferencial entre jubilados comunitarios, por Rosalina Alcalde, Kàtia Lurbe yRaquel Moreno.

Cap. 2. La utilización de los servicios sanitarios en la vejez: underecho a disposición desigual entre las personas jubiladas comunitarias yautóctonas, por Kàtia Lurbe i Puerto.

Cap. 3. Los servicios de ayuda y atención ala dependencia a la tercera edad. ¿Utilización diferencial entre los jubiladosextranjeros?, por Rosalina Alcalde.

Cap. 4. Tercera edad: la transferencia deresponsabilidades a la subesfera asociativa, por Raquel Moreno. Conclusiones. Lainmigración de jubilados extranjeros en las costas mallorquinas y catalanas, porRosalina Alcalde, Kàtia Lurbe y Raquel Moreno.

Parte III. PAUTAS DE MOVILIDAD Y DEINSERCIÓN LABORAL ENTRE LOS TRABAJADORES COMUNITARITOS Y DEL ESTE EN CATALUÑA.

Cap. 5. Consideraciones teóricas sobre la movilidad e inserción laboral detrabajadores comunitarios y del Este en Cataluña, por Amado Alarcón, DavidGarcía, Luís Garzón, Sarai Samper y Albert Terrones.

Cap. 6. Perfiles,trayectorias, pautas de inserción laboral de los inmigrantes europeos en Cataluña,por Amado Alarcón, David García, Luís Garzón, Sarai Samper y Albert Terrones.

Conclusiones. Inmigración comunitaria: ¿discriminación inversa?, por SòniaParella.

Bibliografía general.

Apéndice metodológico, por Kàtia Lurbe.

Nutrició per la gent gran

2006-05-30T13:24:00.000+02:00

Llegit a lamalla.net:

Els farmacèutics van fer públic un estudi que feia palès que un 22% de la gent gran es troba en risc de patir desnutrició. Per evitar aquesta situació només cal distribuir l’alimentació de manera equilibrada, a banda d'adaptar-la a les característiques específiques d'aquest col·lectiu.

Entre els consells del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i el Consell General de Farmacèutics consten els percentatges recomanats de cada grup d'aliments a aquestes edats. Així, la gran majoria (60%) han de ser hidrats de carboni (patata, fruita, pa, arròs), una quarta part (25%), greixos (ous, llet, mantega, margarina, carn i peix) i un 15% de proteïnes (llet, llegums, peix, carn, ous). La peça complementària seran les vitamines, molt útils per regular i millorar el funcionament de l’organisme. En trobem, bàsicament, a la fruita i a les hortalisses.

Dieta recomanada per a la gent gran: propietats i racions diàries

Greixos: aporten vitamines A, D i E i són rics en calories. En calen de tres a cinc racions al dia. Alguns exemples de ració són una cullerada sopera (10 ml o 12 g) en el cas de l’oli o la maionesa o una porció individual (12 g) de mantega.

Verdures/hortalisses: aporten vitamines A i C i minerals (potasi, magnesi i calci). Se n’han de prendre dues o tres racions (un plat mitjà) al dia. Una d’aquestes ha de ser crua.

Fruites: dues o tres al dia. Són riques en sucre, fibra i vitamines A i C. Cal menjar com a mínim un cítric (kiwi, taronja, mandarina...).

Aigua: s’ha de veure molt de líquid, encara que no se senti set. Entre 6 i 8 gots al dia, poden ser infusions, sucs, caldos i sopes.

Aliments proteics: carns, peix, llegums i ous tenen un alt valor dietètic, amb vitamines A i B i minerals, sobretot ferro, zinc i fòsfor.

Es recomana de dues a tres racions al dia i cal anar alternant els diversos aliments al llarg de la setmana. D’aquesta manera, per setmana s’han de menjar de dues a quatre racions de carn, de tres a quatre de peix, de dues a tres de llegums i un màxim de 4 ous. Les zones greixoses són riques en colesterol, per això s’ha d'escollir la part magre de la carn i que la meitat del peix sigui blau.

Cereals: la pasta o l’arròs, el pa i la patata aporten hidrats de carboni, fibra i vitamina B. Cada dia se n’han de menjar de quatre a sis racions.

Lactis: són la principal font de calci, també aporten fòsfor, vitamines A, D i B, i proteïnes de gran valor dietètic. Se’n recomanen tres o quatre racions al dia, com poden ser: un got de llet, un iogurt, una quallada o 60 g de formatge fresc.

Relacions Intergeneracionals

2006-05-22T09:30:00.000+02:00

El Centre for Intergenerational Practice ha editat una Guia de Pràctiques intergeneracionals a partir de 27 casos pràctics.

L'Angeleta té els seu bloc

2006-05-11T17:05:00.000+02:00

Les persones grans no tenen por de les noves tecnologies i se les fan seves.

L'Angeleta, amb una mica d'ajuda de la seva família, té el seu: Bloc de l'Angeleta de Cal Teto

A la malla.net hi podeu trobar una entrevista on valora la seva experiència com a blocaire.

Felicitats!!!

Qui més s'anima?

2006 Any de la Memòria

2006-05-02T15:43:00.000+02:00

El Congrés de Diputats va aprovar el 27 d'abril una proposició de llei que declara el 2006 Any de la Memòria en record i homenatge de les víctimes de la Guerra Civil, la repressió franquista i dels impulsors de la Transició democràtica.

http://www.memoriahistorica.org/modules.php?name=News&file=article&sid=268

Documentació sobre la Llei de d'Autonomia Personal i Dependència

2006-04-20T12:45:00.000+02:00

A l'apartat de Documentació de Inforesidencias hi ha un recull de documentació sobre la llei i sobre la visió que d'aquesta se'n té en el sector privat de serveis per a gent gran. Crec que pot ser molt interessant conèixer l'opinió del sector empresarial, directament implicat en els efectes que pugui tenir l'aplicació d'una llei d'aquest tipus.

Soc-Vell

JORNADES SOBRE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

XVI CONGRÉS DE LA SOCIETAT CATALANO-BALEAR DE GERIATRIA I GERONTOLOGIA

Conferència “Ciutats amigables amb la gent gran”

Jornades Intergeneracionals setembre 2009

Congreso Nacional de Organizaciones de Mayores

V Congrés Català de Sociologia

TopobioGrafies de l'exili català

Relacions Intergeneracionals

TICS i persones amb diversitat funcional

'El complot de Matusalem'

Dia Internacional de la Gent Gran

Dia Intergeneracionaal

Dia Internacional de l'Alzheimer

Cartera de Serveis socials de Catalunya

España necesita un Plan Nacional de atención al anciano enfermo

Envelliment Actiu

Benest@r. A fons

Presentació

Fomentar l'autonomia al llarg del Cicle de Vida

Montserrat Ballarín

L'envelliment demogràfic i les seves conseqüències en la vida quotidiana

Jeroen Spijker

Iago de Balanzó

L'entrevista

"Si bé no podem evitar fer-nos grans, sí que podem afavorir i promoure un envelliment millor"

Entrevista a Antoni Salvà

Les Dades

Barcelona, la participació activa als Casals de Gent Gran

Montse FreixaTècnica de gent gran

Converses matinals a Terrassa. "Esmorza amb nosaltres i explica'ns que penses de..."

Carme BusquetaResponsable tècnica de promoció de la gent gran

Programa de dinamització i formació permanent de la gent gran de Mollet del Vallès

Ana María DíazRegidora de gent gran

Programa de dinamització de gent gran a l'Alt Berguedà

Rosa GenovèsDinamitzadora de gent gran

Guies i Eines

Pensions indignes

Jornada sobre programas intergeneracionales en Valencia

III Congrés de Professionals i Entitats de Gerontologia i Geriatria de Catalunya

Archivo de la Experiencia

Un bé tècnic

Tot allò que aportin els testimonis, narració i documentació, es recopilarà i es catalagorà en el propi lloc de recollida. Documents i vídeos s'entrellaçaran en un mateix format per tal de facilitar l'accés a la informació.

Segueix la vaga al sector de la dependència

Vaga indefinida del sector de la dependència per les precàries condicions laborals

La patronal admet que s'han de millorar 'tant com sigui possible'

Noves convocatòries de premis de recerca sobre atenció a l'envelliment

Article Maria Pia Barenys

Resultats electorals

Partido de los pensionistas en acción

Programes intergeneracionals. Cap a una societat per a totes les edats

Principals propostes dels programes electorals

ISA, Barcelona 2008

Research Committee onSociology of Aging RC11

Main themeDiversities of ageing: Discourses and debates

Joint session 1: Aging, social exclusion, and social participation in a globalizing world

Joint session 2: Leisure and the ageing societies

Joint session 3: New forms of interaction between children and older adults in ageing societies

EL BOSQUE DE LUTO

19th IAGG World Congress of Gerontology and Geriatrics

S'aprova la nova Llei de Serveis Socials de Catalunya

1 d'octubre Dia Internacional de les Persones Grans

Dia Mundial de l'Alzheimer

Uso del tiempo entre las personas mayores

The Future of Retirement: The new old age

7a edició Premis de Recerca Fundació Conviure

Análisis de la evolución de la dependencia en la tercera edad en España

Saraband

Avaluació de programes intergeneracionals

V Premis ACRA per a la millora del benestar i la qualitat de vida

Long Life al GREC 2007

El laberint

Els familiars deixan d'estar obligats al copagament

Grans blocaires

Conferència Internacional sobre la Convivència entre Generacions

Avis i néts

Premi Edad & Vida 2007

L'envelliment al món

Postgraus de la UB

Trobar informació

Montse Freixa
Tècnica de gent gran

Carme Busqueta
Responsable tècnica de promoció de la gent gran

Ana María Díaz
Regidora de gent gran

Rosa Genovès
Dinamitzadora de gent gran

Research Committee on
Sociology of Aging RC11

Main theme
Diversities of ageing: Discourses and debates