Conferència “Ciutats amigables amb la gent gran”

En commemoració del dia Internacional de la Gent Gran, el Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona promou la Conferència “Ciutats amigables amb la gent gran” a càrrec del Dr. Alexandre Kalache, expert de l’OMS en envelliment i cicle de vida.

L'acte tindrà lloc el dilluns 28 de setembre a les 10:30 hores al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), c/ Montalegre,5

Cal confirmar assistència a l’adreça electrònica: cagg@bcn.cat
o als telèfons 93 413 26 72 / 93 413 26 54

El Dr. Alexandre Kalache ha estat un dels principals promotors del projecte impulsat per l’Organització Mundial de la Salut; “Ciutats amigables amb la gent gran”. Una iniciativa que actualment reuneix a 35 ciutats,de 22 països de tot el mon.

El principal objectiu del projecte és aconseguir que les ciutats promoguin l'envelliment actiu mitjançant l'optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat, a fi de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que es fan grans.

Jornades Intergeneracionals setembre 2009

17, 18 i 19 de setembre Menorca
Jornadas Inter-generacionales
Programa


30 de setembre Madrid
Acciones formativas IMSERSO: Relaciones Intergeneracionales y Experiencias en el Voluntariado
Programa i inscripcions

Congreso Nacional de Organizaciones de Mayores

Congreso Nacional de Organizaciones de Mayores

La quarta edició del Congreso Nacional de Organizaciones de Mayores té com eix fonamental l'envelliment actiu i com a lema “El arte de envejecer”. La justificació d'aquesta elecció és que la gent gran sigui subjecte actiu i participatiu en la societat. Paral·lelament, s'organitzarà la III Fira “Mayores en Acción” que pretén apropar a la gent gran tot un ventall d'empreses i institucions que treballen per i per a ells, en el marc de l'envelliment actiu.

Organitza: Confederación Española de Organizaciones de Mayores
Data: Del 20 al 22 d’octubre de 2009
Lloc: Sevilla. Palacio de Exposiciones y Congresos. Av. Alcalde Luís Uruñuela 1
Inscripció: Places limitades

Més informació a: http://www.ceoma.org/ix_congreso/index.php

V Congrés Català de Sociologia

Estem de congrés!!!!

Dissabte de 12:00 a 13:30 es farà la sessió d'Envelliment del Grup de Generacions. Es presenten 4 comunicacions:

Jeroen Spijker, Antonio D. Cámara i J. Pérez Canvis generacionals en l'alçada a l'Espanya del segle XX

Pau Mas Llei de dependència i govern local: un futur incert

Montse Freixa Les persones grans actives i la seva contribució als canvis socials. El procés de canvi d’una organització:cap a la participació real

Montse Mora L'enfocament de les capacitats i l'envelliment actiu

TopobioGrafies de l'exili català

Els itineraris vitals i literaris que trobareu a les TopobioGrafies de l’exili català ens permeten "territorialitzar" i, per això, fer més reals uns homes i dones que van tenir la dissort d'haver de fugir del seu país ara fa setanta anys. A més, ens presenten les seves vivències des d'una perspectiva diferent a l’habitual, que ens posen davant nostre interrogants nous: tots aquells homes i dones realment havien pensat mai que els tocaria viure tan lluny de casa seva? Com aconseguiren fugir, anar d'un cantó a l'altre sense pràcticament recursos econòmics? I tot el que van deixar enrera? Quines estratègies de solidaritat van permetre que un número tan gran d’exiliats s'establís a països tan llunyans i diferents culturalment? Què en pensaven, aquests homes i dones, dels nous països d'acollida i què van fer en aquests nous entorns?

Relacions Intergeneracionals

Les Nacions Unides en el seu informe sobre l'aplicació del Programa d'Acció Mundial pels Joves aposten per augmentar els programes comunitaris que permeten l'interrelació entre joves i grans.

Podeu consultar l'informe

TICS i persones amb diversitat funcional

La Fundació Barcelona Digital va dedicar un dels seus debats a Les TICS com a oportunitat per les persones amb diversitat funcional.

Podeu accedir als audios i els textos de la jornada

'El complot de Matusalem'

La Fundació Catalunya Oberta ha atorgat el Premi Periodístic a Frank Schirrmacher, autor del llibre 'El complot de Matusalem'. En aquest llibre es presenta l'envelliment de les societats europees com la revolució social més important en acció ara mateix. En una entrevista amb VilaWeb TV Schirmacher diu que la societat ha d'entendre que el grup que creix més és el de la gent gran i que aquest grup pot fer grans aportacions, perquè té temps.
Per Schirmacher hi ha realitats que haurien de canviar, vista la força de les generacions que envelleixen. Als Estats Units, per exemple, moltes empreses de tecnologia, les engeguen jubilats; però a molts països d'Europa els bancs no els donarien crèdits. Pel periodista alemany, un dels cinc editors del prestigiós Frankfurter Allgemeine Zeitung, mirar cap al passat amb una certa tristesa per allò que té d'irrepetible no hauria de frenar la creativitat ni les aportacions socials de la gent gran. Ben altrament, recalca, si trobem la manera d'acomodar-nos a la nova situació segurament que farem un gran salt social i econòmic endavant.

Notícia llegida a: vilaweb

Dia Internacional de la Gent Gran

L’any 1992, l’Organització de les Nacions Unides va acordar celebrar el dia 1 d’octubre el Dia Internacional de la Gent Gran. El secretari general de l'ONU recorda, en el missatge difós en relació a aquest dia, que quan els Estats Membres de les Nacions Unides van aprovar el Pla, durant la Segona Assemblea Mundial sobre l'Envelliment, "es van comprometre a eliminar totes les formes de discriminació, entre altres, per motiu de l'edat. Van reconèixer que les persones, a mida que es fan grans, han de gaudir d'una vida plena, amb salut, seguretat i participació activa en la vida econòmica, social, cultural i política de les seves societats. I van expressar que estaven decidits a ressaltar el reconeixement de la dignitat de les persones grans i a eliminar totes les formes d'abandonament, abús i violència".

Dia Intergeneracionaal

5 de octubre: Día Intergeneracional
Esta iniciativa está impulsada internacionalmente por la entidad norteamericana Intergenerational Foundation.

Dia Internacional de l'Alzheimer

El Dia Mundial de l'Alzheimer, que se celebra cada 21 de setembre, té com a objectiu fer visible la malaltia a tota la ciutadania, que cada cop és més conscient que ningú s'ha d'amagar de res i que cal normalitzar-la per a què ni les persones malaltes ni les seves famílies, cuidadors o cuidadores se sentin desemparades.

Cartera de Serveis socials de Catalunya

El 29 de juliol es va aprovar la Cartera de Serveis Socials de Catalunya:

1. PRESTACIONS DE SERVEIS
1.1 Serveis socials bàsics
1.1.1 Servei bàsic d’atenció social
1.1.2 Serveis d’atenció domiciliària
1.1.2.1 Servei d’ajuda a domicili
1.1.2.2 Servei de les tecnologies de suport i cura
1.1.3 Serveis residencials d’estada limitada
1.1.3.1 Servei d’acolliment residencial d’urgència
1.1.3.2 Servei de residència temporal per a persones adultes en situació de
marginació
1.1.4 Servei de menjador social
1.1.5 Servei d’assessorament tècnic d’atenció social
1.1.6 Servei d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents
1.1.6.1 Servei de centre obert
1.2 Serveis socials especialitzats
1.2.1 Infància, adolescència i joventut
1.2.1.1 Servei especialitzat d’atenció a la infància i a l’adolescència (SEAIA)
1.2.1.2 Servei de centre d’acolliment
1.2.1.3 Serveis residencials d’acció educativa
1.2.1.3.1 Servei de centre residencial d’acció educativa (CRAE)
1.2.1.3.2 Servei de centre residencial d’educació intensiva (CREI)
1.2.1.4 Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
1.2.1.5 Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
1.2.1.6 Servei de residència o pisos per a joves vinculats a programes d’inserció
laboral
1.2.1.7 Servei d’integració familiar
1.2.1.7.1 Servei d’unitat convivencial d’acció educativa
1.2.1.8 Servei de centre socioeducatiu diürn
1.2.1.9 Servei de centre socioeducatiu nocturn
1.2.1.10 Servei d’acompanyament especialitzat a joves tutelats/ades i extutelats/
ades (SAEJ)
1.2.1.11 Servei de suport a l’adopció internacional
1.2.1.12 Servei d’atenció postadoptiva
1.2.1.13 Servei del Telèfon de la Infància
1.2.1.14 Servei d’equips de valoració de maltractaments infantils (EVAMI)
1.2.2 Persones amb dependència
1.2.2.1 Serveis comuns per a persones amb dependència
1.2.2.1.1 Servei de prevenció de les situacions de dependència
1.2.2.1.2 Servei de valoració de la dependència
1.2.3 Persones grans amb dependència o risc social
1.2.3.1 Servei de centre de dia per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.3.2 Servei d’atenció integral a les persones grans en l’àmbit rural
1.2.3.3 Serveis de centres residencials per a gent gran
1.2.3.3.1 Servei de llar residència per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.3.3.2 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent
1.2.3.3.2.1 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent. Grau I
1.2.3.3.2.2 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent. Grau II
1.2.3.3.2.3 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent. Grau III
1.2.3.4 Servei d’habitatge tutelat per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.3.5 Servei de família d’acollida per a gent gran
1.2.3.6 Servei de tutela per a gent gran
1.2.4 Persones amb dependència ateses en centres sociosanitaris
1.2.4.1 Servei de promoció de l’autonomia personal per a persones amb dependència
ateses en centres sociosanitaris de llarga estada
1.2.4.2 Servei de promoció de l’autonomia personal per a persones amb dependència
ateses en hospitals de dia
1.2.5 Persones amb discapacitat
1.2.5.1 Serveis comuns per a persones amb discapacitat
1.2.5.1.1 Serveis de valoració i orientació
1.2.5.1.1.1 Servei d’orientació
1.2.5.1.1.2 Servei de valoració
1.2.5.1.2 Servei d’atenció precoç
1.2.5.1.3 Servei de transport adaptat
1.2.5.1.4 Servei de centre per a l’autonomia personal
1.2.5.2 Serveis per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.1 Servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent
per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.2 Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb
discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.3 Serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat intellectual
1.2.5.2.3.1 Servei de llar amb suport per a persones amb discapacitat intel·lectual
amb necessitat de suport intermitent
1.2.5.2.3.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel.lectual
1.2.5.2.3.2.1 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport intermitent
1.2.5.2.3.2.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport limitat
1.2.5.2.3.2.3 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport limitat (trastorn de conducta)
1.2.5.2.3.2.4 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens
1.2.5.2.3.2.5 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens (trastorn de conducta)
1.2.5.2.3.2.6 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat
1.2.5.2.3.3 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.3.3.1 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens
1.2.5.2.3.3.2 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens (trastorn de conducta)
1.2.5.2.3.3.3 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat
1.2.5.2.3.3.4 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat (amb problemes
de salut o de salut mental afegits)
1.2.5.2.4 Serveis de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat intellectual

1.2.5.2.4.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
intel·lectual
1.2.5.2.4.1.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
intel·lectual
1.2.5.2.4.1.2 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
intel·lectual, amb auxiliar
1.2.5.2.4.2 Servei ocupacional d’inserció (SOI) per a persones amb discapacitat
intel·lectual
1.2.5.2.5 Servei de temps lliure per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.6 Servei de tutela per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.3 Serveis per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.1 Servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent
per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.2 Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb
discapacitat física
1.2.5.3.3 Serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.3.1 Servei de llar amb suport per a persones amb discapacitat física amb
necessitat de suport intermitent
1.2.5.3.3.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat física
1.2.5.3.3.2.1 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat física amb necessitat de suport intermitent
1.2.5.3.3.2.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat física amb necessitat de suport limitat
1.2.5.3.3.3 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat física
1.2.5.3.3.3.1. Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat física amb necessitat de suport extens
1.2.5.3.3.3.2 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat física amb necessitat de suport generalitzat
1.2.5.3.4 Serveis de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.4.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
física
1.2.5.3.4.1.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
física
1.2.5.3.4.1.2 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
física, amb auxiliar
1.2.5.3.4.2 Servei ocupacional d’inserció (SOI) per a persones amb discapacitat
física
1.2.5.3.5 Servei d’assistent/a personal per a persones amb discapacitat física
1.2.5.4 Serveis per a persones amb discapacitat sensorial
1.2.5.4.1 Servei d’intèrpret per a persones sordes
1.2.5.4.2 Servei d’assistent/a personal per a persones amb discapacitat sensorial
sordcecs
1.2.5.4.3 Servei de suport a la integració sociolaboral i personal per a persones
amb discapacitat visual i pluridiscapacitats afegides
1.2.6 Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.1 Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb problemàtica
social derivada de malaltia mental
1.2.6.2 Serveis d’habitatges per a persones amb problemàtica social derivada
de malaltia mental
1.2.6.2.1 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.2.2 Servei de llar amb suport temporal o permanent per a persones amb
problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.3 Servei de residència assistida temporal o permanent per a persones amb
problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.4 Servei de club social
1.2.6.4.1 Servei de club social (mòdul A)
1.2.6.4.2 Servei de club social (mòdul B)
1.2.6.5 Servei prelaboral
1.2.6.6 Servei de tutela per a persones amb malaltia mental
1.2.7 Persones amb drogodependències
1.2.7.1 Servei de prevenció de drogodependències
1.2.7.2 Serveis de reinserció per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.1 Servei de centre de dia per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.2 Servei de llar amb suport per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.2.1 Servei de llar amb suport per a persones amb drogodependències,
baixa intensitat
1.2.7.2.2.2 Servei de llar amb suport per a persones amb drogodependències,
alta intensitat
1.2.7.2.3 Servei residencial per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.3.1 Servei residencial per a persones amb drogodependències, baixa
intensitat
1.2.7.2.3.2 Servei residencial per a persones amb drogodependències, mitjana
intensitat
1.2.7.2.3.3 Servei residencial per a persones amb drogodependències, alta intensitat
1.2.8 Persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.8.1 Servei de prevenció per a persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.8.2. Serveis de reinserció per a persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.8.2.1 Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA
1.2.8.2.1.1 Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA, baixa intensitat
1.2.8.2.1.2 Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA, alta intensitat
1.2.8.2.2 Servei temporal de llar residència per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA
1.2.9 Cuidadors/es (familiars o altres cuidadors/es no professionals)
1.2.9.1 Servei de suport als familiars cuidadors/es i a altres cuidadors/es no
professionals
1.2.10 Famílies amb problemàtica social i risc d’exclusió social
1.2.10.1 Servei d’atenció a les famílies
1.2.11 Dones en situació de violència masclista i els seus ills i illes
1.2.11.1 Servei d’atenció i acolliment d’urgència
1.2.11.2 Serveis d’acolliment residencial per a dones en situació de violència
masclista i per als seus ills i illes
1.2.11.2.1 Servei d’acolliment i recuperació
1.2.11.2.2 Servei de pis amb suport
1.2.11.2.3 Servei de pis pont
1.2.11.3 Servei d’intervenció especialitzada
1.2.11.4 Servei tècnic de punt de trobada
1.2.11.5 Servei de la línia d’atenció a les dones en situació de violència masclista
2. PRESTACIONS ECONÒMIQUES
2.1 Prestacions econòmiques de dret subjectiu
2.1.1 Prestació per a joves extutelats/ades
2.1.2 Pensió no contributiva per jubilació
2.1.3 Pensió no contributiva per invalidesa
2.1.4 Prestació complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva,
per invalidesa o jubilació
2.1.5 Ajuts assistencials de protecció a cònjuges supervivents
2.1.6 Prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats
col·lectius
2.1.7 Prestació per a l’acolliment d’una persona menor d’edat tutelada per la
Generalitat
2.1.8 Prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec
2.1.9 Prestació econòmica de caràcter universal per part, adopció o acolliment
múltiple
2.1.10 Prestació econòmica vinculada al servei per a persones en situació de
dependència
2.1.11 Prestació econòmica d’assistència personal per a persones amb dependència
2.1.11.1 Prestació econòmica d’assistència personal per a persones amb dependència,
acompanyament a activitats laborals o educatives
2.1.11.2 Prestació econòmica d’assistència personal per a persones amb dependència,
de suport personal i integració laboral o educativa
2.1.12 Prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport als cuidadors/
es no professionals
2.1.13 Renda mínima d’inserció (RMI)
2.1.14 Prestació per atendre les necessitats bàsiques
2.1.15 Prestacions derivades de la Llei d’integració social del minusvàlid (LISMI)
2.1.16 Pensions assistencials del Fons d’Assistència Social (FAS)
2.2 Prestacions econòmiques de dret de concurrència
2.2.1 Prestacions econòmiques de caràcter social per a treballadors/es del mar
2.2.2 Ajut per part, adopció o acolliment múltiple, sotmès al nivell d’ingressos
de la unitat familiar
2.2.3 Ajut per adopció internacional
2.3 Prestacions econòmiques d’urgència social
3. PRESTACIONS TECNOLÒGIQUES
3.1. Ajudes tècniques dependents del sistema de serveis socials
3.1.1 Ajudes per a la mobilitat i el transport
3.1.2 Ajudes per a l’autonomia personal i la comunicació
3.2 Altres prestacions de suport a l’accessibilitat i de supressió de barreres
dependents del sistema de serveis socials
3.2.1 Ajudes per a la supressió de barreres arquitectòniques i de barreres en la
comunicació
3.2.2 Ajudes per a l’adaptació d’habitatges per a persones amb discapacitat

España necesita un Plan Nacional de atención al anciano enfermo

Llegit a: Observatorio de salut y Mujer Julio 2008

El paciente anciano es un enfermo de alta complejidad tanto en lo que se refiere al diagnóstico como al tratamiento. Sin embargo, existe un claro problema de formación de los médicos, ya que la Geriatría apenas se contempla en las universidades. Esta realidad se traduce en diagnósticos incorrectos, malos tratamientos, una tasa elevada de ingreso hospitalario, una estancia media superior a la necesaria y un alto porcentaje de reingresos. Hay que tener en cuenta los pacientes ancianos, que suelen presentar múltiples patologías y están polimedicados, suponen entre el 45 y el 60% de las consultas de Atención Primaria y los médicos de familia no tienen la formación suficiente para abordar la complejidad clínica de estos pacientes. Así lo exponían los expertos reunidos en el 50º Congreso Nacional de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG).
Según el presidente de esta Sociedad, doctor Pedro Gil, "en España se necesita un Plan Nacional de atención al anciano enfermo. Es absurdo que en un país tan envejecido como el nuestro no haya una estructura de asistencia geriátrica que asegure unos mínimos-. La Geriatría es la única rama de la Medicina dedicada de forma exclusiva a atender los problemas de salud de los ancianos. Sin embargo, mientras que en Castilla-La Mancha todos los hospitales primarios tienen un servicio de Geriatría, en Andalucía, con 1.215.000 personas mayores de 65 años y 254.000 mayores de 80, nuestra especialidad no existe para el Sistema Andaluz de Salud".
Señala el presidente de la SEGG que, según se ha demostrado en numerosos estudios, la asistencia geriátrica especializada reduce la morbi-mortalidad en el anciano, el número de ingresos y reingresos hospitalarios, así como la estancia media. También mejora la recuperación funcional del paciente y reduce el consumo de medicamentos. Esto supone para el sistema de salud un ahorro muy importante de costes y recursos, por lo que los administradores sanitarios deberían valorar convenientemente la necesidad de crear una estructura mínima de asistencia geriátrica. "Lo contrario sería una cuestión de completa ignorancia".
Respecto a los ancianos enfermos dependientes, la SEGG ha creado una comisión de seguimiento para analizar la manera en la que las diferentes Comunidades Autónomas aplican los beneficios contemplados en la Ley de Promoción de la Autonomía Personal. También tiene intención de construir un mapa sociosanitario de la dependencia en España, a partir del cual establecer las prioridades sobre las que se deberá afrontar la adecuación de la Ley de Dependencia a la realidad y proceder a la reorganización de los recursos asistenciales.
La edad nunca debe ser un obstáculo para la prevención
La falta de control de los factores de riesgo cardiovascular, como el tabaquismo, no practicar ejercicio físico, consumo inadecuado de alcohol, hipertensión arterial, colesterol elevado y carencias nutricionales, son la causa fundamental de que más de la mitad de la población mayor de 65 años fallezca a causa de una enfermedad cardiovascular.
"La prevención -advierte el doctor García de Monlleó, presidente del Congreso de la SEGG- es un aspecto fundamental para reducir esta elevada mortalidad. Y la edad no puede ni debe ser una excusa".
Uno de los problemas más frecuentes en las personas mayores es el de la malnutrición. Es cada vez más frecuente el desvío de la tradicional dieta mediterránea durante la etapa laboral, que condiciona a la comida rápida y a la pérdida de la cultura alimentaria. Y esto es especialmente relevante en las personas mayores, ya que con la edad el organismo tiene más dificultades para absorber los diferentes nutrientes, como es el caso de determinadas vitaminas y oligoelementos.
"Una de las carencias habituales en los ancianos", aclara el doctor García de Monlleó, es la vitamina E, que es un potente antioxidante e impide la aparición de radicales libres, que origina lo que se denomina estrés oxidativo. Asimismo, el déficit de vitaminas del grupo B se empieza a comprobar que está relacionado con el deterioro neuronal e incluso con las enfermedades cardiovasculares, especialmente el ictus.
El ictus conlleva un deterioro cerebral por mínimo que éste sea. De hecho, es cada vez más frecuente encontrar personas que presentan una merma de su capacidad intelectual por esta causa. "También encontramos cada vez más demencias de origen dual, en las que hay una combinación de Alzheimer y accidentes cerebrovasculares. Por eso insistimos mucho que hay que emprender cuanto antes el desarrollo de hábitos saludables con el fin de prevenir todos estos problemas. Y en este punto no basta con una alimentación sana, el ejercicio físico y controlar los factores de riesgo. Es necesario también mantener una actividad intelectual activa para retrasar el deterioro cognitivo".
Señala este experto que las personas mayores deberían someterse periódicamente a una analítica con el fin de detectar posibles carencias nutricionales o anemias, además de controlar todos los demás factores de riesgo, y someterse a una valoración de capacidad cognitiva mediante escalas neurológicas, "con el fin de detectar lo antes posible el deterioro cognitivo y frenar su evolución".
El 75% de los centenarios son mujeres
Según un estudio geodemográfico del Departamento de Geografía de la Universidad de Cantabria, y publicado en el último número de la Revista Española de Geriatría y Gerontología, se espera que en 2010 haya en España más de 7.700 centenarios y más de 56.000 a mediados del siglo XXI.
Ávila, Salamanca, Guadalajara, Almería, Soria, Segovia, Zamora, León, Valencia, Orense, Alicante, Pontevedra y Toledo tienen las tasas más altas de centenarios, con más de 600 por cada 100.000 personas mayores de 85 años. Por el contrario, las provincias con menos representantes de este grupo de población son Granada, Gerona, Lérida, Ceuta y Guipúzcoa.
El volumen de centenarios ha crecido de forma paralela a la tasa de supervivencia de todas las edades, y las mujeres españolas ocupen el segundo lugar del mundo en relación a la esperanza de vida. De hecho, el 75% de las personas con más de cien años son mujeres.
Según el autor del trabajo, Pedro Reques Velasco, la genética no es la única responsable para entrar el grupo de los centenarios, también hay condicionantes socioeconómicos, territoriales y ambientales.

Envelliment Actiu

Benest@r. A fons

Envelliment Actiu

• Presentació
• El Tema
• L'entrevista
• Les Dades
• Bones Pràctiques
• Guies i Eines

Presentació

Fomentar l'autonomia al llarg del Cicle de Vida

Montserrat Ballarín

La magnitud dels reptes provocats per l'envelliment demogràfic ens empeny, a responsables polítics, professionals, tercer sector i a la ciutadania en general, a dissenyar les respostes més adequades a aquests desafiaments. El terme "envelliment actiu" va ser adoptat per l'Organització Mundial de la Salut justament amb aquesta intenció: transmetre un missatge més complet que el de l'envelliment saludable, fins llavors dominant, i reconèixer aquells factors que condicionen l'envelliment de les persones i les seves possibilitats de viure autònomament més enllà de la mera atenció sanitària.

Tema

L'envelliment demogràfic i les seves conseqüències en la vida quotidiana

Jeroen Spijker

Jeroen Spijker és investigador "Juan de la Cierva" al Centre d'Estudis Demogràfics i del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest article fa un breu repàs dels factors que han permès que cada vegada més persones arribin a edats més elevades i apunta alguns dels reptes sociopolítics que aquest context pot generar.

La joventut és una disbauxa. El món adult una lluita. La vellesa una lamentació

Iago de Balanzó

Amb aquesta cita de Lord Beaconsfield va començar la intervenció del psicòleg Iago de Balanzó al Congrés de Gerontologia i Geriatria de Catalunya, celebrat a l'Hospitalet el passat mes de maig. Balanzó va prendre part a la taula "Economia i gent gran com a objecte econòmic", on va pronunciar una conferència que va reividicar els fers i els sabers de les persones grans. El text que us oferim a continuació és un extracte d'aquella conferència .

L'entrevista

"Si bé no podem evitar fer-nos grans, sí que podem afavorir i promoure un envelliment millor"

Entrevista a Antoni Salvà

La primera entrevista d’aquest monogràfic sobre envelliment, i la primera del butlletí Benestar A Fons, l’hem feta amb Antoni Salvà. Salvà és geriatra i director de l'Institut Català de l’Envellimentuna fundació privada integrada per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona i l'Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, que té com a missió aprofundir en el coneixement dels diferents aspectes relacionats amb l'envelliment

Les Dades

Dades recents, projeccions i fonts secundàries

A l’hora de cercar fonts estadístiques per conèixer les condicions de vida de les persones grans de manera sistematitzada, contrastada i rigorosa ens trobem amb les ja populars dificultats causades per la llunyania de l’últim cens i amb d’altres de noves, provocades per les dificultats de trobar dades desagregades -territorialment i per edats. Aquesta secció pretén proposar unes quantes de les fonts que es poden consultar per entreveure quina és la situació i les característiques de les persones grans i dels serveis que s’hi adrecen. Combinant-les, potser ens podrem fer una idea què passa als diferents nivells territorials, als diferents subgrups d’edat i en els múltiples àmbits d’intervenció.

Bones Pràctiques

Barcelona, la participació activa als Casals de Gent Gran

Montse Freixa
Tècnica de gent gran

Converses matinals a Terrassa. "Esmorza amb nosaltres i explica'ns que penses de..."

Carme Busqueta
Responsable tècnica de promoció de la gent gran

Programa de dinamització i formació permanent de la gent gran de Mollet del Vallès

Ana María Díaz
Regidora de gent gran

Programa de dinamització de gent gran a l'Alt Berguedà

Rosa Genovès
Dinamitzadora de gent gran

Guies i Eines

Bibliografia de referència i recuros en línia

La reducció de la mortalitat i l'augment de l'esperança de vida, junt amb la reducció de la fecunditat, ha generat una tendència a l'envelliment progressiu de la població. Aquests canvis demogràfics han estat assumits com a un repte important per les més diverses entitats polítiques, que des de fa temps malden per dissenyar els ajustos polítics i socioeconòmics més adequats per superar-lo. En aquesta secció recollirem alguns dels marcs teòrico-polítics que s'han creat com a conseqüència d'aquests reptes demogràfics amb la intenció que puguin ser una eina útil a l'hora d'enfocar el debat, les prioritats i les intervencions.

El butlletí Benest@r vol ser un espai de referència del treball que des dels ens locals s’està duent a terme en l’àmbit de serveis socials. Es per això que us convidem a nodrir les seves seccions amb aquelles notícies i activitats que cregueu que puguin interessar als i les professionals dels sector i a proposar els temes que us agradaria que desenvolupéssim monogràficament. Podeu adreçar les vostres propostes a benestar@diba.cat

Pensions indignes

Afortunadament, encara que tímids i no pas imminents, comencen a donar passos per dignificar les pensions.

Tots els grups parlamentàris del Congrés dels Diputats han votat a favor d'una iniciativa per incrementar el coeficient amb què es calculen les pensions de viudetat. La iniciativa, presentada per Convergència i Unió, preveu apujar entre un 52 i un 90% les pensions de les persones amb càrregues familiars i un 70% en la resta de supòsits. Cal tenir en compte que set de cada deu pensions de viudetat a Catalunya estan per sota del llindar de la pobresa.

A Espanya hi ha un milió i mig de persones vídues que cobren menys de 550 euros de pensió. Aquestes pensions es calculen en funció del que cobrava el marit o la dona. El coeficient que s'aplicava per calcular-les és del 52% i, amb la proposta aprovada, s'incrementarà el percentatge 18 punts, fins al 70% i fins al 90% en el cas de persones amb càrregues familiars. En aquest supòsit, hi haurà les persones que visquin amb menors acollits, fills menors de 26 anys, persones discapacitades i quan els ingressos de la família no superin el 75% del salari mínim interprofessional.

Jornada sobre programas intergeneracionales en Valencia

Jornada sobre programas intergeneracionales en Valencia (9 de Junio)

El próximo día 9 de junio tendrá lugar en la Universidad de Valencia la Jornada Los programas Intergeneracionales y el trabajo en Red. Análisis de buenas prácticas y propuestas de desarrollo en cuya organización colabora la Red Intergeneracional.

La conferencia marco de esta Jornada estará a cargo del profesor Matt Kaplan, de la Penn State University (EEUU), pionero mundial en el estudio e investigación de los programas intergeneracionales comunitarios. Esta Jornada trata de plantear la necesidad de potenciar el trabajo en red para que el desarrollo de las prácticas intergeneracionales sea más sólido y productivo. En este enlace se pueden consultar tanto el programa completo de la Jornada, que es gratuita, como el procedimiento de inscripción www.redintergeneracional.es

III Congrés de Professionals i Entitats de Gerontologia i Geriatria de Catalunya

El 7 i 8 de maig es celebrarà a la Farga de l'Hospitalet del Llobregat el III Congrés de Professionals i Entitats de Gerontologia i Geriatría de Catalunya amb el lema "Envelliment satisfactori, el nostre repte".

Archivo de la Experiencia

L’Archivo de la Experiencia és un extens projecte amb dos objectius, un de caràcter social i un altre de caràcter tècnic, que pretén unir a grans i petits en un mateix entorn: Internet, a través de les vivències de la nostra gent gran.

Un bé social
L'Archivo de la Experiencia ofereix protagonisme a un sector de la població fins ara poc afavorit a Internet: els més grans. Els seus testimonis i aportacions crearan un mosaic de continguts que contribuiran a la conservació de la nostra herència històrica.

Perque són les personas qui fan un país i són les històries de cada home i de cada dona les que li confereixen una personalitat, l'Archivo de la Experiencia es convertirà en un important document viu sobre la història de l'España del seglo XX i en font d'informació essencial per al futur.

Un bé tècnic

Tot allò que aportin els testimonis, narració i documentació, es recopilarà i es catalagorà en el propi lloc de recollida. Documents i vídeos s'entrellaçaran en un mateix format per tal de facilitar l'accés a la informació.

Una excel.lent organització documental permetrà que aquesta gran quantitat de material sigui de fàcil localització i accés per a tothom. Així, monogràfics i testimonis, ja sigui com unitats independents o bé formant part del conjunt de l'Archivo de la Experiencia, seran peces d'un gran valor informatiu i educatiu.

Segueix la vaga al sector de la dependència

Llegit a: http://www.ugt.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=867&Itemid=1

Els serveis mínims no s’han seguit en molts centres importants

Després de què ahir la patronal i l’Administració perdessin una oportunitat única de signar d’una vegada per totes un Conveni Català de la Dependència que ha de solventar la precarietat laboral i asssitencial que es donen en els centres catalans, les treballadores i els treballadors del sector arriben a l’onzè dia de vaga indefinida.
En la reunió de mediació d’ahir, ACRA i la Unió Catalana d’Hospitals –patronals majoritàries al sector- van limitar la seva oferta econòmica en 1.000 euros bruts al mes només per a la categoria de gerocultor, i a finals de 2009, molt lluny de l’exigència de la UGT de Catalunya de garantir aquest sou per a les categories més baixes. Tanmateix, la patronal tornà a mostrar la seva contundent negativa al plantejament del nostre sindicat que situa la necessitat de reduir les càrregues de treball, no només en termes de càrrega per al propi treballador sinó també com a exigència per a la millora assistencial per als usuaris i les usuàries d’aquests centres. Ni tan sols ha tingut en compte la proposta de reducció de jornada plantejada per la UGT, consistent en passar de les 1792 hores anuals actuals a 1742 hores -50 hores anuals menys- per a finals de 2010. La patronal tampoc ha volgut donar cap resposta a la situació que es dóna actualment amb les Incapacitats Temporals de les seves treballadores, que si es posen de baixa perceben salaris inclús per sota del Salari Mínim Interprofessional, ni a la petició de la UGT de Catalunya de què les baixes per accident laboral siguin cobertes en el 100%.
Des de la UGT de Catalunya entenem que políticament algun responsable haurà de comprometre’s a donar una sortida a aquest conflicte i a traçar les directrius del sector sobre el qual s’assentaran les noves Llei de la Dependència i Llei de Serveis Socials, cridades a executar la quarta porta de l’Estat del Benestar al nostre país. Així mateix, creiem que aquesta situació ha de servir de profunda reflexió sobre quins són els serveis socials que veritablement volem per a Catalunya.
Sense serveis mínims
En la jornada d’avui, per a la qual la UGT de Catalunya ja havia anunciat que no podria garantir el compliment dels serveis mínims decretats pel Govern, el nostre sindicat xifra en un 80% el seguiment de la vaga.
Per causes alienes a les treballadores, els serveis mínims no s’han pogut seguir en alguns dels principals centres, destacant:
Residència Mapfre Quavitae (Barcelona) – Centre privat.
Residència SAR Regina (Barcelona) – Centre privat amb concert amb el Servei Català de la Salut per a llits sòcio-sanitaris.
Sanitas Residencial Provença (Barcelona) – Centre privat.
Centre Euroresidencias Les Corts (Barcelona) – Centre privat.
Residència Mossèn Vidal i Audós (Barcelona) – Centre públic de gestió privada.
Centre gerontològic AMMA Horta (Barcelona) – Centre privat.
· Centre gerontològic AMMA Teià (Teià, Maresme) – Centre privat.
· Residència geriàtrica Fort Pienc (Barcelona) – Centre públic de gestió privada.
· Residència Falguera (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat) – Centre concertat.
· Residència Barcelona Bertran i Oriola (Barcelona) – Centre públic de gestió privada.

Davant la irresponsable actitud d’ACRA i la Unió Catalana d’Hospitals que han amenaçat i coaccionat les treballadores dels seus centres pressionant-les amb el fals argument que durant la vaga els treballadors no poden anar al metge, des de la UGT de Catalunya recordem que es tracta d’un dret individual del treballador i que des de que ens trobem en període democràtic aquest dret individual no s’havia vulnerat. Després de mentir afirmant que és il·legal anar al metge i d’amenaçar amb el comiat aquelles treballadores que s’agafin la baixa, des del nostre sindicat recordem que el facultatiu professional és és l’únic que té la postetat de decidir si una treballadora pateix una sobrecàrrega de treball o si escau que agafi la baixa, i no l’advocat de la patronal de torn.

Vaga indefinida del sector de la dependència per les precàries condicions laborals

La patronal admet que s'han de millorar 'tant com sigui possible'

Els treballadors que atenen les persones en estat de dependència han arribat a una situació límit. Els sous baixos (700-900 euros mensuals), la manca de personal, i la baixa professionalització han conduït a la vaga indefinida que avui comença. Diu el representant d'UGT, Sergio Martínez: 'Estem desesperats; els nostres vells i la gent dependent no són ben atesos.' El conveni actual vigent a Catalunya és l'espanyol, del 1997, però des del juliol sindicats i patronal en negocien un de propi.

El País Valencià, per exemple, té un conveni propi, amb unes condicions millors que no l'estatal.

A Catalunya, segons la normativa actual, un professional ha de tenir cura de vint interns durant el dia, i de trenta-cinc durant la nit, però a vegades són més, perquè quan manca personal, per baixa o vacances, no el substitueixen, diu Martínez, que culpa la patronal d'afany mercantil. Les millores que reclamen els treballadors van lligades a una professionalització del sector, que ara és nul·la. 'Un treballador tant posa injeccions com neteja lavabos. Les condicions són tan dolentes que ni els immigrants no volen treballar-hi.'

Els serveis mínims de la vaga seran els corresponents al nombre de treballadors d'un dia festiu.

Un 70% dels centres són privats i un 30% depenen de l'administració pública, però són de gestió privada.

La patronal admet que les condicions laborals s'haurien de millorar, però els costos de manteniment d'aquests centres són molt elevats i les ajudes de l'administració amb prou feines si cobreixen el preu de cost.

Paco Carretero, assessor d'ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), explica que la patronal ofereix un augment salarial d'un punt més que no el conveni estatal (això equivaldria a un augment total del 5,9% per al 2008), però els sindicats l'han rebutjat. També es declara 'sorprès' per la convocatòria de vaga en plena negociació, i la considera precipitada.

L'altre consorci que gestiona centres d'aquesta mena és la Unió Catalana d'Hospitals.

Comissions Obreres coincideix amb UGT amb les reivindicacions, i va participar en la vaga dels dies 3-4 de març, però no se suma a la vaga indefinida que comença avui.

Llegit a : vilaweb.cat


UGT diu:

Després de quatre anys intentant la negociació amb l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i amb la Unió Catalana d'Hospitals, d'un conveni català del sector de la Dependència que tregui els 30.000 treballadors i treballadores de la precarietat laboral i assistencial que durant els darrers anys estem vivint a Catalunya, i davant els continus boicots de la patronal perquè aquest sector continu precaritzat dotant Catalunya d'uns serveis socials que no són propis d'un país desenvolupat, la Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya convoca els treballadors i les treballadores del sector a una vaga indefinida a partir del proper dilluns, 7 d'abril.

El nostre sindicat torna a denunciar a la ciutadania de Catalunya quina és la realitat que es viu en els centres residencials de la tercera edat, centres de dia, ajuda domiciliària per a persones dependents, teleassistència i qualsevol dels serveis destinats a afavorir la qualitat de vida de les persones depenents de Catalunya.

Per a la UGT de Catalunya no es pot tolerar que aquesta situació es perpetuiï en la nostra comunitat. Davant la poca implicació de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania per dignificar aquest sector i garantir uns veritables serveis socials al nostre país, la UGT de Catalunya entén que la vaga indefinida i la denúncia del tracte indigne que els nostres ciutadans dependents estan rebent per compte d'aquesta situació insostenible són l'única via per aconseguir dignificar un sector de més de 30.000 treballadors, la majoria dels quals són dones, que estan cridats a materialitzar el desplegament de la Llei de Dependència i la Llei de Serveis Socials. El nostre sindicat calcula que en els propers quatre anys seran necessaris uns 10.000 professionals més, que actualment no existeixen.

Pel que fa els serveis mínims decretats pel Govern, la UGT de Catalunya considera que aquests confirmen quelcom que ja vàrem fer constar en la vaga de 24 hores del 3 de març: que aquest sector se sustenta en serveis mínims els 365 dies a l'any. Per al nostre sindicat, resulta absolutament vergonyós que la conselleria d'Acció Social i Ciutadania estigui negociant l'augment de les tarifes de les empreses privades del sector de la Dependència, mentre el Govern reconeix que aquest sector es troba sempre sota mínims en condicions laborals.

D'altra banda, la UGT de Catalunya no entén la postura de CC.OO. de Catalunya que, en el moment més important de la negociació i després d'haver dut, juntament amb la UGT, els treballadors i les treballadores del sector a una vaga de 24 hores el depassat 3 de març, deixen ara novament el nostre sindicat sol davant la responsabilitat que com a institució sindical tenim, i trencant la unitat sindical en una acció que només pot afavorir la continuïtat d'aquesta insostenible situació.