jueves, abril 28, 2005
Jornada Libro Blanco de la dependència
Dimarts 26 pel matí vaig assistir a la jornada que sobre el Libro Blanco de la dependència va organitzar l'Ajuntament de Barcelona. En Jesús Norberto de l'Imserso en va presentar el capítol XII, que és a on es recullen les recomanacions sobre cap a on hauria de tirar la nova llei, i en Francesc Patricio, Director de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona, va fer una exposició sobre quins eren, segons el seu criteri, els punts claus que havien de centrar el debat sobre aquesta llei. Després es van fer uns grups de treball participatius per a recollir l'opinió dels presents a la jornada. A aquesta segona part no m'hi vaig poder quedar, però la Montse sí, potser ens pot dir alguna cosa. Pel que fa a la part de presentacions, van ser prou clares i entenedores, i molt interessants, tot i que una de les coses que va quedar més clares és que hi ha moltes coses pendents de decidir. Per exemple, quines prestacions i serveis s'oferiran, i com es finançaran. Temes puntals i que haurien de ser objecte d'un profund debat social per a poder arribar a un ampli consens. Aconseguir una bona llei de la dependència, o de promoció de l'autonomia personal (canvi de nom que van proposar alguns dels presents), és un gran repte i una gran oportunitat que no hem de deixar passar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
La segona part de la sessió es va desenvolupar a partir de 3 grups de treball idèntics per tal de que els assistents puguessin fer aportacions i comentaris al Llibro Blanco. La organització es va responsabilitzar de fer arribar els resums dels grups de treball a l'IMSERSO.
En el resum final que es va fer dels resultats dels 3grups de treball es va constatar una gran coincidència d'aportacions.
D'una banda, la constatació que el Libro Blanco deixava molts (masses) punts a l'aire, la tipologia de serveis, el finançament, els beneficiaris, etc... Es va fer especial esment a possibilitat l'accés als serveis per part de la classe mitjana i a no desprotegir a les persones amb dependències lleus.
També hi havia unanimitat en demanar que el finançament de l'atenció a la dependència es faci via impostos i no via aportacions a la seguretat social, donat que d'altra manera hi ha el perill de crear uns serveis de qualitat pels qui "tenen dret" i uns serveis assistèncials pels qui no (discapacitats, les dones que han tingut cura dels seus familiars...).
També es va demanar un canvi de taratnà, enlloc de parlar d'atenció a la dependència, enfocar l'atenció des de la promoció de la vida autònoma´i la dignitat de la persona. D'aquesta manera es considerava que quedava més protegida la capacitat de decissió de les persones en situació de dependència, i es podia promoure tant la prevenció de la dependència com els projectes de vida individuals.
Publicar un comentario