Article Maria Pia Barenys

La Maria Pia Barenys em demana que publiqui al blog un article que ha escrit per al Butlletí de l'Associació Catalana de Sociologia:

Maria Pia Barenys

Per fi he arribat a gran

Per fi he arribat a gran. Sí, sóc una persona gran. Us explico. Des de que tenia 20 anys i fins ara, que en tinc 63, que m’interesso pel món de la vellesa. Això vol dir tota una vida amb aquest tema a l’espatlla des de diferents àmbits socials i laborals, és a dir, docents i investigadors, i sempre des de la perspectiva sociològica. El perquè una persona molt jove es dedica a aquest tema donaria per a una llarga dissertació, la qual, els que ens hi dediquem, hem pensat de fer alguna vegada. En el meu cas, la pregunta/hipòtesi era: ¿com una persona gran, que lògicament ha estat jove, pot haver entomat tots els canvis que li han sobrevingut, tant físics com anímics i socials, i mantenir-se en la seva personalitat, alhora que sobreviure? Des de la perspectiva d’una persona jove, aquests canvis es valoren com a negatius. Sabreu que, als anys seixanta, la vellesa patia d’un estereotip marcadament negatiu, en tots els aspectes.

Ara no ho veig així. No caldria ni dir-ho. Com algú em comentava, hagués estat irònic que, després de tota la vida dedicant-me a estudiar la vellesa , no hagués pogut arribar-hi.

Una de les causes que em va motivar a prejubilar-me era la de comprovar, per fi, com s’estava jubilada Havia llegit tant les teories i les experiències dels altres que ja era hora de constatar-les per mi mateixa. Cada situació és diferent, però hi ha denominadors comuns en el fet de jubilar-se. Per altra banda, si no fos així no seria possible la Sociologia.

Un tema a debatre, i amb el que t’enfrontes quan et jubiles, és la visió dels altres, i per tant, l’imaginari social com a persona desvagada que no fa res, o que no ha de fer res per obligació, i que té tot el temps lliure. En comptes de temps lliure, jo parlaria de temps de lliure disposició. Però no lliure de compromisos, perquè el fet de viure ja és una cosa molt compromesa, molt prometedora i comprometedora.

Quan vaig fer 61 anys em vaig acollir al pla d’emeritatge, com es coneix a la UAB, o de prejubilació. És a dir, la UAB et complementa la pensió, de forma que et ve a sortir un 15% menys del que guanyaves. Això per tal de que te’n vagis de la docència regular, la qual serà coberta per un, o una, docent segurament en precari, al qual haurà de pagar molt menys per la mateixa feina, atès que no té sexenis, ni trams de docència, ni antiguitat. Per a mi , la gràcia d’aquesta situació és que et permet conservar un despatx compartit, amb tot el que això representa de disposar d’ordinador, telèfon, taula i cadira, és a dir, d’un lloc per treballar amb el teu grup d’investigació i fer tutories. I també, si s’escau, estar a disposició del departament per fer algun encàrrec puntual.

Puc dir que, a diferència d’altres jubilacions, aquest tipus no suposa un trencament radical amb el lloc de treball, i entra en una de les variades formes que els sindicats i les organitzacions de gent gran contemplen com a òptimes. Com bé sabem, el treball és quelcom més que el sou que rebem. També hi compten les relacions socials, la valoració in situ, etc. Valoració que desapareix així que et barreges amb altres àmbits de la societat civil i passes a ser una jubilada amb tot el temps lliure, com et diu tothom. Alguns amb ulls d’enveja, uns altres amb la por o el misteri pintat a la cara tot preguntant-se: què faria jo si no hagués d’anar la feina? I més concretament: qui seria jo fora de la UAB?

Per tant, cal situar-te i refer l’escala de valors. És un avantatge viure, i viure molts anys. Tal com hem constatat per les estadístiques, la nostra esperança de vida al néixer supera els 80 anys, i cada cop més anys ens separen de la fi del treball. Amb tant de temps per endavant et pots permetre agafar altres compromisos. Com diu Anne Marie Guillemard, per a les societats futures es preveu una llarga vida de formació i de treball alternativament, de tal manera que ni la formació ni el treball siguin etapes tancades en si mateixes, amb un principi i un final.

Els primers mesos, fins i tot el primer any, és possible que un/una vagi una mica venut. Es tracta o bé de fer-se un pla de previsions a complir, com ara desigs no realitzats, d’oferir a altres indrets l’especialització adquirida, etc.., o bé d’escoltar-se a un/una mateix. I hom s’adona de quan temps feia que no s’escoltava, potser des de la joventut. I aleshores les possibilitats són immenses, des de realitzar els anhels fins a no deixar de banda els coneixements adquirits, que ja formen part d’un mateix, i adquirir compromisos a tort i a dret amb la societat civil. I és bo tenir clar allò que no vols fer, perquè en la situació de temps lliure, que diuen els altres, et poden organitzar la vida si tu no te l’organitzes.

Parlant d’organització, l’oci dels vells és actualment una de les branques més reeixides. I la forma d’oci es pot diferenciar, com en tots els àmbits, per classes socials. Si vius en el cinturó d’una gran ciutat, i més enllà a les rodalies, tens l’acollida dels casals. Cada barri i cada poble, per petit que sigui, tenen un casal per a gent gran. La distribució d’aquests a Barcelona, segons el mapa de Serveis Personals de l’Ajuntament, posa de manifest que als barris burgesos, benestants, com es diu ara, els casals públics són pràcticament inexistents, i en canvi abunden els cercles privats. Públics o privats, uns i altres tenen la missió de ser un lloc de reunió i d’organització d’activitats per als seus socis.

Podríem parlar també, dins de l’oci, de l’organització de viatges. Des del pare o la mare IMSERSO, que es diversifica i ofereix fins i tot estades a balnearis, fins a les excursions que es munten en cada casal. L’oferta es diversifica i amplia quasi fins a l’infinit, com vàrem poder comprovar en un estudi fet pel GEV (Grup d’Estudis de la Vellesa) sobre els Casals Municipals a BCN en què vàrem trobar més de 70 tipus diferents d’activitats i formes d’organització. Actualment, les activitats que es fomenten són las de caràcter formatiu, és a dir, aquelles en les quals la persona pugui aprendre coses o bé aprofundir en les seves habilitats.

També cal dir que els centres culturals de Barcelona adreçats a tota la població es nodreixen bàsicament de gent jubilada benestant, atès que són de pagament, com ara la Casa Elizalde o la Casa Golferich, per citar-ne dos d’entre tants.

Si he agafat l’oci, i més concretament l’oci social, si és que hi ha alguna acció humana que no sigui social, fins i tot la més íntima i personal, ha estat per demostrar que en les formes d’oci que l’imaginari social atribueix a la gent gran (jubilació igual a temps lliure, igual a temps buit), i que diuen que és allò a què es dedica majoritàriament, ha estat per demostrar que també existeix el compromís personal i social, i que aquest també està organitzat.

Ara només em cal decidir, i triar, respecte de tot el que m’ho ofereix la vida. I fer-ho amb un major control precisament sobre la meva pròpia vida, perquè ja he arribat a gran.

I per altra banda, des de la meva vessant de gerontòloga finalment he arribat a ser el meu propi objecte d’estudi. Això diríem que és la quadratura del cercle!

Mariapia Barenys

Professora emèrita de la UAB
Directora del GEV (Grup Estudis Vellesa)

Uso del tiempo entre las personas mayores

L'Imserso ha publicat un informe anomenat "Uso del tiempo entre las personas mayores". Aquest informe, realizat a partir de les dades de la Encuesta de Empleo del Tiempo 2002-2003 facilita trencar estereotips negatius envers la vellesa, al mostrar-nos a les persones grans com individus majoritàriament actius tant al seu entorn familiar com comunitari.

The Future of Retirement: The new old age

HSBC és una entitat financera que manté la plana web HSBC Global Forum in Ageing and retirement. En ella s'hi pot trobar un informe anomenat The Future of Retirement: The new old age - Global Report. Aquest treball examina els nivells creixents de salut i el canvi de les estructures familiars en la nostra societat. Aquests aspectes són catalitzadors de la notable contribució que la gent gran aporta a la societat en termes d'ocupació, treball voluntari i atenció familiar.

Análisis de la evolución de la dependencia en la tercera edad en España

David Casado Marín, professor associat de la UPF, ha publicat un document de treball pel BBVA analitzant les dades de l'Enquesta Nacional de Salut de 1993 i 2001, per determinar quina ha estat l'evolució durant aquest període dels problemes de dependència entre les persones grans i, per altra banda, analitzar la influència que han tingut els diversos factors sociodemogràfics. Aquí teniu el text complert d'aquest estudi.

El laberint

No, no em refereixo al "laberinto del fauno", sino al laberint que s'ha de seguir per aconseguir ajuda per a una persona amb problemes de dependència. A descriure les situacions kafkianes amb els que a vegades et pots trobar es dedica el document "La implantación y la gestión del sistema de atención a las personas dependientes en España: Las necesidades de los ciudadanos", elaborat conjuntament per la Fundación Edad & Vida, la Confederacion Española de Organizaciones de Mayores (CEOMA), i la Unión Democrática de Pensionistas y Jubilados de España (UDP). Aquest document es prestenta a Madrid, el 4 de juliol.

Salud y Calidad de Vida

José Javier Yanguas Lezaun. IMSERSO, 2006 Anàlisis de la calidad de vida relacionada con la salud en la vejez desde una perspectiva multidimensional

Libro Verde de las PYMAs de Personas Mayores

Un estudi sobre el paper de les associacions de persones grans:

Libro Verde de las PYMAs de Personas Mayores

Salut mental

Salud mental en el anciano. Identificación y cuidados de los principales trastornos

de Inmaculada de la Serna de Pedro, Instituto de Salud Pública, Madrid 2003

Escenarios Territoriales de la Ley de Apoyo a las personas con Dependencia en España

Escenarios Territoriales de la Ley de Apoyo a las personas con Dependencia en España

Fundación Instituto del Envejecimiento. FICE-UAB; Agrupació Mútua, 2006.

Estudi dedicat a l'anàlisi dels escenaris possibles en la posada en funcionament del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència a Espanya en l'horitzó 2007-2009. Aporta informació i dades de gran utilitat desgregades per Comunitats Autònomes tot utilitzant un nou sistema de microsimulació anomenat MEDASS.

Salud de la mujer en España a principios del siglo XXI

La fundació Gaspar Casal amb col·laboració amb Forum sanofi-aventis ha editat el Ier informe sobre "La Salud de la mujer en España a principios del siglo XXI".

Les dones viuen més anys sobretot pq al llarg de la seva vida han tingut uns hàbits més saludables.

Envejecimiento y dependencia

Rafael Puyol; Antonio Abellán (coord.) Envejecimiento y Dependencia. Una mirada al panorama futuro de la población española. Madrid: Mondial Assistance, 2006.

El procés d'envelliment de la població espanyola està incrementant progressivament el nombre de persones en situació de dependència. L'envelliment i la dependència constitueixen un autèntic repte per a les famílies i la política social d'un país. Aquest treball vol traçar les línies del panorama que s'obre als individus, les famílies, la societat, els governs i altres agents socials davant de la dependència creixent.

Envelliment i dependència. Situació actual i reptes de futur

Us presento un estudi publicat per la Caixa de Catalunya, i coordinat pel professor Guillem López Casanovas (UPF). Aquest estudi, anomenat Envelliment i dependència. Situació actual i reptes de futur, tracta aquest tema especialment des d'un punt de vista econòmic i centra bastant el seu discurs en la discusió sobre la viabilitat del finançament públic de l'atenció a la dependència, tema de molt interès ara que s'ha d'aplicar la LLei de la dependència i l'autonomia personal.

Un parell de documents

La situación de los sistemas de formación y cualifacación de las ocupaciones en la atención a los mayores dependientes al Boletín sobre envejecimiento del Observatorio de personas mayores

Age discrimination and european law de Colm O'Cinneide.European Comission, 2006.

Les dones Invisibles

UGT de Catalunya ha presentat l'informe Les dones invisibles sobre la situació de les dones cuidadores informals de persones en situació de dependència.

15 juny dia contra el maltractament vers les persones grans

Informació sobre prevenció dels maltractaments a les persones grans:

Declaració de Toronto

http://www.imsersomayores.csic.es/salud/maltrato/enlaces.html

Informe mundial sobre salut i violencia

Els immigrants jubilats

Carlota SOLÉ (Coord.) Inmigración comunitaria:¿discriminación inversa? 2006 191 pp. Anthropos ISBN 84-7658-782-1

La inmigración des de países de la Europa comunitaria en España ha sido muysignificativa a lo largo de las últimas décadas. Los flujos de migración laboral y de jubilados que se asientan en nuestro país, procedentes de la Unión Europea de los 15 miembros y de los nuevos países miembro, tras la ampliación de la UE, provoca la demanda de fuerza de trabajo cualificada en el sector servicios:sanitarios, orientados a la tercera edad, especialmente; y en el industrial:altamente especializada, o bien experta en oficios como fresadores, soldadores yotros, escasos entre la mano de obra autóctona dado el poco prestigio que haacompañado los estudios de formación profesional en nuestro país y el bajo nivelde estatus que se atribuía, hasta el momento actual, a este tipo de profesiones. La llegada de trabajadores comunitarios (alemanes, ingleses, etc.) de alta cualificación profesional, y de trabajadores procedentes de Europa del Este (amenudo sobrecualificados para desarrollar tareas manuales) puede generar nuevos procesos de etnoestratificación en el mercado de trabajo. Las relaciones de competencia, complementariedad y/o substitución en el mercado de trabajo se reducenal ámbito de la empresa o el lugar de trabajo. Por el momento, no derivan abiertamente en conflictos sociales de cariz racista o xenófobo, como puede ocurrir con los inmigrantes extracomunitarios procedentes de países externos a la UniónEuropea.

ÍNDICE

Introducción.

Parte I. MAPA DE LA INMIGRACIÓN EUROPEA EN ESPAÑA:

Cap. 1. El mapade la inmigración europea en España, por Rosalina Alcalde y Sarai Samper.

ParteII. LA INMIGRACIÓN DE JUBILADOS EXTRANJEROS EN LAS COSTAS MALLORQUINAS Y CATALANAS.Condiciones de vida y utilización de los servicios sociosanitarios de atención ala dependencia. ¿Nuevas fuentes de empleo?:

Introducción: Los servicios públicosy privados de atención a la tercera edad en Cambrils y Calvià. La utilizacióndiferencial entre jubilados comunitarios, por Rosalina Alcalde, Kàtia Lurbe yRaquel Moreno.

Cap. 2. La utilización de los servicios sanitarios en la vejez: underecho a disposición desigual entre las personas jubiladas comunitarias yautóctonas, por Kàtia Lurbe i Puerto.

Cap. 3. Los servicios de ayuda y atención ala dependencia a la tercera edad. ¿Utilización diferencial entre los jubiladosextranjeros?, por Rosalina Alcalde.

Cap. 4. Tercera edad: la transferencia deresponsabilidades a la subesfera asociativa, por Raquel Moreno. Conclusiones. Lainmigración de jubilados extranjeros en las costas mallorquinas y catalanas, porRosalina Alcalde, Kàtia Lurbe y Raquel Moreno.

Parte III. PAUTAS DE MOVILIDAD Y DEINSERCIÓN LABORAL ENTRE LOS TRABAJADORES COMUNITARITOS Y DEL ESTE EN CATALUÑA.

Cap. 5. Consideraciones teóricas sobre la movilidad e inserción laboral detrabajadores comunitarios y del Este en Cataluña, por Amado Alarcón, DavidGarcía, Luís Garzón, Sarai Samper y Albert Terrones.

Cap. 6. Perfiles,trayectorias, pautas de inserción laboral de los inmigrantes europeos en Cataluña,por Amado Alarcón, David García, Luís Garzón, Sarai Samper y Albert Terrones.

Conclusiones. Inmigración comunitaria: ¿discriminación inversa?, por SòniaParella.

Bibliografía general.

Apéndice metodológico, por Kàtia Lurbe.

Relacions Intergeneracionals

El Centre for Intergenerational Practice ha editat una Guia de Pràctiques intergeneracionals a partir de 27 casos pràctics.