'El complot de Matusalem'

La Fundació Catalunya Oberta ha atorgat el Premi Periodístic a Frank Schirrmacher, autor del llibre 'El complot de Matusalem'. En aquest llibre es presenta l'envelliment de les societats europees com la revolució social més important en acció ara mateix. En una entrevista amb VilaWeb TV Schirmacher diu que la societat ha d'entendre que el grup que creix més és el de la gent gran i que aquest grup pot fer grans aportacions, perquè té temps.
Per Schirmacher hi ha realitats que haurien de canviar, vista la força de les generacions que envelleixen. Als Estats Units, per exemple, moltes empreses de tecnologia, les engeguen jubilats; però a molts països d'Europa els bancs no els donarien crèdits. Pel periodista alemany, un dels cinc editors del prestigiós Frankfurter Allgemeine Zeitung, mirar cap al passat amb una certa tristesa per allò que té d'irrepetible no hauria de frenar la creativitat ni les aportacions socials de la gent gran. Ben altrament, recalca, si trobem la manera d'acomodar-nos a la nova situació segurament que farem un gran salt social i econòmic endavant.

Notícia llegida a: vilaweb

Dia Internacional de la Gent Gran

L’any 1992, l’Organització de les Nacions Unides va acordar celebrar el dia 1 d’octubre el Dia Internacional de la Gent Gran. El secretari general de l'ONU recorda, en el missatge difós en relació a aquest dia, que quan els Estats Membres de les Nacions Unides van aprovar el Pla, durant la Segona Assemblea Mundial sobre l'Envelliment, "es van comprometre a eliminar totes les formes de discriminació, entre altres, per motiu de l'edat. Van reconèixer que les persones, a mida que es fan grans, han de gaudir d'una vida plena, amb salut, seguretat i participació activa en la vida econòmica, social, cultural i política de les seves societats. I van expressar que estaven decidits a ressaltar el reconeixement de la dignitat de les persones grans i a eliminar totes les formes d'abandonament, abús i violència".

Dia Intergeneracionaal

5 de octubre: Día Intergeneracional
Esta iniciativa está impulsada internacionalmente por la entidad norteamericana Intergenerational Foundation.

Dia Internacional de l'Alzheimer

El Dia Mundial de l'Alzheimer, que se celebra cada 21 de setembre, té com a objectiu fer visible la malaltia a tota la ciutadania, que cada cop és més conscient que ningú s'ha d'amagar de res i que cal normalitzar-la per a què ni les persones malaltes ni les seves famílies, cuidadors o cuidadores se sentin desemparades.

Cartera de Serveis socials de Catalunya

El 29 de juliol es va aprovar la Cartera de Serveis Socials de Catalunya:

1. PRESTACIONS DE SERVEIS
1.1 Serveis socials bàsics
1.1.1 Servei bàsic d’atenció social
1.1.2 Serveis d’atenció domiciliària
1.1.2.1 Servei d’ajuda a domicili
1.1.2.2 Servei de les tecnologies de suport i cura
1.1.3 Serveis residencials d’estada limitada
1.1.3.1 Servei d’acolliment residencial d’urgència
1.1.3.2 Servei de residència temporal per a persones adultes en situació de
marginació
1.1.4 Servei de menjador social
1.1.5 Servei d’assessorament tècnic d’atenció social
1.1.6 Servei d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents
1.1.6.1 Servei de centre obert
1.2 Serveis socials especialitzats
1.2.1 Infància, adolescència i joventut
1.2.1.1 Servei especialitzat d’atenció a la infància i a l’adolescència (SEAIA)
1.2.1.2 Servei de centre d’acolliment
1.2.1.3 Serveis residencials d’acció educativa
1.2.1.3.1 Servei de centre residencial d’acció educativa (CRAE)
1.2.1.3.2 Servei de centre residencial d’educació intensiva (CREI)
1.2.1.4 Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
1.2.1.5 Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
1.2.1.6 Servei de residència o pisos per a joves vinculats a programes d’inserció
laboral
1.2.1.7 Servei d’integració familiar
1.2.1.7.1 Servei d’unitat convivencial d’acció educativa
1.2.1.8 Servei de centre socioeducatiu diürn
1.2.1.9 Servei de centre socioeducatiu nocturn
1.2.1.10 Servei d’acompanyament especialitzat a joves tutelats/ades i extutelats/
ades (SAEJ)
1.2.1.11 Servei de suport a l’adopció internacional
1.2.1.12 Servei d’atenció postadoptiva
1.2.1.13 Servei del Telèfon de la Infància
1.2.1.14 Servei d’equips de valoració de maltractaments infantils (EVAMI)
1.2.2 Persones amb dependència
1.2.2.1 Serveis comuns per a persones amb dependència
1.2.2.1.1 Servei de prevenció de les situacions de dependència
1.2.2.1.2 Servei de valoració de la dependència
1.2.3 Persones grans amb dependència o risc social
1.2.3.1 Servei de centre de dia per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.3.2 Servei d’atenció integral a les persones grans en l’àmbit rural
1.2.3.3 Serveis de centres residencials per a gent gran
1.2.3.3.1 Servei de llar residència per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.3.3.2 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent
1.2.3.3.2.1 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent. Grau I
1.2.3.3.2.2 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent. Grau II
1.2.3.3.2.3 Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o
permanent. Grau III
1.2.3.4 Servei d’habitatge tutelat per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.3.5 Servei de família d’acollida per a gent gran
1.2.3.6 Servei de tutela per a gent gran
1.2.4 Persones amb dependència ateses en centres sociosanitaris
1.2.4.1 Servei de promoció de l’autonomia personal per a persones amb dependència
ateses en centres sociosanitaris de llarga estada
1.2.4.2 Servei de promoció de l’autonomia personal per a persones amb dependència
ateses en hospitals de dia
1.2.5 Persones amb discapacitat
1.2.5.1 Serveis comuns per a persones amb discapacitat
1.2.5.1.1 Serveis de valoració i orientació
1.2.5.1.1.1 Servei d’orientació
1.2.5.1.1.2 Servei de valoració
1.2.5.1.2 Servei d’atenció precoç
1.2.5.1.3 Servei de transport adaptat
1.2.5.1.4 Servei de centre per a l’autonomia personal
1.2.5.2 Serveis per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.1 Servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent
per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.2 Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb
discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.3 Serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat intellectual
1.2.5.2.3.1 Servei de llar amb suport per a persones amb discapacitat intel·lectual
amb necessitat de suport intermitent
1.2.5.2.3.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel.lectual
1.2.5.2.3.2.1 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport intermitent
1.2.5.2.3.2.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport limitat
1.2.5.2.3.2.3 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport limitat (trastorn de conducta)
1.2.5.2.3.2.4 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens
1.2.5.2.3.2.5 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens (trastorn de conducta)
1.2.5.2.3.2.6 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat
1.2.5.2.3.3 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.3.3.1 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens
1.2.5.2.3.3.2 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones amb
discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens (trastorn de conducta)
1.2.5.2.3.3.3 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat
1.2.5.2.3.3.4 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat (amb problemes
de salut o de salut mental afegits)
1.2.5.2.4 Serveis de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat intellectual

1.2.5.2.4.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
intel·lectual
1.2.5.2.4.1.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
intel·lectual
1.2.5.2.4.1.2 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
intel·lectual, amb auxiliar
1.2.5.2.4.2 Servei ocupacional d’inserció (SOI) per a persones amb discapacitat
intel·lectual
1.2.5.2.5 Servei de temps lliure per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.2.6 Servei de tutela per a persones amb discapacitat intel·lectual
1.2.5.3 Serveis per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.1 Servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent
per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.2 Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb
discapacitat física
1.2.5.3.3 Serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.3.1 Servei de llar amb suport per a persones amb discapacitat física amb
necessitat de suport intermitent
1.2.5.3.3.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat física
1.2.5.3.3.2.1 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat física amb necessitat de suport intermitent
1.2.5.3.3.2.2 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
discapacitat física amb necessitat de suport limitat
1.2.5.3.3.3 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat física
1.2.5.3.3.3.1. Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat física amb necessitat de suport extens
1.2.5.3.3.3.2 Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones
amb discapacitat física amb necessitat de suport generalitzat
1.2.5.3.4 Serveis de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat física
1.2.5.3.4.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
física
1.2.5.3.4.1.1 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
física
1.2.5.3.4.1.2 Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat
física, amb auxiliar
1.2.5.3.4.2 Servei ocupacional d’inserció (SOI) per a persones amb discapacitat
física
1.2.5.3.5 Servei d’assistent/a personal per a persones amb discapacitat física
1.2.5.4 Serveis per a persones amb discapacitat sensorial
1.2.5.4.1 Servei d’intèrpret per a persones sordes
1.2.5.4.2 Servei d’assistent/a personal per a persones amb discapacitat sensorial
sordcecs
1.2.5.4.3 Servei de suport a la integració sociolaboral i personal per a persones
amb discapacitat visual i pluridiscapacitats afegides
1.2.6 Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.1 Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb problemàtica
social derivada de malaltia mental
1.2.6.2 Serveis d’habitatges per a persones amb problemàtica social derivada
de malaltia mental
1.2.6.2.1 Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb
problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.2.2 Servei de llar amb suport temporal o permanent per a persones amb
problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.3 Servei de residència assistida temporal o permanent per a persones amb
problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.6.4 Servei de club social
1.2.6.4.1 Servei de club social (mòdul A)
1.2.6.4.2 Servei de club social (mòdul B)
1.2.6.5 Servei prelaboral
1.2.6.6 Servei de tutela per a persones amb malaltia mental
1.2.7 Persones amb drogodependències
1.2.7.1 Servei de prevenció de drogodependències
1.2.7.2 Serveis de reinserció per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.1 Servei de centre de dia per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.2 Servei de llar amb suport per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.2.1 Servei de llar amb suport per a persones amb drogodependències,
baixa intensitat
1.2.7.2.2.2 Servei de llar amb suport per a persones amb drogodependències,
alta intensitat
1.2.7.2.3 Servei residencial per a persones amb drogodependències
1.2.7.2.3.1 Servei residencial per a persones amb drogodependències, baixa
intensitat
1.2.7.2.3.2 Servei residencial per a persones amb drogodependències, mitjana
intensitat
1.2.7.2.3.3 Servei residencial per a persones amb drogodependències, alta intensitat
1.2.8 Persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.8.1 Servei de prevenció per a persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.8.2. Serveis de reinserció per a persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.8.2.1 Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA
1.2.8.2.1.1 Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA, baixa intensitat
1.2.8.2.1.2 Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA, alta intensitat
1.2.8.2.2 Servei temporal de llar residència per a persones afectades pel virus
VIH/SIDA
1.2.9 Cuidadors/es (familiars o altres cuidadors/es no professionals)
1.2.9.1 Servei de suport als familiars cuidadors/es i a altres cuidadors/es no
professionals
1.2.10 Famílies amb problemàtica social i risc d’exclusió social
1.2.10.1 Servei d’atenció a les famílies
1.2.11 Dones en situació de violència masclista i els seus ills i illes
1.2.11.1 Servei d’atenció i acolliment d’urgència
1.2.11.2 Serveis d’acolliment residencial per a dones en situació de violència
masclista i per als seus ills i illes
1.2.11.2.1 Servei d’acolliment i recuperació
1.2.11.2.2 Servei de pis amb suport
1.2.11.2.3 Servei de pis pont
1.2.11.3 Servei d’intervenció especialitzada
1.2.11.4 Servei tècnic de punt de trobada
1.2.11.5 Servei de la línia d’atenció a les dones en situació de violència masclista
2. PRESTACIONS ECONÒMIQUES
2.1 Prestacions econòmiques de dret subjectiu
2.1.1 Prestació per a joves extutelats/ades
2.1.2 Pensió no contributiva per jubilació
2.1.3 Pensió no contributiva per invalidesa
2.1.4 Prestació complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva,
per invalidesa o jubilació
2.1.5 Ajuts assistencials de protecció a cònjuges supervivents
2.1.6 Prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats
col·lectius
2.1.7 Prestació per a l’acolliment d’una persona menor d’edat tutelada per la
Generalitat
2.1.8 Prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec
2.1.9 Prestació econòmica de caràcter universal per part, adopció o acolliment
múltiple
2.1.10 Prestació econòmica vinculada al servei per a persones en situació de
dependència
2.1.11 Prestació econòmica d’assistència personal per a persones amb dependència
2.1.11.1 Prestació econòmica d’assistència personal per a persones amb dependència,
acompanyament a activitats laborals o educatives
2.1.11.2 Prestació econòmica d’assistència personal per a persones amb dependència,
de suport personal i integració laboral o educativa
2.1.12 Prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport als cuidadors/
es no professionals
2.1.13 Renda mínima d’inserció (RMI)
2.1.14 Prestació per atendre les necessitats bàsiques
2.1.15 Prestacions derivades de la Llei d’integració social del minusvàlid (LISMI)
2.1.16 Pensions assistencials del Fons d’Assistència Social (FAS)
2.2 Prestacions econòmiques de dret de concurrència
2.2.1 Prestacions econòmiques de caràcter social per a treballadors/es del mar
2.2.2 Ajut per part, adopció o acolliment múltiple, sotmès al nivell d’ingressos
de la unitat familiar
2.2.3 Ajut per adopció internacional
2.3 Prestacions econòmiques d’urgència social
3. PRESTACIONS TECNOLÒGIQUES
3.1. Ajudes tècniques dependents del sistema de serveis socials
3.1.1 Ajudes per a la mobilitat i el transport
3.1.2 Ajudes per a l’autonomia personal i la comunicació
3.2 Altres prestacions de suport a l’accessibilitat i de supressió de barreres
dependents del sistema de serveis socials
3.2.1 Ajudes per a la supressió de barreres arquitectòniques i de barreres en la
comunicació
3.2.2 Ajudes per a l’adaptació d’habitatges per a persones amb discapacitat

España necesita un Plan Nacional de atención al anciano enfermo

Llegit a: Observatorio de salut y Mujer Julio 2008

El paciente anciano es un enfermo de alta complejidad tanto en lo que se refiere al diagnóstico como al tratamiento. Sin embargo, existe un claro problema de formación de los médicos, ya que la Geriatría apenas se contempla en las universidades. Esta realidad se traduce en diagnósticos incorrectos, malos tratamientos, una tasa elevada de ingreso hospitalario, una estancia media superior a la necesaria y un alto porcentaje de reingresos. Hay que tener en cuenta los pacientes ancianos, que suelen presentar múltiples patologías y están polimedicados, suponen entre el 45 y el 60% de las consultas de Atención Primaria y los médicos de familia no tienen la formación suficiente para abordar la complejidad clínica de estos pacientes. Así lo exponían los expertos reunidos en el 50º Congreso Nacional de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG).
Según el presidente de esta Sociedad, doctor Pedro Gil, "en España se necesita un Plan Nacional de atención al anciano enfermo. Es absurdo que en un país tan envejecido como el nuestro no haya una estructura de asistencia geriátrica que asegure unos mínimos-. La Geriatría es la única rama de la Medicina dedicada de forma exclusiva a atender los problemas de salud de los ancianos. Sin embargo, mientras que en Castilla-La Mancha todos los hospitales primarios tienen un servicio de Geriatría, en Andalucía, con 1.215.000 personas mayores de 65 años y 254.000 mayores de 80, nuestra especialidad no existe para el Sistema Andaluz de Salud".
Señala el presidente de la SEGG que, según se ha demostrado en numerosos estudios, la asistencia geriátrica especializada reduce la morbi-mortalidad en el anciano, el número de ingresos y reingresos hospitalarios, así como la estancia media. También mejora la recuperación funcional del paciente y reduce el consumo de medicamentos. Esto supone para el sistema de salud un ahorro muy importante de costes y recursos, por lo que los administradores sanitarios deberían valorar convenientemente la necesidad de crear una estructura mínima de asistencia geriátrica. "Lo contrario sería una cuestión de completa ignorancia".
Respecto a los ancianos enfermos dependientes, la SEGG ha creado una comisión de seguimiento para analizar la manera en la que las diferentes Comunidades Autónomas aplican los beneficios contemplados en la Ley de Promoción de la Autonomía Personal. También tiene intención de construir un mapa sociosanitario de la dependencia en España, a partir del cual establecer las prioridades sobre las que se deberá afrontar la adecuación de la Ley de Dependencia a la realidad y proceder a la reorganización de los recursos asistenciales.
La edad nunca debe ser un obstáculo para la prevención
La falta de control de los factores de riesgo cardiovascular, como el tabaquismo, no practicar ejercicio físico, consumo inadecuado de alcohol, hipertensión arterial, colesterol elevado y carencias nutricionales, son la causa fundamental de que más de la mitad de la población mayor de 65 años fallezca a causa de una enfermedad cardiovascular.
"La prevención -advierte el doctor García de Monlleó, presidente del Congreso de la SEGG- es un aspecto fundamental para reducir esta elevada mortalidad. Y la edad no puede ni debe ser una excusa".
Uno de los problemas más frecuentes en las personas mayores es el de la malnutrición. Es cada vez más frecuente el desvío de la tradicional dieta mediterránea durante la etapa laboral, que condiciona a la comida rápida y a la pérdida de la cultura alimentaria. Y esto es especialmente relevante en las personas mayores, ya que con la edad el organismo tiene más dificultades para absorber los diferentes nutrientes, como es el caso de determinadas vitaminas y oligoelementos.
"Una de las carencias habituales en los ancianos", aclara el doctor García de Monlleó, es la vitamina E, que es un potente antioxidante e impide la aparición de radicales libres, que origina lo que se denomina estrés oxidativo. Asimismo, el déficit de vitaminas del grupo B se empieza a comprobar que está relacionado con el deterioro neuronal e incluso con las enfermedades cardiovasculares, especialmente el ictus.
El ictus conlleva un deterioro cerebral por mínimo que éste sea. De hecho, es cada vez más frecuente encontrar personas que presentan una merma de su capacidad intelectual por esta causa. "También encontramos cada vez más demencias de origen dual, en las que hay una combinación de Alzheimer y accidentes cerebrovasculares. Por eso insistimos mucho que hay que emprender cuanto antes el desarrollo de hábitos saludables con el fin de prevenir todos estos problemas. Y en este punto no basta con una alimentación sana, el ejercicio físico y controlar los factores de riesgo. Es necesario también mantener una actividad intelectual activa para retrasar el deterioro cognitivo".
Señala este experto que las personas mayores deberían someterse periódicamente a una analítica con el fin de detectar posibles carencias nutricionales o anemias, además de controlar todos los demás factores de riesgo, y someterse a una valoración de capacidad cognitiva mediante escalas neurológicas, "con el fin de detectar lo antes posible el deterioro cognitivo y frenar su evolución".
El 75% de los centenarios son mujeres
Según un estudio geodemográfico del Departamento de Geografía de la Universidad de Cantabria, y publicado en el último número de la Revista Española de Geriatría y Gerontología, se espera que en 2010 haya en España más de 7.700 centenarios y más de 56.000 a mediados del siglo XXI.
Ávila, Salamanca, Guadalajara, Almería, Soria, Segovia, Zamora, León, Valencia, Orense, Alicante, Pontevedra y Toledo tienen las tasas más altas de centenarios, con más de 600 por cada 100.000 personas mayores de 85 años. Por el contrario, las provincias con menos representantes de este grupo de población son Granada, Gerona, Lérida, Ceuta y Guipúzcoa.
El volumen de centenarios ha crecido de forma paralela a la tasa de supervivencia de todas las edades, y las mujeres españolas ocupen el segundo lugar del mundo en relación a la esperanza de vida. De hecho, el 75% de las personas con más de cien años son mujeres.
Según el autor del trabajo, Pedro Reques Velasco, la genética no es la única responsable para entrar el grupo de los centenarios, también hay condicionantes socioeconómicos, territoriales y ambientales.

Envelliment Actiu

Benest@r. A fons

Envelliment Actiu

• Presentació
• El Tema
• L'entrevista
• Les Dades
• Bones Pràctiques
• Guies i Eines

Presentació

Fomentar l'autonomia al llarg del Cicle de Vida

Montserrat Ballarín

La magnitud dels reptes provocats per l'envelliment demogràfic ens empeny, a responsables polítics, professionals, tercer sector i a la ciutadania en general, a dissenyar les respostes més adequades a aquests desafiaments. El terme "envelliment actiu" va ser adoptat per l'Organització Mundial de la Salut justament amb aquesta intenció: transmetre un missatge més complet que el de l'envelliment saludable, fins llavors dominant, i reconèixer aquells factors que condicionen l'envelliment de les persones i les seves possibilitats de viure autònomament més enllà de la mera atenció sanitària.

Tema

L'envelliment demogràfic i les seves conseqüències en la vida quotidiana

Jeroen Spijker

Jeroen Spijker és investigador "Juan de la Cierva" al Centre d'Estudis Demogràfics i del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest article fa un breu repàs dels factors que han permès que cada vegada més persones arribin a edats més elevades i apunta alguns dels reptes sociopolítics que aquest context pot generar.

La joventut és una disbauxa. El món adult una lluita. La vellesa una lamentació

Iago de Balanzó

Amb aquesta cita de Lord Beaconsfield va començar la intervenció del psicòleg Iago de Balanzó al Congrés de Gerontologia i Geriatria de Catalunya, celebrat a l'Hospitalet el passat mes de maig. Balanzó va prendre part a la taula "Economia i gent gran com a objecte econòmic", on va pronunciar una conferència que va reividicar els fers i els sabers de les persones grans. El text que us oferim a continuació és un extracte d'aquella conferència .

L'entrevista

"Si bé no podem evitar fer-nos grans, sí que podem afavorir i promoure un envelliment millor"

Entrevista a Antoni Salvà

La primera entrevista d’aquest monogràfic sobre envelliment, i la primera del butlletí Benestar A Fons, l’hem feta amb Antoni Salvà. Salvà és geriatra i director de l'Institut Català de l’Envellimentuna fundació privada integrada per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona i l'Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, que té com a missió aprofundir en el coneixement dels diferents aspectes relacionats amb l'envelliment

Les Dades

Dades recents, projeccions i fonts secundàries

A l’hora de cercar fonts estadístiques per conèixer les condicions de vida de les persones grans de manera sistematitzada, contrastada i rigorosa ens trobem amb les ja populars dificultats causades per la llunyania de l’últim cens i amb d’altres de noves, provocades per les dificultats de trobar dades desagregades -territorialment i per edats. Aquesta secció pretén proposar unes quantes de les fonts que es poden consultar per entreveure quina és la situació i les característiques de les persones grans i dels serveis que s’hi adrecen. Combinant-les, potser ens podrem fer una idea què passa als diferents nivells territorials, als diferents subgrups d’edat i en els múltiples àmbits d’intervenció.

Bones Pràctiques

Barcelona, la participació activa als Casals de Gent Gran

Montse Freixa
Tècnica de gent gran

Converses matinals a Terrassa. "Esmorza amb nosaltres i explica'ns que penses de..."

Carme Busqueta
Responsable tècnica de promoció de la gent gran

Programa de dinamització i formació permanent de la gent gran de Mollet del Vallès

Ana María Díaz
Regidora de gent gran

Programa de dinamització de gent gran a l'Alt Berguedà

Rosa Genovès
Dinamitzadora de gent gran

Guies i Eines

Bibliografia de referència i recuros en línia

La reducció de la mortalitat i l'augment de l'esperança de vida, junt amb la reducció de la fecunditat, ha generat una tendència a l'envelliment progressiu de la població. Aquests canvis demogràfics han estat assumits com a un repte important per les més diverses entitats polítiques, que des de fa temps malden per dissenyar els ajustos polítics i socioeconòmics més adequats per superar-lo. En aquesta secció recollirem alguns dels marcs teòrico-polítics que s'han creat com a conseqüència d'aquests reptes demogràfics amb la intenció que puguin ser una eina útil a l'hora d'enfocar el debat, les prioritats i les intervencions.

El butlletí Benest@r vol ser un espai de referència del treball que des dels ens locals s’està duent a terme en l’àmbit de serveis socials. Es per això que us convidem a nodrir les seves seccions amb aquelles notícies i activitats que cregueu que puguin interessar als i les professionals dels sector i a proposar els temes que us agradaria que desenvolupéssim monogràficament. Podeu adreçar les vostres propostes a benestar@diba.cat

Pensions indignes

Afortunadament, encara que tímids i no pas imminents, comencen a donar passos per dignificar les pensions.

Tots els grups parlamentàris del Congrés dels Diputats han votat a favor d'una iniciativa per incrementar el coeficient amb què es calculen les pensions de viudetat. La iniciativa, presentada per Convergència i Unió, preveu apujar entre un 52 i un 90% les pensions de les persones amb càrregues familiars i un 70% en la resta de supòsits. Cal tenir en compte que set de cada deu pensions de viudetat a Catalunya estan per sota del llindar de la pobresa.

A Espanya hi ha un milió i mig de persones vídues que cobren menys de 550 euros de pensió. Aquestes pensions es calculen en funció del que cobrava el marit o la dona. El coeficient que s'aplicava per calcular-les és del 52% i, amb la proposta aprovada, s'incrementarà el percentatge 18 punts, fins al 70% i fins al 90% en el cas de persones amb càrregues familiars. En aquest supòsit, hi haurà les persones que visquin amb menors acollits, fills menors de 26 anys, persones discapacitades i quan els ingressos de la família no superin el 75% del salari mínim interprofessional.

Jornada sobre programas intergeneracionales en Valencia

Jornada sobre programas intergeneracionales en Valencia (9 de Junio)

El próximo día 9 de junio tendrá lugar en la Universidad de Valencia la Jornada Los programas Intergeneracionales y el trabajo en Red. Análisis de buenas prácticas y propuestas de desarrollo en cuya organización colabora la Red Intergeneracional.

La conferencia marco de esta Jornada estará a cargo del profesor Matt Kaplan, de la Penn State University (EEUU), pionero mundial en el estudio e investigación de los programas intergeneracionales comunitarios. Esta Jornada trata de plantear la necesidad de potenciar el trabajo en red para que el desarrollo de las prácticas intergeneracionales sea más sólido y productivo. En este enlace se pueden consultar tanto el programa completo de la Jornada, que es gratuita, como el procedimiento de inscripción www.redintergeneracional.es

III Congrés de Professionals i Entitats de Gerontologia i Geriatria de Catalunya

El 7 i 8 de maig es celebrarà a la Farga de l'Hospitalet del Llobregat el III Congrés de Professionals i Entitats de Gerontologia i Geriatría de Catalunya amb el lema "Envelliment satisfactori, el nostre repte".

Archivo de la Experiencia

L’Archivo de la Experiencia és un extens projecte amb dos objectius, un de caràcter social i un altre de caràcter tècnic, que pretén unir a grans i petits en un mateix entorn: Internet, a través de les vivències de la nostra gent gran.

Un bé social
L'Archivo de la Experiencia ofereix protagonisme a un sector de la població fins ara poc afavorit a Internet: els més grans. Els seus testimonis i aportacions crearan un mosaic de continguts que contribuiran a la conservació de la nostra herència històrica.

Perque són les personas qui fan un país i són les històries de cada home i de cada dona les que li confereixen una personalitat, l'Archivo de la Experiencia es convertirà en un important document viu sobre la història de l'España del seglo XX i en font d'informació essencial per al futur.

Un bé tècnic

Tot allò que aportin els testimonis, narració i documentació, es recopilarà i es catalagorà en el propi lloc de recollida. Documents i vídeos s'entrellaçaran en un mateix format per tal de facilitar l'accés a la informació.

Una excel.lent organització documental permetrà que aquesta gran quantitat de material sigui de fàcil localització i accés per a tothom. Així, monogràfics i testimonis, ja sigui com unitats independents o bé formant part del conjunt de l'Archivo de la Experiencia, seran peces d'un gran valor informatiu i educatiu.

Segueix la vaga al sector de la dependència

Llegit a: http://www.ugt.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=867&Itemid=1

Els serveis mínims no s’han seguit en molts centres importants

Després de què ahir la patronal i l’Administració perdessin una oportunitat única de signar d’una vegada per totes un Conveni Català de la Dependència que ha de solventar la precarietat laboral i asssitencial que es donen en els centres catalans, les treballadores i els treballadors del sector arriben a l’onzè dia de vaga indefinida.
En la reunió de mediació d’ahir, ACRA i la Unió Catalana d’Hospitals –patronals majoritàries al sector- van limitar la seva oferta econòmica en 1.000 euros bruts al mes només per a la categoria de gerocultor, i a finals de 2009, molt lluny de l’exigència de la UGT de Catalunya de garantir aquest sou per a les categories més baixes. Tanmateix, la patronal tornà a mostrar la seva contundent negativa al plantejament del nostre sindicat que situa la necessitat de reduir les càrregues de treball, no només en termes de càrrega per al propi treballador sinó també com a exigència per a la millora assistencial per als usuaris i les usuàries d’aquests centres. Ni tan sols ha tingut en compte la proposta de reducció de jornada plantejada per la UGT, consistent en passar de les 1792 hores anuals actuals a 1742 hores -50 hores anuals menys- per a finals de 2010. La patronal tampoc ha volgut donar cap resposta a la situació que es dóna actualment amb les Incapacitats Temporals de les seves treballadores, que si es posen de baixa perceben salaris inclús per sota del Salari Mínim Interprofessional, ni a la petició de la UGT de Catalunya de què les baixes per accident laboral siguin cobertes en el 100%.
Des de la UGT de Catalunya entenem que políticament algun responsable haurà de comprometre’s a donar una sortida a aquest conflicte i a traçar les directrius del sector sobre el qual s’assentaran les noves Llei de la Dependència i Llei de Serveis Socials, cridades a executar la quarta porta de l’Estat del Benestar al nostre país. Així mateix, creiem que aquesta situació ha de servir de profunda reflexió sobre quins són els serveis socials que veritablement volem per a Catalunya.
Sense serveis mínims
En la jornada d’avui, per a la qual la UGT de Catalunya ja havia anunciat que no podria garantir el compliment dels serveis mínims decretats pel Govern, el nostre sindicat xifra en un 80% el seguiment de la vaga.
Per causes alienes a les treballadores, els serveis mínims no s’han pogut seguir en alguns dels principals centres, destacant:
Residència Mapfre Quavitae (Barcelona) – Centre privat.
Residència SAR Regina (Barcelona) – Centre privat amb concert amb el Servei Català de la Salut per a llits sòcio-sanitaris.
Sanitas Residencial Provença (Barcelona) – Centre privat.
Centre Euroresidencias Les Corts (Barcelona) – Centre privat.
Residència Mossèn Vidal i Audós (Barcelona) – Centre públic de gestió privada.
Centre gerontològic AMMA Horta (Barcelona) – Centre privat.
· Centre gerontològic AMMA Teià (Teià, Maresme) – Centre privat.
· Residència geriàtrica Fort Pienc (Barcelona) – Centre públic de gestió privada.
· Residència Falguera (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat) – Centre concertat.
· Residència Barcelona Bertran i Oriola (Barcelona) – Centre públic de gestió privada.

Davant la irresponsable actitud d’ACRA i la Unió Catalana d’Hospitals que han amenaçat i coaccionat les treballadores dels seus centres pressionant-les amb el fals argument que durant la vaga els treballadors no poden anar al metge, des de la UGT de Catalunya recordem que es tracta d’un dret individual del treballador i que des de que ens trobem en període democràtic aquest dret individual no s’havia vulnerat. Després de mentir afirmant que és il·legal anar al metge i d’amenaçar amb el comiat aquelles treballadores que s’agafin la baixa, des del nostre sindicat recordem que el facultatiu professional és és l’únic que té la postetat de decidir si una treballadora pateix una sobrecàrrega de treball o si escau que agafi la baixa, i no l’advocat de la patronal de torn.

Vaga indefinida del sector de la dependència per les precàries condicions laborals

La patronal admet que s'han de millorar 'tant com sigui possible'

Els treballadors que atenen les persones en estat de dependència han arribat a una situació límit. Els sous baixos (700-900 euros mensuals), la manca de personal, i la baixa professionalització han conduït a la vaga indefinida que avui comença. Diu el representant d'UGT, Sergio Martínez: 'Estem desesperats; els nostres vells i la gent dependent no són ben atesos.' El conveni actual vigent a Catalunya és l'espanyol, del 1997, però des del juliol sindicats i patronal en negocien un de propi.

El País Valencià, per exemple, té un conveni propi, amb unes condicions millors que no l'estatal.

A Catalunya, segons la normativa actual, un professional ha de tenir cura de vint interns durant el dia, i de trenta-cinc durant la nit, però a vegades són més, perquè quan manca personal, per baixa o vacances, no el substitueixen, diu Martínez, que culpa la patronal d'afany mercantil. Les millores que reclamen els treballadors van lligades a una professionalització del sector, que ara és nul·la. 'Un treballador tant posa injeccions com neteja lavabos. Les condicions són tan dolentes que ni els immigrants no volen treballar-hi.'

Els serveis mínims de la vaga seran els corresponents al nombre de treballadors d'un dia festiu.

Un 70% dels centres són privats i un 30% depenen de l'administració pública, però són de gestió privada.

La patronal admet que les condicions laborals s'haurien de millorar, però els costos de manteniment d'aquests centres són molt elevats i les ajudes de l'administració amb prou feines si cobreixen el preu de cost.

Paco Carretero, assessor d'ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), explica que la patronal ofereix un augment salarial d'un punt més que no el conveni estatal (això equivaldria a un augment total del 5,9% per al 2008), però els sindicats l'han rebutjat. També es declara 'sorprès' per la convocatòria de vaga en plena negociació, i la considera precipitada.

L'altre consorci que gestiona centres d'aquesta mena és la Unió Catalana d'Hospitals.

Comissions Obreres coincideix amb UGT amb les reivindicacions, i va participar en la vaga dels dies 3-4 de març, però no se suma a la vaga indefinida que comença avui.

Llegit a : vilaweb.cat


UGT diu:

Després de quatre anys intentant la negociació amb l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i amb la Unió Catalana d'Hospitals, d'un conveni català del sector de la Dependència que tregui els 30.000 treballadors i treballadores de la precarietat laboral i assistencial que durant els darrers anys estem vivint a Catalunya, i davant els continus boicots de la patronal perquè aquest sector continu precaritzat dotant Catalunya d'uns serveis socials que no són propis d'un país desenvolupat, la Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya convoca els treballadors i les treballadores del sector a una vaga indefinida a partir del proper dilluns, 7 d'abril.

El nostre sindicat torna a denunciar a la ciutadania de Catalunya quina és la realitat que es viu en els centres residencials de la tercera edat, centres de dia, ajuda domiciliària per a persones dependents, teleassistència i qualsevol dels serveis destinats a afavorir la qualitat de vida de les persones depenents de Catalunya.

Per a la UGT de Catalunya no es pot tolerar que aquesta situació es perpetuiï en la nostra comunitat. Davant la poca implicació de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania per dignificar aquest sector i garantir uns veritables serveis socials al nostre país, la UGT de Catalunya entén que la vaga indefinida i la denúncia del tracte indigne que els nostres ciutadans dependents estan rebent per compte d'aquesta situació insostenible són l'única via per aconseguir dignificar un sector de més de 30.000 treballadors, la majoria dels quals són dones, que estan cridats a materialitzar el desplegament de la Llei de Dependència i la Llei de Serveis Socials. El nostre sindicat calcula que en els propers quatre anys seran necessaris uns 10.000 professionals més, que actualment no existeixen.

Pel que fa els serveis mínims decretats pel Govern, la UGT de Catalunya considera que aquests confirmen quelcom que ja vàrem fer constar en la vaga de 24 hores del 3 de març: que aquest sector se sustenta en serveis mínims els 365 dies a l'any. Per al nostre sindicat, resulta absolutament vergonyós que la conselleria d'Acció Social i Ciutadania estigui negociant l'augment de les tarifes de les empreses privades del sector de la Dependència, mentre el Govern reconeix que aquest sector es troba sempre sota mínims en condicions laborals.

D'altra banda, la UGT de Catalunya no entén la postura de CC.OO. de Catalunya que, en el moment més important de la negociació i després d'haver dut, juntament amb la UGT, els treballadors i les treballadores del sector a una vaga de 24 hores el depassat 3 de març, deixen ara novament el nostre sindicat sol davant la responsabilitat que com a institució sindical tenim, i trencant la unitat sindical en una acció que només pot afavorir la continuïtat d'aquesta insostenible situació.

Noves convocatòries de premis de recerca sobre atenció a l'envelliment

A hores d'ara hi ha dues convocatòries obertes per a premis de recerca sobre atenció a l'envelliment. Per una banda, ens trobem la convocatòria 2008 del Premi Edad & Vida. Per a aquest any el tema de recerca triat és "Innovación y tecnología aplicada a productos y servicios de atención a domicilio". El termini de presentació de propostes acaba el 30 de maig de 2008, i el premi està dotat amb 30.000 euros.

D'altra banda, també es poden presentar propostes per al Premi de Recerca "Francisco Garcés Roca", promogut per la Sociedad Española de Asistencia Sociosanitaria e Innovaciones Sociosanitarias. Aquest premi està dotat amb 6.000 euros, i té com a objectiu promoure el coneixement de l'assistència sociosanitària a malalts crònics que presenten dependència. El termini de lliurament finalitza el 16 de maig de 2008.

Article Maria Pia Barenys

La Maria Pia Barenys em demana que publiqui al blog un article que ha escrit per al Butlletí de l'Associació Catalana de Sociologia:

Maria Pia Barenys

Per fi he arribat a gran

Per fi he arribat a gran. Sí, sóc una persona gran. Us explico. Des de que tenia 20 anys i fins ara, que en tinc 63, que m’interesso pel món de la vellesa. Això vol dir tota una vida amb aquest tema a l’espatlla des de diferents àmbits socials i laborals, és a dir, docents i investigadors, i sempre des de la perspectiva sociològica. El perquè una persona molt jove es dedica a aquest tema donaria per a una llarga dissertació, la qual, els que ens hi dediquem, hem pensat de fer alguna vegada. En el meu cas, la pregunta/hipòtesi era: ¿com una persona gran, que lògicament ha estat jove, pot haver entomat tots els canvis que li han sobrevingut, tant físics com anímics i socials, i mantenir-se en la seva personalitat, alhora que sobreviure? Des de la perspectiva d’una persona jove, aquests canvis es valoren com a negatius. Sabreu que, als anys seixanta, la vellesa patia d’un estereotip marcadament negatiu, en tots els aspectes.

Ara no ho veig així. No caldria ni dir-ho. Com algú em comentava, hagués estat irònic que, després de tota la vida dedicant-me a estudiar la vellesa , no hagués pogut arribar-hi.

Una de les causes que em va motivar a prejubilar-me era la de comprovar, per fi, com s’estava jubilada Havia llegit tant les teories i les experiències dels altres que ja era hora de constatar-les per mi mateixa. Cada situació és diferent, però hi ha denominadors comuns en el fet de jubilar-se. Per altra banda, si no fos així no seria possible la Sociologia.

Un tema a debatre, i amb el que t’enfrontes quan et jubiles, és la visió dels altres, i per tant, l’imaginari social com a persona desvagada que no fa res, o que no ha de fer res per obligació, i que té tot el temps lliure. En comptes de temps lliure, jo parlaria de temps de lliure disposició. Però no lliure de compromisos, perquè el fet de viure ja és una cosa molt compromesa, molt prometedora i comprometedora.

Quan vaig fer 61 anys em vaig acollir al pla d’emeritatge, com es coneix a la UAB, o de prejubilació. És a dir, la UAB et complementa la pensió, de forma que et ve a sortir un 15% menys del que guanyaves. Això per tal de que te’n vagis de la docència regular, la qual serà coberta per un, o una, docent segurament en precari, al qual haurà de pagar molt menys per la mateixa feina, atès que no té sexenis, ni trams de docència, ni antiguitat. Per a mi , la gràcia d’aquesta situació és que et permet conservar un despatx compartit, amb tot el que això representa de disposar d’ordinador, telèfon, taula i cadira, és a dir, d’un lloc per treballar amb el teu grup d’investigació i fer tutories. I també, si s’escau, estar a disposició del departament per fer algun encàrrec puntual.

Puc dir que, a diferència d’altres jubilacions, aquest tipus no suposa un trencament radical amb el lloc de treball, i entra en una de les variades formes que els sindicats i les organitzacions de gent gran contemplen com a òptimes. Com bé sabem, el treball és quelcom més que el sou que rebem. També hi compten les relacions socials, la valoració in situ, etc. Valoració que desapareix així que et barreges amb altres àmbits de la societat civil i passes a ser una jubilada amb tot el temps lliure, com et diu tothom. Alguns amb ulls d’enveja, uns altres amb la por o el misteri pintat a la cara tot preguntant-se: què faria jo si no hagués d’anar la feina? I més concretament: qui seria jo fora de la UAB?

Per tant, cal situar-te i refer l’escala de valors. És un avantatge viure, i viure molts anys. Tal com hem constatat per les estadístiques, la nostra esperança de vida al néixer supera els 80 anys, i cada cop més anys ens separen de la fi del treball. Amb tant de temps per endavant et pots permetre agafar altres compromisos. Com diu Anne Marie Guillemard, per a les societats futures es preveu una llarga vida de formació i de treball alternativament, de tal manera que ni la formació ni el treball siguin etapes tancades en si mateixes, amb un principi i un final.

Els primers mesos, fins i tot el primer any, és possible que un/una vagi una mica venut. Es tracta o bé de fer-se un pla de previsions a complir, com ara desigs no realitzats, d’oferir a altres indrets l’especialització adquirida, etc.., o bé d’escoltar-se a un/una mateix. I hom s’adona de quan temps feia que no s’escoltava, potser des de la joventut. I aleshores les possibilitats són immenses, des de realitzar els anhels fins a no deixar de banda els coneixements adquirits, que ja formen part d’un mateix, i adquirir compromisos a tort i a dret amb la societat civil. I és bo tenir clar allò que no vols fer, perquè en la situació de temps lliure, que diuen els altres, et poden organitzar la vida si tu no te l’organitzes.

Parlant d’organització, l’oci dels vells és actualment una de les branques més reeixides. I la forma d’oci es pot diferenciar, com en tots els àmbits, per classes socials. Si vius en el cinturó d’una gran ciutat, i més enllà a les rodalies, tens l’acollida dels casals. Cada barri i cada poble, per petit que sigui, tenen un casal per a gent gran. La distribució d’aquests a Barcelona, segons el mapa de Serveis Personals de l’Ajuntament, posa de manifest que als barris burgesos, benestants, com es diu ara, els casals públics són pràcticament inexistents, i en canvi abunden els cercles privats. Públics o privats, uns i altres tenen la missió de ser un lloc de reunió i d’organització d’activitats per als seus socis.

Podríem parlar també, dins de l’oci, de l’organització de viatges. Des del pare o la mare IMSERSO, que es diversifica i ofereix fins i tot estades a balnearis, fins a les excursions que es munten en cada casal. L’oferta es diversifica i amplia quasi fins a l’infinit, com vàrem poder comprovar en un estudi fet pel GEV (Grup d’Estudis de la Vellesa) sobre els Casals Municipals a BCN en què vàrem trobar més de 70 tipus diferents d’activitats i formes d’organització. Actualment, les activitats que es fomenten són las de caràcter formatiu, és a dir, aquelles en les quals la persona pugui aprendre coses o bé aprofundir en les seves habilitats.

També cal dir que els centres culturals de Barcelona adreçats a tota la població es nodreixen bàsicament de gent jubilada benestant, atès que són de pagament, com ara la Casa Elizalde o la Casa Golferich, per citar-ne dos d’entre tants.

Si he agafat l’oci, i més concretament l’oci social, si és que hi ha alguna acció humana que no sigui social, fins i tot la més íntima i personal, ha estat per demostrar que en les formes d’oci que l’imaginari social atribueix a la gent gran (jubilació igual a temps lliure, igual a temps buit), i que diuen que és allò a què es dedica majoritàriament, ha estat per demostrar que també existeix el compromís personal i social, i que aquest també està organitzat.

Ara només em cal decidir, i triar, respecte de tot el que m’ho ofereix la vida. I fer-ho amb un major control precisament sobre la meva pròpia vida, perquè ja he arribat a gran.

I per altra banda, des de la meva vessant de gerontòloga finalment he arribat a ser el meu propi objecte d’estudi. Això diríem que és la quadratura del cercle!

Mariapia Barenys

Professora emèrita de la UAB
Directora del GEV (Grup Estudis Vellesa)

Resultats electorals

Tal i com podeu veure a la seva plana web, el Partido de los Pensionistas en Acción va aconseguir 3.000 vots a les darreres eleccions generals. Es tracta d'un resultat molt modest que satisfà, però, les expectatives dels impulsors del partit. Aquest tipus de partit, anomenats "Single-issue parties" o partits unidimensionals pel fet de centrar-se en un únic aspecte de la política tenen èxit només quan el tema en que es centren és converteix en nucli del debat polític i social. Si la societat percep en algun moment de manera majoritària que el sistema públic de pensions està realment en entredit, un partit d'aquestes característiques té possibilitats d'arribar al Congrés, com va passar a Holanda. Mentre no sigui així, difícilment trobaran un espai gaire més ampli que l'actual en el escenari polític.

Partido de los pensionistas en acción

Avui és dia d'eleccions generals. En aquestes eleccions es presenta un nou partit, el Partido de los Pensionistas en Acción. Neix aquest partit amb voluntat d'aconseguir representació parlamentària, com ho han fet altres partits similars en altres països europeus. Per exemple, l'any 1994 es van presentar a les eleccions a Holanda dos partits en defensa dels interessos dels pensionistes. Un va aconseguir un escó i l'altre 6. A les següents eleccions es van presentar en una llista única però ja no van aconseguir cap escó. En podeu trobar més informació en aquest enllaç. Seguirem amb interès l'evolució al nostre pais d'aquest nou partit. No és el primer cop, però, que un partit d'aquestes caracterísitques neix a Espanya. La Agrupación Ciudadana Independiente Panteras Grises de España ja ho va fer a les eleccions autonòmiques i municipals el 1991, però sense gaire èxit i amb una certa controversia sobre irregularitats en les seves llistes. Esperem que aquest no sigui el cas d'aquest nou partit.

Programes intergeneracionals. Cap a una societat per a totes les edats

L'Obra Social de La Caixa ha publicat el llibre "Programes intergeneracionals. Cap a una societat per a totes les edats" en el Volum 23 de la Col·lecció d'Estudis Socials

Aquí us el podeu descarregar sencer o per capitols

Autors: Mariano Sánchez (director), Donna M. Butts, Alan Hatton-Yeo, Nancy A. Henkin, Shannon E. Jarrott, Matthew S. Kaplan, Antonio Martínez, Sally Newman, Sacramento Pinazo, Juan Sáez i Aaron P.C. Weintraub

Els programes intergeneracionals ofereixen oportunitats perquè les generacions grans i les més joves es relacionin. En societats on el contacte cara a cara entre joves i grans esdevé sovint difícil, aquests programes augmenten la solidaritat i la cohesió social i faciliten la inclusió de totes les generacions.

Això no obstant, s'ha demostrat que els beneficis que poden comportar els programes intergeneracionals no s'aconsegueixen simplement fent que les generacions es trobin. Cal que aquests programes responguin a necessitats reals de les persones i de les comunitats: han d'estar ben dissenyats, gestionats i planificats i han d'implicar un treball en xarxa que connecti diferents entitats i recursos.

En línia amb la crida internacional de Nacions Unides per construir una societat per a totes les edats, el present estudi de l'Obra Social "la Caixa" investiga quines característiques han de tenir els programes i les polítiques intergeneracionals que aspirin a fer de les nostres societats llocs on no es discrimini les persones per la seva pertinença a un o altre grup d'edat,i on l'envelliment no sigui considerat com una amenaça sinó com un procés que contribueix al benestar i al desenvolupament socioeconòmic.

Principals propostes dels programes electorals

ISA, Barcelona 2008

Research Committee on
Sociology of Aging RC11

Main theme
Diversities of ageing: Discourses and debates

Programme Coordinator
Andreas Hoff, Univesity of Oxford, UK, andreas.hoff@ageing.ox.ac.uk

Demographic ageing and its consequences for our ageing societies and the people living in them have become popular themes of policy reform, public debate, and even TV talk shows. Population ageing has indeed become a global phenomenon – almost all societies worldwide are affected by changes of their population structures, with a decreasing share of younger people and a growing proportion of older people living in them.

This change has implications for our future societies: Fewer younger people mean fewer children and grandchildren, fewer family members and nurses looking after older people in need of care, fewer young workers in the workplace, they may mean fewer people paying social insurance contributions and taxes, fewer people using schools and universities, etc. More older people imply greater numbers of older voters, older consumers, grandparents and great-grandparents, older workers in the workplace, they may mean more older people paying taxes and social insurance contributions, living in poverty and being socially excluded, or studying at university when others retire, etc.

Population ageing is not necessarily apocalyptic or catastrophic for individuals, societies and their social systems – it means a changing balance between older and younger people in society and the challenge of finding new ways of dealing with each other, of communicating between the generations, of supporting each other, of social inclusion and social integration. Ageing can become a risk factor – or an opportunity for realising new potentials.

Demographic ageing also implies changes in international relations, with ageing societies ‘importing’ younger care workers, who in turn leave behind family members in need of care, or attracting younger workers from disadvantaged regions of the world seeking new opportunities. Furthermore, increasingly individualised life courses, even more so in a globalised world, mean growing “diversities of ageing” – and more diversity in “discourses and debates” about ageing.

RC11 ‘Sociology of Ageing’ wants to provide a platform for these discourses and debates on the diversity of ageing. Therefore, we invite abstracts for papers and abstracts for symposia on any of the topics outlined above or any other topic related to the RC11 Programme theme “Diversities of Ageing: Discourses and Debates”.

Joint session 1: Aging, social exclusion, and social participation in a globalizing world

Joint Session of RC11 Sociology of Aging with RC10 Sociology of Participation, Organizational Democracy and Self Management.
Co-chairs: Julia Rozanova, University of Alberta, Canada rozanova@ualberta.ca and Andreas Hoff, University of Oxford, UK andreas.hoff@ageing.ox.ac.uk
This session adopts the concepts of social exclusion and social participation as a means to explore issues around the cumulative effects of disadvantages faced by older adults in various societal contexts world over. The meanings of participation, inclusion, and exclusion in different spaces and places, their connections to health and well-being, as well as the structural causes of inequalities in later life, will be considered.

The session means to bring the voices of older people to the fore in examining the diversity of experiences, causes, and implications of social exclusion and participation in later life. The private and public domains including, but not limited to, the family, organizational structure, the media, and social policy will be explored as the sites of older adults' resistance and activism against social exclusion.

The session will be organized as a panel. Papers involving older adults and other community stakeholders and/or incorporating non-traditional modes of presentation such as drama/enactment will be welcome alongside traditional academic papers.

Joint session 2: Leisure and the ageing societies

Joint Session of RC11 Sociology of Aging with RC13 Sociology of Leisure
Co-chairs: Ishwar Modi, University of Rajasthan, India iiiss2005modi@yahoo.co.in and Sara Arber, University of Surrey, UK s.arber@surrey.ac.uk

Joint session 3: New forms of interaction between children and older adults in ageing societies

Joint Session of RC11 Sociology of Aging with RC53 Sociology of Childhood
Co-chairs: Doris Bühler-Niederberger, University of Wuppertal, Germany
buehler@uni-wuppertal.de and Andreas Hoff, University of Oxford, UK andreas.hoff@ageing.ox.ac.uk
For a long time, the ‘Sociology of Ageing’ and the ‘Sociology of Childhood Studies’ appeared to be coming from contrasting, if not conflicting ends: public debate and policy discourse towards demographic change suggested growing intergenerational conflict over scarce resources between the younger and the older generations. This alleged ‘war of generations’ caught the attention and imagination of media and policymakers, particularly in the context of unprecedented wealth to be inherited from current pensioner generations coexisting with widespread child poverty, namely of those living with a lone parent or with many siblings.

In contrast to this common, but misleading public perception, this joint session will emphasise commonalities between children and older adults – and explore new ways of intergenerational interaction. Population ageing results in the emergence of a completely new quality of relationships between the younger and the older generations: Increasing longevity enables older people to spend much more time with their grandchildren in good health and to engage with them in new ways (e.g. new forms of leisure activities, jointly spent vacations) – a change from daily routines many children appreciate. Decreasing fertility makes (grand)children more precious – four, or in the new reality of patchwork-families, even more grandparents, competing for the attention of a grandchild is becoming more common.

On the other hand, the parent generation relies increasingly on grandparental childcare support to reconcile family and employment demands. Even traditional grandparent-grandchild interaction may change due to the availability of new means of communication. Furthermore, increasing childlessness or lack of frequent face-to-face interaction between grandparents and grandchildren due to long geographical distances may result in the development of new relationships between older adults and children outside the family. A growing number of NGO projects are trying to match older people with children coming from a lone parent household or children with an isolated older adult.

Papers addressing these or any related themes are invited. Presenters should aim to consider both the child’s and the older person’s perspective, or at least make an effort to accommodate the other side’s views, and/or discuss their reflection in policymaking or public debate.

With this third and final call the deadline for submission of paper/symposia proposals is extended to 30 November 2007. Abstracts of a maximum of 200 words should be sent to: Andreas Hoff, Chair of the Programme Committee, Oxford Institute of Ageing, University of Oxford, at andreas.hoff@ageing.ox.ac.uk .

Paper proposals intended for presentation in a joint session should be sent to BOTH co-chairs (see above)!

Abstracts MUST include:

• Name(s) and affiliation(s) of the author(s)
  
• Contact details of presenting author (postal address, telephone, fax + email)
  
• Title of the proposed presentation
  
• Indicate whether an oral paper or poster presentation

Please note that individuals should not be the first author (the presenter) of more than one paper.

Members of the RC11 Programme Committee
Susan Feldman, Monash University, Australia; Andreas Hoff, University of Oxford, UK (Chair); Virpi Timonen, Trinity College Dublin, Ireland; Lucie Vidovicova, Masaryk University, Czech Republic; and Feliciano Villar, University of Barcelona, Spain.

EL BOSQUE DE LUTO

Pel·lícula japonesa que ens apropa a la fi dels cicles vitals, poesia cinematogràfica en una proposta molt premiada i una de les gran sorpreses de la darrera edició de Canes.


Una treballadora social té una relació especial amb un dels homes interns, mentre pateix interiorment la pèrdua del seu fill. El dia de l’aniversari de l’ancià, decideix treure’l amb cotxe per passejar però s’espatlla. Decideixen seguir a peu i descobrir un viatge ple de màgia i pau per amagar les ombres de la mort.

Pellícula premiada a la recent edició de Canes. Una cinta íntima, d’autor, que es transforma en minimalisme cinematogràfic en molt moments: detallant el camp, la natura i, fins i tot, els personatges. Aparentment, sembla que no passi res. La bellesa visual de l’entorn ajuda a omplir de poesia aquesta pellícula tan especial. La vida i la mort es miren frontalment, s’acaricien la mà i s’accepten com a cicles vitals inseparables.

19th IAGG World Congress of Gerontology and Geriatrics

Entre el 5 i el 9 de juliol de 2009 es celebrarà a Paris el 19th IAGG World Congress of Gerontology and Geriatrics. A la seva plana web podreu veure quins seran les principals àrees temàtiquqes sobre les que es treballarà. Tot i que ja s’ha obert el termini per a presentar propostes per a organitzar simposis dins del Congrés, a hores d'ara encara trobareu poca informació concreta ja que falta molt per a que es porti a terme el Congrés, però us podes suscriure a un butlletí de notícies per estar al cas dels terminis per si hi voleu enviar alguna proposta.