Envelliment Actiu

Benest@r. A fons

Envelliment Actiu

• Presentació
• El Tema
• L'entrevista
• Les Dades
• Bones Pràctiques
• Guies i Eines

Presentació

Fomentar l'autonomia al llarg del Cicle de Vida

Montserrat Ballarín

La magnitud dels reptes provocats per l'envelliment demogràfic ens empeny, a responsables polítics, professionals, tercer sector i a la ciutadania en general, a dissenyar les respostes més adequades a aquests desafiaments. El terme "envelliment actiu" va ser adoptat per l'Organització Mundial de la Salut justament amb aquesta intenció: transmetre un missatge més complet que el de l'envelliment saludable, fins llavors dominant, i reconèixer aquells factors que condicionen l'envelliment de les persones i les seves possibilitats de viure autònomament més enllà de la mera atenció sanitària.

Tema

L'envelliment demogràfic i les seves conseqüències en la vida quotidiana

Jeroen Spijker

Jeroen Spijker és investigador "Juan de la Cierva" al Centre d'Estudis Demogràfics i del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest article fa un breu repàs dels factors que han permès que cada vegada més persones arribin a edats més elevades i apunta alguns dels reptes sociopolítics que aquest context pot generar.

La joventut és una disbauxa. El món adult una lluita. La vellesa una lamentació

Iago de Balanzó

Amb aquesta cita de Lord Beaconsfield va començar la intervenció del psicòleg Iago de Balanzó al Congrés de Gerontologia i Geriatria de Catalunya, celebrat a l'Hospitalet el passat mes de maig. Balanzó va prendre part a la taula "Economia i gent gran com a objecte econòmic", on va pronunciar una conferència que va reividicar els fers i els sabers de les persones grans. El text que us oferim a continuació és un extracte d'aquella conferència .

L'entrevista

"Si bé no podem evitar fer-nos grans, sí que podem afavorir i promoure un envelliment millor"

Entrevista a Antoni Salvà

La primera entrevista d’aquest monogràfic sobre envelliment, i la primera del butlletí Benestar A Fons, l’hem feta amb Antoni Salvà. Salvà és geriatra i director de l'Institut Català de l’Envellimentuna fundació privada integrada per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona i l'Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, que té com a missió aprofundir en el coneixement dels diferents aspectes relacionats amb l'envelliment

Les Dades

Dades recents, projeccions i fonts secundàries

A l’hora de cercar fonts estadístiques per conèixer les condicions de vida de les persones grans de manera sistematitzada, contrastada i rigorosa ens trobem amb les ja populars dificultats causades per la llunyania de l’últim cens i amb d’altres de noves, provocades per les dificultats de trobar dades desagregades -territorialment i per edats. Aquesta secció pretén proposar unes quantes de les fonts que es poden consultar per entreveure quina és la situació i les característiques de les persones grans i dels serveis que s’hi adrecen. Combinant-les, potser ens podrem fer una idea què passa als diferents nivells territorials, als diferents subgrups d’edat i en els múltiples àmbits d’intervenció.

Bones Pràctiques

Barcelona, la participació activa als Casals de Gent Gran

Montse Freixa
Tècnica de gent gran

Converses matinals a Terrassa. "Esmorza amb nosaltres i explica'ns que penses de..."

Carme Busqueta
Responsable tècnica de promoció de la gent gran

Programa de dinamització i formació permanent de la gent gran de Mollet del Vallès

Ana María Díaz
Regidora de gent gran

Programa de dinamització de gent gran a l'Alt Berguedà

Rosa Genovès
Dinamitzadora de gent gran

Guies i Eines

Bibliografia de referència i recuros en línia

La reducció de la mortalitat i l'augment de l'esperança de vida, junt amb la reducció de la fecunditat, ha generat una tendència a l'envelliment progressiu de la població. Aquests canvis demogràfics han estat assumits com a un repte important per les més diverses entitats polítiques, que des de fa temps malden per dissenyar els ajustos polítics i socioeconòmics més adequats per superar-lo. En aquesta secció recollirem alguns dels marcs teòrico-polítics que s'han creat com a conseqüència d'aquests reptes demogràfics amb la intenció que puguin ser una eina útil a l'hora d'enfocar el debat, les prioritats i les intervencions.

El butlletí Benest@r vol ser un espai de referència del treball que des dels ens locals s’està duent a terme en l’àmbit de serveis socials. Es per això que us convidem a nodrir les seves seccions amb aquelles notícies i activitats que cregueu que puguin interessar als i les professionals dels sector i a proposar els temes que us agradaria que desenvolupéssim monogràficament. Podeu adreçar les vostres propostes a benestar@diba.cat