lunes, enero 07, 2008

EL BOSQUE DE LUTO

Pel·lícula japonesa que ens apropa a la fi dels cicles vitals, poesia cinematogràfica en una proposta molt premiada i una de les gran sorpreses de la darrera edició de Canes.


Una treballadora social té una relació especial amb un dels homes interns, mentre pateix interiorment la pèrdua del seu fill. El dia de l’aniversari de l’ancià, decideix treure’l amb cotxe per passejar però s’espatlla. Decideixen seguir a peu i descobrir un viatge ple de màgia i pau per amagar les ombres de la mort.

Pellícula premiada a la recent edició de Canes. Una cinta íntima, d’autor, que es transforma en minimalisme cinematogràfic en molt moments: detallant el camp, la natura i, fins i tot, els personatges. Aparentment, sembla que no passi res. La bellesa visual de l’entorn ajuda a omplir de poesia aquesta pellícula tan especial. La vida i la mort es miren frontalment, s’acaricien la mà i s’accepten com a cicles vitals inseparables.

No hay comentarios: