Durant els darrers anys, dos fenòmens demogràfics han estat el centre d’atenció de les polítiques econòmiques i socials del país. Primer, durant la última dècada del segle XX, l’envelliment de la població fruït de l’allargament de la vida de les persones i els canvis familiars dels anys precedents, amb una disminució significativa de la natalitat, va posar en primer pla l’increment del pes de les persones grans dins del conjunt de la societat. Segon, des dels inicis del segle XXI, els moviments migratoris d’abast mundial han aportat a les ciutats catalanes nouvinguts amb costums i tradicions diferents, sovint parelles joves amb una alta natalitat, que originen un nou debat en relació a la convivència i a la diversitat.
Fruït de la millora de les condicions de vida, hi ha un increment del número de persones grans, atès que s’ha ampliat la longevitat i s’ha reduït la mortalitat. Però, l’arribada d’immigrants fa que el seu pes respecte el total de la població quedi modificat amb la incorporació de generacions més joves.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Respecte a aquests dos temes, us recomano el llibre:
Mujer, inmigrante y trabajadora: la triple discriminación. Barcelona, Anthropos 2003.
De Sonia Parella.
Ens hauriem de plantejar també les condicions i circunstàncies de l'envelliment de les persones migrades.
Publicar un comentario